Crònica dels 30 segons de La Volta a Catalunya per Rubí
L'esdeveniment esportiu d'elit concentra un reduït grup d'espectadors a banda i banda del carrer d'Edison
13:45 hores: els veïns i veïnes que esperen als ciclistes passar pel carrer d'Edison es poden comptar amb els dits. Pràcticament hi ha més agents de la Policia Local que seguidors de La Volta a Catalunya a l'espera dels velocistes. Natural, al cap i a la fi és dimarts i laborable; la mitjana d'edat dels més pacients ho diu tot: de jubilats en amunt.
14:00 hores: els agents del cos de seguretat no fan més que mirar-s com circulen els cotxes. Encara no ha arribat el moment de tallar el trànsit de la BP-1503, la C-1413 i el carrer d'Edison. Tot normal, tot tranquil, però la impacència interior comença a incrementar-se a mesura que passen els minuts. 14:10 hores: res; 14:20 hores: res; 14:30 hores: res. Només el pas d'un ciclista independent que ha sortit a fer un tomb posa en toc d'alerta a un fotògraf, qui resta de peu a la corba que fa el carrer d'Edison amb la rambla del Ferrocarril. Falsa alarma, però.
Pocs minuts després, el desplegament policial comença a desviar i tallar el trànsit de la via. "Queda gaire?", pregunten els nens i nenes que s'aferren a la tanca de l'Escola Montessori a un transeünt. Aquest continua caminant. Potser sabia el mateix que la resta de pocs impacients que esperen a Alejandro Valverde o Nairo Quintana. És a dir: res. L'única resposta que reben és la del cos motoritzat dels Mossos d'Esquadra amb alguna sirena i salutacions cordials amb la mà. Els menuts, desvergonyits, continuen preguntant a tort i dret sense obtenir resposta.
14:43 hores. Després de molts cotxes logotipats i amb aspecte d'haver sortit del concessionari fa poques hores, passen per sorpresa del (reduït) públic, tres ciclistes. Els escapats. A la majoria no els ha donat ni a desbloquejar la pantalla del mòbil per fer la fotografia. Algú fins i tot pregunta si eren tres o dos. A 70 km/h, ningú se'ls esperava. Dos minuts després, però arriba el clímax.
14:45 hores. Tots ben enganxats. Sense possibilitat de distingir a ull humà qui és qui. El mosaic de mallots omple de velocitat l'arteria urbana. Només s'escolten les rodes de les biciletes, els crits dels alumnes de l'escola i els trets de les màquines de fotos. En 30 segons passen tots. L'esperança de veure alguna cosa més, algú més, va decaient tal com s'arriben a les 14:46 hores. Ja només passen els cotxes dels equips. Gairebé derrapant. Damunt d'ells, les darreres bicicletes de reserva. I com a cuer, una furgoneta amb el rètol: "Final de carrera, circulin".
Veure Comentaris
