'El rei del Gurugú' sacseja les consciències dels assistents en el Dia dels Drets Humans

Tot a les fosques. Només un banc i un actor que interpreta a un gos sota un únic llum que l'il·lumina. Ens diu que què fem allà i que no sabem on ens hem ficat. Després, passem a un altre espai on comença el relat de la serva història. Així és com comença 'El rei del Gurugú'. Un principi que ja anuncia que ningú del públic sortirà d'allà indiferent. Aquesta representació i el col·loqui posterior han centrat els actes de commemoració del Dia dels Drets Humans a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

L'obra parla de la realitat de les persones que viuen a la muntanya del Gurugú, que és la que hi ha més a prop de Melilla, on molts subsaharians s'hi poden passar anys en aquell indret. "És una realitat molt dura, la que es viu cada dia a la frontera sud d'Europa, que és la que representa a l'Estat espanyol, i que ha servit d'exemple per les polítiques d'immigració de mà dura que s'estan aplicant a la resta d'Europa", explica l'autor Ferran Joanmiquel. I afegeix "l'obra intenta explicar, des dels ulls d'un gos, la història d'aquestes persones que desitgen arribar a Europa. És intentar entendre què està passant allà. És el que em va passar a mi mentre escrivia l'obra. Que intentava entendre tot el que viuen aquestes persones".

Enguany es commemora el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i, amb motiu d'aquesta celebració, a la ciutat s'ha organitzat aquesta iniciativa diferent consistent en la representació i la posterior taula rodona per debatre al voltant d'aquest tema. Segons la Síndica de Greuges de Rubí, Milagros Calleja, "la gent nouvinguda és la nova ciutadania de qualsevol indret. Per aquest motiu, des del Fòrum de síndics pensem que els drets de proximitat són els més importants, els que més podem treballar nosaltres". 

Per la seva banda, la regidora de Serveis a les Persones, Marta García, ha lloat tant la feina feta per la Síndica durant tot l'any en aquest àmbit com des del Servei de Ciutadania i Drets Civils. A més, també ha afirmat que "el concepte de ciutadania té una part tangible, legal, oficial però a més també hi ha tot un vessant més social i més de reconeixement de la ciutadania. A partir de ser una ciutat acollidora com és Rubí i de les accions que podem promoure, intentem trencar rumors vers la nova ciutadania".

Després de la representació ha tingut lloc una taula rodona on hi han participat diferents associacions de migrants de la ciutat, el president de la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Rubí, Bocar Sam, i el professor d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Moreres.