"Sóc molt hooligan de Rubí"

Ana María Martínez, una rubinenca de tota la vida "hooligan" de la seva ciutat. Una dona que no es presenta com a alcaldessa de Rubí. Ella és servidora pública, una feina que li agrada molt i que ha sabut encastar a la seva vida personal i familiar gràcies també a l'acompanyament en tots els sentits del seu marit i de les seves dues filles. L'esport no és el seu fort però li agrada el zumba i surt a córrer, quan té temps, per descarregar tensions. És una persona que li agrada escoltar i treballar sobre el terreny. Tots els projectes que emprèn estan impregnats d'ambició, una de les seves qualitats que l'han fet créixer professionalment i que faran créixer la ciutat en els pròxims 10 anys. Martínez veu l'Hospital a Rubí, un nou pavelló esportiu, una segona estació de ferrocarrils, un nou edifici pel jutjat, una formació professional adequada a les necessitats que presenta la indústria per cobrir la demanda laboral, una ciutat connectada a una riera transitable, una Avinguda de l'Estatut pacificada... Veu una "ciutat moderna" més amable, més neta i més pacífica.

1. Quin és el teu espai preferit de la ciutat i per què?

El meu espai preferit de la ciutat és el Parc de Ca n'Oriol perquè és l'espai que m'ofereix la meva ciutat on aïllar-me, on pensar i on relaxar-me. Des de ben petita l'he utilitzat molt com un espai de joc i ara amb les meves filles continua sent el meu espai preferit.

2. Tots els rubinencs sempre tenim més estima per un barri que per un altre, quin és el teu i per què?

El meu barri és Ca n'Oriol. Sempre he estat de Ca n'Oriol. He viscut tota la vida amb els pares, i encara que es van canviar d'habitatge ho van fer dins del barri i jo ara hi continuo vivint. Intento fer tota la vida de barri que puc. És el meu barri i és on tinc casa meva però al final sóc molt hooligang de Rubí. A mi m'agrada molt la ciutat i tampoc m'agradaria menystenir qualsevol altre barri perquè digui que el meu és Ca n'Oriol. Tinc tota la família a Rubí, hem acabat tots vivint a la ciutat i tinc familiars que viuen pràcticament a tots els barris de la ciutat. La meva germana viu a urbanitzacions; els meus avis, ara la meva àvia només, viu a la Zona Nord; els meus tiets viuen a Can Fatjó; al centre també tinc els meus cosins... Pràcticament tots els barris de la ciutat els passejo, no només com a alcaldessa, que ho faig amb molt de gust i molt sovint, sinó també com a Ana María que va a visitar la seva família.

3. Quin és el balanç que fas del projecte Alcaldia de Barris d'aquest any?

Tot just ara acabo de veure els primers resultats en relació a la primera ronda que es va fer a la zona 5: Ca n'Oriol, Zona Nord i El Pinar, i he de dir que la valoració és molt positiva perquè totes les demandes que es van fer s'han respost i un 70% de manera positiva. Per tant, hem incorporat un element d'agilitat en la relació amb el ciutadà que ens permet recollir les preocupacions de la gent que viu a la zona i a partir d'aquí valorar, prioritzar i veure de quina manera aquestes preocupacions es poden resoldre. Algunes de les peticions ja estaven a la planificació que s'havia fet però per alguna raó no s'havien acabat d'executar. També hi havia algunes instàncies que no havien obtingut resposta i amb aquesta iniciativa hem que sigui més fàcil per als veïns i veïnes fer arribar les seves queixes, suggeriments i propostes.

Alcaldia de Barris va néixer com un projecte que el que volia, sobretot, era apropar l'administració a la ciutadania. No només que l'alcaldessa amb part de l'equip visités totes les zones, equipaments, entitats i associacions de la ciutat sinó que també el ciutadà percebés que de debò la Casa de la Vila és la Casa de la Vila i això ho hem aconseguit.

De fet, properament començarà la segona ronda d'Alcaldia de Barris i ho tornem a fer perquè la valoració és molt positiva. A més, jo he de dir que m'agrada treballar des de la proximitat. Necessito escoltar a qui vulgui venir a explicar-nos què és el que li preocupa en relació a la ciutat perquè al final l'objectiu és el mateix. Al final tots compartim un mateix objectiu que és fer un Rubí millor.

4. Quina és la persona de la teva família que més t'ha influenciat i en quin sentit?

El meu marit. La influència ha estat doble, per una banda, és una persona que sempre ha volgut estar amagada perquè no té cap interès en formar part de la vida pública però l'interessa molt i té molt clar tot el que es pot fer des de la política local. Gràcies a aquesta visió que té ell, el que ha fet és acompanyar-me i donar-me el seu suport en aquesta difícil tasca que és ser servidor públic les 24 hores al dia els 365 dies a l'any. Més que una influència, és fer-ho possible.

5. Què és el que et va portar a dedicar-te a la política?

Em vaig afiliar al partit dels Socialistes de Catalunya de Rubí quan a l'any 2000 els van fer fora del govern municipal després d'un any de coalició amb qui governaven en aquell moment. Es va trencar el pacte d'una manera, des del meu entendre, molt lletja i llavors vaig anar a la seu del PSC. Tot i que ja era simpatitzant i els havia votat sempre, jo em dedicava professionalment a la meva feina i no havia anat mai a cap acte polític però vaig pensar que era un moment dolent a nivell local i que podien necessitar que algú que tenia interès per fer coses per la ciutat hi pogués estar allà. També haig de dir que tot i no ser un bon moment hi ha hagut d'altres que han estat després més difícils.

6. Què vas aportar al partit en aquell moment?

Vaig aportar la meva visió de polítiques socials des de la meva experiència professional. Vaig entrar a formar part molt ràpidament de l'executiva amb la responsabilitat de treballar les polítiques socials que podíem fer com agrupació. Tot el que tenia en coneixement ho posava a disposició d'un projecte que per mi en aquell moment, i per suposat ara, era el millor per a la ciutat. Vaig contribuir amb la feina que podia fer des de l'executiva local a confeccionar els diferents projectes que han estat a partir del 2003 els que han tingut un suport majoritari de la ciutadania.

7. Com veus Rubí d'aquí 5 anys?

5 anys potser són pocs per visualitzar aquest futur ambiciós que volem per a Rubí perquè 5 anys passen ràpid, però en 10 o 15 anys veurem la ciutat moderna que volem. Aquesta segona transformació com a ciutat, la primera va ser als anys 60, ja s'ha iniciat. Veig un centre pacífic sense cotxes, amb la mobilitat alternativa ben feta i ben assumida per part de tothom, veig zones verdes molt ben cuidades i respectades per tothom, veig la ciutat molt més amable, molt més neta, molt més cuidada. Veig algun altre equipament, per exemple, el jutjat que ja estem treballant perquè sigui una realitat. Jo veig l'hospital, veig que en algun moment salvarem aquests obstacles, que ara sembla ser que només són de finançament per part de la Generalitat. Estic convençuda que ho aconseguirem i tindrem un centre hospitalari de referència a la nostra ciutat. Veig també una segona estació de ferrocarrils perquè la necessitem, perquè en aquests moments hi ha situacions molt complicades amb una sola estació per traslladar-nos a Barcelona. Veig una ciutat amb una Avinguda de l'Estatut pacificada i urbana, que ara no ho és, perquè espero que s'hagi fet una alternativa que permeti anar de Sant Cugat a Terrassa sense travessar pràcticament per la meitat la nostra ciutat.

Veig una ciutat moderna, que treballa per cobrir la necessitat de mà d'obra especialitzada amb una formació professional adequada a la ciutat industrial que som. Una ciutat immillorablement ben comunicada i amb una potència industrial brutal però quenecessita conciliar la formació professional que s'està oferint a la ciutat amb la necessitat de mà d'obra de la indústria. També m'imagino la ciutat d'aquí 20 anys connectada a la riera, una riera transitable.

En definitiva veig la ciutat on vaig néixer, on he viscut i on vull viure tota la vida i on m'agradaria molt que les meves filles també optessin per viure perquè hi troben el que necessiten.

8. Una frase que vas dir durant la visita del president de la Generalitat, Carles Puigdemont va ser: Rubí és la segona zona industrial de Catalunya després de la zona Franca. Què significa això i quin valor té per a la ciutat?

Nosaltres som una ciutat industrial per definició. Tenim la segona concentració industrial de Catalunya amb 400 hectàrees destinades a activitat econòmica industrial i som la primera ciutat de l'Estat espanyol en percentatge d'ocupació industrial, un 42%. Som indústria, Rubí som moltes coses però som indústria i ho volem continuar sent. Quan al president de la Generalitat li diem això li estem dient que l'administració ha d'acompanyar i facilitar que el desenvolupament d'aquesta indústria tingui les millors condicions per poder competir. Per poder mantenir les empreses que té i per poder ser un pol d'atracció d'altres empreses que al final son qui mouen el motor econòmic de la ciutat. La indústria és qui ens han d'ajudar i possibilitar un dels objectius que és fonamental en el nostre full de ruta que és generar ocupació de qualitat i això només ho podrem fer de la mà, per una banda de l'administració de la Generalitat i per un altra dels agents econòmics del territori.

9. En aquest sentit, quin és l'objectiu principal del Pla Director de Polígons?

El Pla Director de Polígons el que fa és una diagnosi de la situació actual dels 11 polígons industrials de la ciutat amb la finalitat de millorar-los i mantenir i atraure activitat econòmica. Ara els polígons s'anomenen Parcs d'Activitat Econòmica, nosaltres continuem dient polígons però això en el nomenclàtor actual són PAES.

El Pla Director de Polígons, en termes mèdics, fa un pronòstic per detectar en quins aspectes necessitem actuar. No només pel que fa a la infraestructura o millora de l'espai públic, que també, sinó en dotar-los d'eines i recursos perquè s'adeqüin a aquesta necessitat que tenim com a ciutat de millorar el nostre espai industrial.

Aquest és un pla molt ambiciós al que s'han destinat 1,3 dels 8 milions aprovats a les inversions del 2016-2017. Insisteixo, hem de tenir sòl industrial de qualitat i polígons atractius perquè les empreses que actualment hi són estiguin contentes i perquè siguem atractius per a altres de noves. Tot plegat també per generar ocupació de qualitat a la ciutat.

10. Com influencien les anelles verdes els Polígons?

Les anelles verdes ens ajuden a fer de la ciutat allò que també volem que sigui, una ciutat més sostenible. Necessitem aquesta ciutat moderna que jo et deia que veig d'aquí 10 anys, en 5 també però encara estarem de camí. Hi hauran moltes coses que en 5 anys es veuran però en 10 serà com més visible i en 15 encara més. Les anelles verdes possibiliten que aquesta ciutat també sigui una ciutat sostenible, que evita l'emissió de gasos contaminants, que potencia l'ús de la bicicleta que és un mitjà de transport que no contamina i que moltíssima gent utilitza. La connexió de la ciutat amb els polígons a través de les anelles verdes possibilita tot això i ens ajuden a caminar cap a una ciutat que prioritza a la persona per davant del vehicle. Això ho estem treballant plegats amb les empreses i amb la patronal Cecot Rubí. No farem res que no treballem amb els agents que, en definitiva, són els coprotagonistes en aquest cas concret.

11. A quina escola anaves quan eres petita?

A l'escola Balmes.

12. Quina és la teva valoració sobre el panorama educatiu a la ciutat?

Tenim una educació pública i concertada de qualitat però tenim una assignatura pendent pel que fa a la formació professional que hem d'intentar que en 5 anys, i això sí que hauria de ser en 5 anys, canviï perquè sinó d'aquí 10 tindrem empreses que no trobaran mà d'obra especialitzada per cobrir l'oferta laboral que poden oferir a la població. I en aquest sentit hem d'aconseguir que el departament d'ensenyament ens acompanyi. No és una qüestió d'establir branques formatives en funció del que manca i poder-les equilibrar en el territori, el que necessitem és que on s'imparteixin determinades branques sigui en territoris on es necessita a nivell de indústria. Per nosaltres, és un àmbit a treballar i millorar de manera insistent perquè no ens podem permetre que passin els anys i continuar com estem.

13. Practicaves algun esport a la teva infància? I ara?

Jo de petita, petita era una mica "ganduleta". M'agradava molt estudiar, m'ha agradat sempre però l'esport no era el meu fort. Va ser a partir dels 18 que vaig començar a anar al gimnàs i jugava a frontó. El que he fet en els últims anys és anar al gimnàs molt d'hora perquè no tenia temps d'anar més tard, la bicicleta m'agrada molt i faig zumba. I el que he fet últimament que no havia fet mai i que m'he animat, tot i que en els últims dies em falta temps, és sortir a córrer. No ho havia fet mai, a l'agost per una qüestió de comoditat va ser el que vaig trobar més fàcil per fer i no està malament. Jo era una de les coses que, així com posar música i posar-te a saltar i poder estar així un parell d'hores sense problema, córrer pensava que seria molt avorrit i no. Li vaig agafar el "gustillo" i ara quan necessito relaxar-me surto a córrer. Però això és a hores... No em trobareu corrent a les 5 de la tarda, és impossible. O d'hora al matí o tard a la nit faig una volta per descarregar tensions.

14. Rubí és una ciutat que compta amb grans esportistes. Quines millores consideres que es poden dur a terme a la ciutat pel que fa als esports?

Necessitem sí o sí començar a visualitzar un altre pavelló esportiu perquè els que tenim estan absolutament saturats i a la vegada que visualitzem un altre pavelló esportiu hauria d'anar acompanyat d'una piscina descoberta. Realment l'estiu ha estat "durillo" perquè hi havia molta gent que volia gaudir de la piscina de Can Rosés i hi han hagut dies que la demanda ha estat més alta que l'oferta possible com a piscina. Som una ciutat molt gran i que no té prou serveis en aquest sentit. Ara Can Rosés està col·lapsat i també es desplacen molts entrenaments a La Llana. Treballem per fer-ho possible. Hem començat a pensar on podria ubicar-se però això encara no ho sabem. També hem obert el canal amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat. Aviat aniré a veure el secretari per posar al damunt de la taula aquesta necessitat i veure quines possibilitats hi ha de cofinançament o com ens poden ajudar a finançar aquest nou equipament que per a mi seria ideal que abans del mandat, com a mínim, el tinguéssim encarrilat. També és cert que la piscina del Club Natació Rubí no dona les mides a nivell olímpic per als equips de waterpolo. Això no se com ho resoldrem, aquí encara estem veient com. I també, per exemple, el Gimnàs Artístic Rubí GAER és una entitat que ha canviat no se quantes vegades d'emplaçament i històricament ha demanat un espai perquè també té dificultats per l'entrenament, també per mides.

Ens faria falta un altre pavelló esportiu a un altre espai de la ciutat pugui donar cobertura a totes aquestes necessitats. Encara no hem visualitzat on podria ubicar-se. És difícil però on aniria molt bé, segurament, seria a la zona centre, quan dic centre em refereixo a zona centre-mercat, però no hi ha espai. Si fem un altre pavelló ha de ser amb les mides reglamentàries i no hi ha espai.

15. Com portes la conciliació laboral des de que ets alcaldessa?

Regular, regular. Us ho deia abans, qui és la persona que més m'ha influenciat i també anava lligat a això. Quan tu tens una família el que més greu et sap és no dedicar les suficients hores o les que tu penses que serien suficients. Els que som adults som adults però les nenes necessiten aquest acompanyament. Jo us deia que tinc una parella que en aquest sentit acompanya moltíssim i llavors fem el que podem i elles estan bé. És cert que ens hi dediquem matí, tarda i nit. Som servidors públics i és el concepte de servei públic que jo entenc que crec que és el que ha de ser i que quan no el pugui desenvolupar com jo crec que ha de ser, hauré de dedicar-me a una altre cosa. Vas al súper a comprar, estan a punt de tancar però arribes i et diuen: -no perdona, no et vull molestar perquè no estàs treballant-. I la meva resposta és: -no, no és cert, jo estic treballant tot el dia. Quan no pugui atendre-la m'aniré fora de la ciutat a descansar una mica per poder atendre-la com es mereix perquè és la meva obligació-. Llavors les meves filles han viscut sempre amb una mare que s'ha dedicat al servei públic perquè la petita va néixer quan era regidora d'aquest ajuntament i la gran tenia 8 mesos quan vaig començar a l'Ajuntament de Rubí i sempre he viscut el servei públic igual. És evident que la intensitat no és la mateixa i que ara tenim menys temps i el que fem és buscar, pactem, compartim i decidim. I busquem els nostres espais i aquests com diu ma mare "Van a misa". Quan jo em comprometo, em comprometo i ho reservo, el metge, les reunions... combinant tot ho podem fer com una família, al final es tracta de que cadascú ocupi en determinat moment el seu paper. No és fàcil, però per a un temps. Dedicar-te amb aquesta intensitat al servei públic ha de tenir un inici i un final. Quan saps que el compromís té un inici i tu menys o menys també has posat el final perquè la política ha de ser així, doncs tothom a la família ho assumeix, és com un pacte familiar i m'ho fan molt fàcil. De fet, les veureu molt sovint que venen amb mi, sobretot la petita, la gran ara ja entra en una edat que li agrada més anar amb les seves amigues que anar amb mi a algun acte. La petita m'acompanya molt. A vegades se'm fa difícil quan no em pot acompanyar perquè ella diu: -Jo em poso en un raconet i no molesto- i és veritat que ho fa. Jo si vaig a fer casaments al Castell, la meva filla ve amb mi. Puja a l'altell del Castell, es posa en un raconet i qui ho sap mira i qui no ho sap a ella no la sentirà ningú, però ella ve amb mi. Ella vol venir amb mi i jo vaig més tranquil·la perquè com a mínim no em sento tan malament si estic tot el dia fora. De fet, els valors a casa són de compromís amb la ciutat i això els hi transmetem a elles. Com diuen les yayes "lo mamaron" de petites i ho estan vivint.

16. Ara hi haurà un canvi important pel que fa a les associacions de comerciants de la ciutat, com valores la seva unificació i quins avantatges tindrà pels ciutadans?

El que espero que percebi el ciutadà sigui un comerç que el posa com a centre de les seves polítiques i del seu treball diari. La unificació de les associacions facilitarà molt la comunicació pel fet de tenir un interlocutor i també possibilitarà que s'emfatitzi molt més el concepte de botiga de proximitat. La promoció del comerç de ciutat ha de revertir en que el consumidor, que és el ciutadà, trobi una millor oferta, més competitiva i més adaptada a les seves necessitats i que no hagi d'anar a buscar aquesta oferta fora de la ciutat. En aquest sentit, jo crec que és una molt bona idea que totes les associacions de comerciants tinguin un únic espai on poder treballar tot el que té a veure amb el comerç de la ciutat.

17. Un dels temes que també influeix al comerç de la ciutat és la proposta d'ampliació de l'Illa de vianants. L'aparcament ha estat un dels aspectes candents que ha generat més opinions. Com ho resoldreu?

Crec que primer el que necessitarem és fer tots una mica de pedagogia perquè és cert que a la que es treu alguna plaça d'aparcament a la ciutat, no només pensant en l'illa de vianants, sinó en les obres que s'han fet, és cert que el major nombre de queixes que hem atès està vinculat amb la pèrdua d'aparcaments. També és cert que si ampliem el focus i fem una visió global, a la ciutat hi ha suficient espai pels cotxes, de moment. Amb la proposta d'illa que tenim , el nombre d'aparcaments jo no se si està en 50. 50 aparcaments que buscarem l'alternativa. No estem en una situació de risc perquè no hi ha lloc on deixar el cotxe, no és veritat, però és cert que quan el ciutadà percep que això passa i és absolutament legítim que ho percebi, tenim la obligació d'acompanyar amb dades i propostes perquè aquest percepció canviï.

Coincidint amb Alcaldia als Barris es presentarà un projecte a Ca n'Oriol per fer un aparcament perquè és cert que és una de les zones que més dificultatshi ha per aparcar perquè no hi ha espai suficient.

Per exemple, el carrer Cal Gerrer ha quedat preciós però és veritat que hi havia un aparcament rotatori de zona blava que ara ja no hi és però hem de tenir en compte que no estem complint normativa a nivell d'accessibilitat. Fa molt de temps que no la complint i arriba un moment que les assignatures s'han de superar. En el moment que toquem una vorera o carrer, les voreres s'han d'adaptar a la normativa que diu vorera de 1,8 m. a una banda permet que l'altra vorera sigui de 1,2 m. però una ha de ser de 1,8 m. Són tres metres que ocupes de carrer només amb la vorera. Quins carrers tenim a la ciutat que disposi de 6 o 6,5 m. per poder fer aparcament i trànsit? No els tenim. Hi ha voreres que no les toquem per aquest motiu i necessiten reparar-se. Però en el moment que demanes un projecte per un carrer concret, has de treure l'aparcament i estem buscant alternatives i, sobretot, canviar aquesta percepció de voler aparcar a la porta de casa o de l'establiment on es vagi a comprar.

18. Com veus la sortida d'un nou mitjà com el TOT Rubí?

Fantàstic. Us felicito. Com a Ajuntament necessitem tenir eines per comunicar i informar. Com més mitjans hi hagi en una ciutat, més informació i més diversa podem oferir a la ciutadania. I el que volem es que estigui ben informada i que estigueu per nosaltres és una excel·lent notícia.