"Rubí és una de les ciutats més importants en la història del protestantisme", Carod-Rovira

L'Aula d'Extensió Universitària de Rubí ha ofert una conferència a l'auditori de la Biblioteca al voltant de la història del protestantisme a la ciutat i al conjunt dels Països Catalans. Més d'una seixantena de rubinencs i rubinenques han pogut conèixer més detalls d'aquest moviment religiós de la mà del filòleg, escriptor i polític tarragoní Josep Lluís Carod-Rovira. 

Molts dels assistents, segurament han descobert que la història de la ciutat de Rubí ha estat molt vinculada amb la del protestantisme. De fet, dos dels Pastors més importants d'aquesta confessió religiosa són rubinencs. Es tracta de Samuel Vila i de Francesc Albrícies, que el 1881 va fundar la primera Església Protestant, les escoles protestants, va contribuir en la fundació del 'Casino Rubinense' i va fundar també el diari 'El Rubinense'. Tal com afirma Carod-Rovira "és impossible conèixer la història de Rubí sense analitzar el paper que històricament ha tingut el protestantisme".

Durant la conferència s'ha explicat que la religió protestant té a Rubí més d'un segle d'arrelament i que forma part, en el conjunt dels Països Catalans, d'aquests prop de 400.000 ciutadans que han optat per aquesta creença. De fet, "Rubí es troba entre les 5 més importants en la història del protestantisme", tal com afirma el conferenciant. I afegeix que "no és una tradició que s'hagi inventat ara sinó que té més de 100 anys". Entre les altres ciutats que també han estat clau per la història d'aquesta religió s'hi troben Barcelona, València, Sabadell o Terrassa i a una certa distància Figueres, Reus, Maó i Cap de Pera (Mallorca). 

Un dels motius pels quals Rubí ha jugat un paper important en la història del Protestantisme ha estat perquè en aquelles zones en procés d'industrialització es donaven dues 'veritats'. D'una banda la que representaven la Monarquia, la jerarquia de l'Església Catòlica i l'oligarquia econòmica i política. De l'altre, s'hi trobaven tots aquells col·lectius que pensaven diferent, és a dir, el moviment obrer, els anarquistes, els maçons, les primeres feministes i els protestants, entre d'altres. De fet, molts pastors protestants eren, alhora, maçons. El mateix Francesc Albrícies ho era. 

Josep Lluís Carod-Rovira també ha explicat d'on li sorgeix aquest interès per la història del protestantisme: "Un dels elements d'interès i d'atractiu per part meva sempre ha estat aquella gent que té una consciència i una identitat diferent de la majoria. És gent que va contra corrent o que rema contra el vent d'allò que els altres consideren normal i que malgrat totes les dificultats s'esforcen a mantenir la seva identitat". Tot i considerar-se una persona agnòstica, el conferenciat ha utilitzat un símil per justificar els seus coneixements en el protestantisme: "Per estudiar l'Antic Egipte no cal ser ni egipci, ni antic".

L'Església Protestant

Les persones protestants representen un 3% de la població, xifra superior a la registrada a França. El protestantisme és la segona confessió religiosa del país. En nombre de creients està una mica per sota de l'Islam però en centres de culte els quadruplica.

Aquesta religió comença el 1517 i ja el 1519 es desperta cert interès a llocs com València per aquesta creença. La repressió de la Inquisició, però, va ser molt forta i no és fins al segle XIX quan comença una mínima normalització del protestantisme. "La història del protestantisme per desgràcia es confon amb la història de l'antiprotestantisme, excepte el període actual i els anys de la República, la resta és sempre una religió que ha viscut perseguida en un estat que tenia el catolicisme com a senyal d'identitat", explica el conferenciant.