Eduard Puigventós, historiador local: "Va haver-hi gent que va veure l'arribada del tren com una amenaça"

L'Eduard Puigventós és historiador local i un apassionat per conèixer i entendre tot allò que l'envolta. Gràcies a la història de Rubí, afirma, pot estimar més la ciutat. És per aquest motiu que si troba una dada curiosa o un fet no massa conegut del municipi, l'investiga. És així com va començar a indagar en els sospitosos fets dels quals es parlava que van passar durant la gran festa de celebració que es va dur a terme a Rubí per l'arribada del ferrocarril. De tots aquests detalls en parlarà el proper dijous, 18 d'octubre, a les 19 h amb la conferència 'La cara i la creu de l'arribada del tren a Rubí, a l'Espai Expositiu Aula Cultural. Abans, però, ha parlat amb TOT Rubí d'aquesta xerrada i de la seva visió sobre la història local.

Quina va ser la cara i quina la creu de l'arribada del tren a Rubí?

Han agafat aquest títol d'un article que surt al Butlletí i és bàsicament perquè la cara, òbviament, van ser uns dies de festa per Rubí, un dels esdeveniments més importants del segle XX rubinenc i la creu és perquè hi ha algunes informacions que diuen que va haver-hi una intoxicació durant el banquet que es va fer a les autoritats i en aquest cas es diu que dos personatges van acabar morint a conseqüència d'això. Una que era el director del principal diari de l'època, 'La veu de Catalunya', el Josep Morató, i l'altra que era el Diputat Provincial de Terrassa que era el Josep Tubella. Hi ha un informador que diu que van morir, però enlloc ho he vist recollit. A la xerrada explico aquesta part positiva i indago en aquesta negativa, si realment es van obrir diligències sumarials o no, si es pot resseguir aquesta intoxicació per alguna altra banda, en què ens basem per dir-ho, i anar a buscar les fonts d'informació a veure si aquest senyor Morató va morir per aquest motiu.

Aquesta investigació és a base d'hemeroteca?

A base d'hemeroteca i d'arxius. D'aquella època ja no queda ningú que ho pugui explicar i, per tant, s'ha de mirar 'El Dia de Terrassa', el 'Crónica Social' també de Terrassa, aquí a Rubí només hi havia el 'Saba Nova', i després mirar també diaris més generals com 'La Veu de Catalunya', 'La Vanguardia' òbviament que a més per internet és de molt fàcil accés, la publicitat. És mirar diferents diaris a veure què en diuen i després anar a mirar Registre Civil, Tribunal Superior de Justícia, mirar a l'Arxiu de Rubí a veure què hi ha i anar reconstruint. Aquí a Rubí l'Arxiu, per exemple, ha servit molt perquè hi ha tota una part de documentació municipal del que van ser les festes, llavors anar mirant des de la comptabilitat, a les invitacions que es van fer i el fons fotogràfic que pugui haver-hi perquè a l'Arxiu Nacional hi ha algunes fotos que aquí a Rubí no coneixíem, i a partir d'aquí anar construint.

Com a historiador, com valores l'arribada del tren a Rubí?

És molt important perquè ells estaven tan il·lusionats que fins i tot van fer una proclama del que li van dir una Junta de Festes i Atracció de Forasters perquè estaven molt contents i ells el que deien bàsicament és que això els connectava amb Barcelona i això els obria al món. Hem de pensar que les comunicacions no eren massa bones, si algú volia anar a Barcelona, el més ràpid era agafar un cotxe o cotxe de cavalls, anar fins al Papiol i agafar el tren i es trigava molt. Si havien d'anar pels seus propis mitjans doncs pujar i baixar Collserola o fer tota la volta. Per tant, de cop i volta els hi arriba un tren que ja era elèctric, per l'època una cosa molt estranya, que en mitja hora els planta al centre de Barcelona i això els permet millorar a nivell de comunicacions en primer lloc però també per feina, pels estiuejants, ja que Rubí era un centre d'estiueig encara que avui dia no ens en fem al càrrec, i després també deien ens arribaran més ràpid els diaris, la moda, la música, i això que per la gran majoria de la població era una cosa molt positiva, també va haver-hi qui no ho veia gaire clar això. Però en certa manera el tren és la comunicació amb la ciutat i, per tant, amb el món i, per tant, és normal que fessin tres dies de festa i que hi hagués uns grans esdeveniments per recordar-ho tot això.

Per què no va agradar aquesta novetat a alguns sectors de la ciutat?

Perquè deien que trencaria amb la tranquil·litat de Rubí, que la influència del món modern no era bo perquè aquesta era una ciutat rural i això faria que entressin les modes de fora i músiques que no són pròpies i idees que no ens són pròpies. Segurament tenien por, enlloc ho explicita així, però a Rubí començava a haver-hi una classe industrial més o menys sostinguda i, per tant, suposo que tenien por que arribessin l'anarquisme, que ja començava a ser-hi aquí a Rubí, vagues obreres que també hi havia, i dels sectors més d'ordre que arribessin altres tipus de corrents de música com el swing o el jazz que ja havien arribat amb la Primera Guerra Mundial. Tot això són especulacions però suposo que devien tenir por del naturisme, que arribava en aquell moment, la cocaïna que també començava a arribar a Barcelona,  suposo que tot això els espantava.

És més interessant per a tu conèixer la història de la ciutat com a rubinenc que ets?

Hi ha gent que pensa que fer microhistòria o història local és una cosa avorrida que s'ha de deixar a les rates de biblioteca, a aquestes persones que a la seva ciutat es dediquen només a la mateixa ciutat i jo crec que no, que moltes vegades has de començar per allò que tens més a prop per després anar pujant. A més com a orgull rubinenc sempre m'ha agradat molt estudiar-ho i sempre que puc hi trobo temes que em semblen interessants doncs miro de ficar-hi la banya.

És més difícil la història local que la més general?

Depèn, perquè a nivell local sempre les fonts d'informació són més limitades, si barreges història oral amb història escrita, moltes vegades saps on anar a buscar o on anar a preguntar, saps que a les fotografies pots identificar mínimament els personatges. Clar, això sempre i quan hi hagi documentació. Aquí a Rubí tenim la sort que hi ha una part de documentació important, que s'ha fet feina de memòria oral, d'anar recollint coses a nivell escrit i, per tant, quan has de començar, moltes vegades no estàs a zero sinó que ja tens algun lloc per on començar i a partir d'aquí anar investigant. A nivell general tens molta informació però també és molt general i de vegades falten els exemples en concret que això només t'ho pot donar cada poble amb la seva història.

Has fet conferències per l'Aula d'Extensió Universitària, quin és l'oient més curiós?

Tinc la sort que porto anys fent-ne i amb visites guiades i he tocat tots els públics, des de primària fins a gent molt gran. La gent gran acostuma a ser molt més agraïda. Perquè els interessa, perquè estan allà perquè volen, la majoria de públic moltes vegades és gent de 50 en amunt però gent que acostuma a tenir alguns referents. Jo que em dedico a la contemporània em va bé perquè la gent que té referents moltes vegades els interessa saber què hi ha i que no hi ha i acostumen a ser sempre molt agraïts, pregunten i acostumen a explicar també les seves històries.

És la història una eina per aprendre del passat i no repetir els erros en el futur?

Això sempre ho hem dit, jo crec que sí, però en tot cas ens serveix per entendre el present. En el meu cas és afició i dedicació i, per tant, hi tinc sempre un plus afegit  però jo crec que moltes vegades no ens podem estimar un territori o un poble o una ciutat si no coneixem, no només com està organitzada la ciutat sinó perquè la gent havia anat a parar aquí, perquè ha crescut, quin tipus de gent havia emigrat i quin no, com han canviat els usos de la terra. Hi ha coses que ens expliquen perquè un carrer és recte o l'altre és tort. Tot això ens indica qui som, i sobretot ens dóna les arrels que de vegades quan parlem de què hi ha conflictes potser són més desarrelats perquè no tenen a què agafar-se. Coneixent el poble i la història ens el podem estimar i per tant també ens podem arrelar i fer-nos sentir orgullosos de viure on vivim.