Terrassa obligarà a l'Església a pagar l'IBI dels immobles que generen activitat econòmica

L'equip de Govern i la CUP han acordat donar compliment immediat a la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la qual alerta que les exempcions fiscals per a activitats econòmiques (en aquest cas de l'Església) poden ser considerades "ajuts estatals il·legals".

Segons les dades del propi Consistori, a Terrassa són 3 els immobles que podrien ser susceptibles d'haver de pagar l'IBI com qualsevol altre. Els serveis municipals han de revisar els tres casos i resoldre la possible afectació d'aquesta sentència als esmentats immobles.

L'acord de Junta de Portaveus serà aprovat demà dijous, al Ple ordinari de l'Ajuntament de Terrassa. Impulsat per la CUP comptarà amb el suport de l'Equip de Govern (PSC-CiU) i així com -previsiblement- de les esquerres (TeC i ERC).        

Proposta d'Acord de Junta de Portaveus per deixar de bonificar l'Impost de Béns Immobles (IBI) dels edificis que són propietat de l'Església i que s'utilitzen per realitzar activitats econòmiques.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Donada la recent resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es proposa iniciar els tràmits i expedients per a deixar de bonificar la taxa de l'Impost de Béns Immobles (IBI) dels edificis que són propietat de l'Església i que s'utilitzen per realitzar activitats econòmiques.

Fins ara, l'exempció de l'impost havia estat obligatòria per a tots els ajuntaments arran del conveni del 3 de gener de 1979 entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu. Malgrat això, una sentència del Tribunal de Justícia Europeu, emesa el passat mes de juny, acaba de posar en dubte aquesta mesura en considerar que podria tractar-se d'una "ajuda estatal prohibida".

Actualment als països catalans, l'Església Catòlica, i en menor mesura altres associacions confessionals, deixen de tributar milers d'euros als Ajuntaments en concepte d'aquesta exempció tributària.

Per això, l'Ajuntament de Terrassa ha de fer una aposta clara per aconseguir una major justícia social. En aquest sentit, cal treballar per assolir una fiscalitat més justa. Cal, doncs, obrar els expedients de revisió i comprovació a tots els immobles de l'Església que tinguin activitat econòmica a Terrassa, per tal d'iniciar els tràmits per deixar d'aplicar aquesta exempció.

El dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té el seu origen en el cobrament d'impostos per part de l'Ajuntament de Getafe (Madrid) a un col·legi catòlic en relació a les obres de remodelació de la sala d'actes l'any 2011. La institució religiosa va reclamar, via judicial, la devolució de l'import econòmic fent referència a l'acord establert entre l'Estat i la Santa Seu. La qüestió va arribar, finalment, en forma de consulta al TJUE qui ha alertat que aquestes exempcions fiscals per a activitats econòmiques poden ser considerades ajuts estatals il·legals.

A més de l'efecte directe sobre el cas tractat, la sentència en l'assumpte "C- 74/16 Congregación de Escuelas Pías Provincia Betania/Ayuntamiento de Getafe" del Tribunal Europeu serveix de precedent per al conjunt dels estats membres de la Unió Europea, atès que la funció del TJUE és garantir que s'apliqui de la mateixa manera la legislació de la UE a cadascun dels països membres.

Acords

Primer. Iniciar els tràmits per a deixar de bonificar l'Impost de Béns Immobles (IBI) dels edificis que són propietat de l'Església a Terrassa i que s'utilitzen per realitzar activitats econòmiques.

Terrassa, 17 de juliol de 2017