Ferran Latorre: "Formar part de la història de l'alpinisme català és un orgull"

L'alpinista català Ferran Latorre ha visitat la seu del Centre Excursionista de Rubí aquest dijous a la tarda, i ho ha fet per oferir una xerrada sobre les seves extraordinàries aventures a la muntanya. Latorre, que ha estat el primer català en escalar els catorze cims de més de 8.000 metres del planeta, ha presentat el seu documental Els 14 Vuitmils Catalans: Tancant el cercle, un audiovisual que repassa els moments més importants de la seva vida i carrera, des que amb 13 anys va fer el seu primer 3.000, la Punta Alta, fins a la consecució dels catorze cims més alts del món.

En total, el documental tracta el cicle de 33 anys que l'ha portat des de l'any 1984, moment en el qual comença a tenir el somni de pujar a l'Everest, fins a l'any 2017 quan, després de moltes dificultats, finalment aconsegueix fer-ne el cim. Durant tot aquest temps Latorre ha dedicat incansablement la seva vida a l'alpinisme, superant-ne els entrebancs, ja que per exemple, dels 14 cims de més de 8.000 metres només 5 els ha aconseguit superar en el primer intent. La visita al Centre Excursionista de Rubí també ha servit perquè Latorre expliqués al TOT Rubí el vessant més humana de la seva vocació.

Què suposa ser el primer català que ha aconseguit pujar a tots els cims de més de 8.000 metres del planeta?

És un orgull, principalment per dues raons: per mi mateix, evidentment, però també perquè formo part de l'alpinisme català, que és un col·lectiu que respecto i admiro molt, amb molta història de fons. Formar part d'aquesta història de l'alpinisme fa molta il·lusió, t'omple d'orgull.

Després d'aquests 33 anys de carrera com a alpinista, amb quins moments et quedaries?

Em quedaria amb tres moments. El primer seria el dia que vaig fer una ruta 8B com a escalador de roca, el segon quan vaig fer el meu primer 8.000, el Shisha Pangma, l'any 1992. I el tercer el moment en el qual vaig tancar el cercle i vaig fer l'últim cim que em quedava, l'Everest, l'any passat.

I quins serien els moments més crítics que has passat?

El pitjor va ser l'any 1995, quan va morir el Xavi Lamas en un accident a l'Everest. Va ser un accident molt dur, jo tenia 24 anys i era molt jove. Ens va xocar moltíssim, va ser molt fort. Els pitjors moments bàsicament han sigut sempre tragèdies com aquesta. També va ser molt dur quan em vaig trencar el lligament creuat, que em va deixar un any molt crucial de la meva carrera fora de la muntanya.

Ja has aconseguit fer cim a les muntanyes més altes del món. De cara al futur tens algun projecte entre mans?

M'agradaria tornar a l'Everest, potser l'any que ve, per intentar fer-lo per la cara nord sense oxigen. Però també tinc altres coses pendents: m'agradaria tornar al Nanga Parbat per completar una ruta que vam obrir, i m'agradaria fer altres escalades que encara no he fet, com el Cerro Torre.

Com a alpinista i com a periodista, com va ser participar en un programa com Al Filo de lo Imposible durant 12 anys?

Va ser tot un privilegi, ho celebro molt perquè va ser una època molt maca de la meva vida. Vaig conèixer molts llocs, gent molt interessant, i vaig descobrir tot el món audiovisual. Va ser una època fantàstica, també amb dubtes i angoixes com durant totes les èpoques maques, però en qualsevol cas va ser una experiència molt positiva.

En quin moment vas decidir que et volies dedicar al món de l'alpinisme?

Va ser l'any 1984, quan tenia 13 anys i vaig fer el meu primer cim de 3.000 metres, la Punta Alta, al Parc Nacional d'Aigüestortes. Aquell va ser el moment que em va despertar la passió i les ganes de ser escalador i alpinista.

Què li diries a qualsevol nen o nena al que li agradi el món de l'alpinisme i s'hi vulgui dedicar?

El primer que li diria és que s'està dedicant a un esport que és fantàstic, en tots els sentits. És un esport molt complet, fas moltes activitats diferents, viatges i coneixes moltíssims llocs i gent, vius molt a prop de la natura i aconsegueixes valorar-la, estimar-la i formar-ne part. El més important no és ser el millor escalador del món, sinó tenir molt bones idees.