A la nostra feina, ens poden obligar a vacunar-nos contra la Covid-19?

Des de l'inici de la situació de pandèmia causada per l'expansió de la Covid-19, la qüestió de la possible obligatorietat de la vacuna per accedir al lloc de treball ha estat sobre la taula en nombroses ocasions, amb partidaris i detractors de la mesura. En temps recents, aquesta polèmica ha tornat a revifar, i val a dir que amb especial intensitat, després que Josep Ginesta, secretari general de la patronal PIMEC, manifestés en una entrevista que caldria suspendre de sou i feina les persones que no estiguessin en possessió del certificat COVID que acrediti la seva vacunació i es neguin a sotmetre's a proves diagnòstiques per tal de certificar no patir la malaltia. Una política que se situaria en línia amb les mesures en aquest sentit aprovades a Itàlia, per exemple, i que, en paraules del representant de l'organització patronal impediria que el dret individual a no vacunar-se «sigui a costa d'exposar altres companys o les empreses a un major risc de contagi".

Ara bé, atenent a la legislació vigent, és possible atendre la petició de PIMEC en aquests moments? Doncs hem de dir que des de Col·lectiu Ronda considerem que a dia d'avui i en tant no es modifiqui l'actual marc legal, les empreses no poden obligar els treballadors i treballadores a vacunar-se ni, lògicament, suspendre'ls el contracte per aquesta raó. Diferent, però és la situació respecte l'obligatorietat de sotmetre's a proves diagnòstiques. Intentem aclarir-ho. Al marge de quina pugui ser la nostra opinió respecte a la conveniència de què tothom es vacuni per ajudar a preservar la salut pública, les empreses no ens poden sancionar pel fet de no estar vacunats. I això perquè a dia d'avui, no existeix cap norma que faci d'aquesta vacuna una mesura d'obligat compliment.

Per tant, en absència de norma en aquest sentit, preval el dret a la pròpia integritat física de cadascú de nosaltres i el principi de voluntarietat dels tractaments mèdics. Especialment, tenint en compte que existeixen mesures científicament avalades per prevenir el contagi al marge de la vacuna com ho és l'ús de mascaretes o el manteniment de la distància social de seguretat. Caldria acreditar la improbable situació de què una determinada activitat professional impliqui el contacte amb tercers i sigui d'impossible realització fent servir mascareta o guardant la distància social de seguretat per tal que es pogués plantejar l'obligatorietat de la vacunació. Així doncs, les empreses només podrien sancionar pel fet de no estar vacunats si existís una llei que obligués a vacunar-se. I no parlaríem d'una llei qualsevol, sinó que per implantar aquesta mesura caldria aprovar una Llei orgànica, cosa que exigeix l'acord d'una majoria absoluta del Congrés dels Diputats.

Fins i tot, en aquest cas, podria haver-hi dubtes sobre si la llei seria plenament constitucional atès que envairia un àmbit personal especialment protegit per la pròpia Constitució. Com dèiem abans, la situació respecte a l'obligació de sotmetre's a proves diagnòstiques com ara PCR o tests d'antígens a petició de l'empresa és ben diferent. En aquest cas, es podria entendre que l'empresa actua en compliment del seu deure de protegir la salut i la integritat física de tots els seus treballadors i treballadores i tindria dret a, més enllà de vetllar pel compliment de les mesures de prevenció (mascareta, distància mínima...), imposar la realització de tests per a una major seguretat. Això sí, el cost econòmic d'aquestes proves diagnòstiques hauria de ser sufragat per la pròpia empresa i no pas pels treballadors i treballadores.