Toni Comín: "L'únic lloc de Catalunya on falta un hospital és al Vallès Occidental"

El conseller de Salut cessat pel 155, Toni Comín, va tractar qüestions locals i de salut - a més de les nacionals, referents a l'exili, la formació de govern i la delegació de vot  -, durant la seva connexió que va fer via Skype amb l'ANC de Bellaterra, el 24 d'abril.

 Durant la conversa, el conseller va exposar les millores que necessita la Regió Sanitària del Vallès Occidental i admetre que, referent a la seva planificació hospitalària: "el Vallès Occidental és l'únic lloc de Catalunya on hi falta un hospital més". A continuació va comentar i mostrar-se coneixedor del cas de Bellaterra, que té una distribució demogràfica "particular" - en paraules del conseller - on el CAP assignat, el de Serraparera a Cerdanyola, es troba a 5,5 km i presenta poques faciltats de connexió amb el transport públic o aparcament en vehicle privat. 

 Conseller, com veu el territori del Vallès Occidental en qüestió de salut?

El mapa sanitari de Catalunya té diferents apartats i un d'ells és l'hospitalari. Quan tu analitzes la pressió demogràfica, els fluxos, la pressió assistencial, etc. es veu clarament que Catalunya no falten hospitals. Ep, tampoc en sobren, perquè tenim una xarxa hospitalària molt nodrida però, més aviat, hi ha tots els que necessitem en la majoria del territori, excepte en una regió sanitària que és el Vallès Occidental. El Baix Llobregat va tenir aquesta situació - o potser en el seu moment fins i tot pitjor que el Vallès Occidental -, però ja l'hem resolt perquè es va fer l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan d'Espí, ara està en marxa l'ampliació de l'Hospital de Viladecans, estem acabant d'equipar l'Hospital de Bellvitge, es va fer un Hospital a Sant Boi... A Girona s'ha de renovar el Trueta, a Tarragona s'està fent, a l'Ebre, l'Hospital de Tortosa està molt antic i s'ha de renovar. L'únic lloc de Catalunya on falta un hospital més és al Vallès Occidental.

I quina línia es segueix per solucionar aquesta "situació única"?
Per això jo vaig fer l'aposta - una mica audaç i de la manera més eficaç i econòmica per la butxaca dels ciutadans - que és la compra de l'Hospital General de Catalunya (HGC), a Sant Cugat. Durant l'època de la consellera Geli hi havia la planificació de construir dos hospitals, un a Cerdanyola i l'altre a Rubí. No obstant això, les prestacions que ens podria donar l'HGC, si finalment el podem incorporar a la xarxa pública, són iguals o fins i tot superiors a les prestacions que obtindríem fent aquests dos hospitals. En canvi, el preu, la inversió, és molt més baixa.

Com està aquesta compra?
Es tracta d'una inversió possible a curt-mig termini. Sobre el paper és molt fàcil comprometre's a fer un hospital nou a Cerdanyola i a Rubí, però la inversió des del punt de vista financer és un compromís molt incert. Per aquesta raó, l'Hospital Taulí i els dos Hospitals de Terrassa, del Vallès Occidental, no respiraran tranquils fins que puguem incorporar aquest tercer hospital a la Regió Sanitària. Aquí està la meva aposta i ja sabeu que és una de les coses més em van desgastar des del punt de vista polèmic, mediàtic.

Per què creu que va ser això?
Perquè vaig tocar uns interessos molt poderosos i vinculats a la premsa. El grup Quirón Salud està estretament vinculat al PP i a tota la gent del "les hemos destrozado el sistema de salud". Gent que té vincles estrets amb aquells "que ens estimen tant", per dir-ho així. Ara bé, han vingut a Catalunya perquè hi ha negoci. Per tant, nosaltres vam fer una estratègia de pressió/seducció cap a l'hospital -que van començar fent aquella mena de xou dient que "no es deixarien comprar mai de la vida". No obstant això, sabeu que poc abans d'acabar el mandat vam firmar un document públic en el qual es reconeixia que "s'havien iniciat les negociacions des del primer moment". L'únic que ha passat ara és que el 155 ha aturat les negociacions, però el projecte d'incorporar l'HGC a la xarxa pública és un projecte que està perfectament sobre la taula. Les negociacions no es poden reprendre seriosament fins que recuperem l'autonomia des del Departament de Salut i que, per tant, s'aixequi el 155. És un problema d'agenda, no puc predir com acabarà aquesta negociació, però és una negociació viva.

Per l'opció pública, els bellaterrencs tenen assignat el CAP de Serraparera (Cerdanyola), que es troba a 5,5 km i amb una fluixa connexió de transport públic, a més de poques facilitats d'aparcarment, argumenten, qui s'hi desplaça amb vehicle privat.
Conec el cas de Bellaterra i el conec molt bé perquè ha estat sobre la meva taula. Ara el que hauria de fer per respondre d'una forma rigorosa és consultar el Gerent de la Regió, perquè m'expliqui com es troba aquest dossier i llavors respondre amb tota la informació actualitzada. Aquesta gestió, però, no l'he feta i procuraré ser molt prudent amb la resposta.

A Bellaterra tenim un local preparat per esdevenir un centre mèdic. El govern del barri n'ha volgut fer una part pública i l'altra de privada. Emperò, la resposta que rep és que no hi ha recursos per personal. Veu factible que Bellaterra acabi disposant d'un consultori mèdic que atengui els prop de 2.700 habitants que té?
El que sí que hem de saber és una cosa i és que el creixement del personal assistencial del Sistema de Salut, per desgràcia no depèn de nosaltres sinó del proveïdor. En el cas de l'Institut Català de la Salut (ICS) és claríssim perquè sense "permís estatal" no es poden crear noves places, no poden haver-hi oposicions, no pots convertir els interins en fixes... Hi ha unes limitacions pel que fa al creixement del personal, que no són només limitacions pressupostàries, sinó que hi ha unes barreres legals que no depenen de tu. Una altra qüestió és el que passa en tots aquests territoris on la població està posada "d'una manera particular". Efectivament, hem de ser conscients que el Sistema de Salut té un repte molt interessant - i molt difícil - que és entre "qualitat" i "proximitat". En el sistema sanitari, un cert grau de centralització del coneixement millora la qualitat assistencial. És a dir, un cirurgià que d'una malaltia molt difícil en veu 50 casos a l'any és més bo que un cirurgià que en veu 5. Poso aquest exemple tan senzill perquè entenguem que, en el Sistema de Salut, la centralització és valuosa. Però, en canvi, la proximitat també i és per aquest motiu que hem de ser capaços de "centralitzar" el coneixement i al mateix temps "descentralitzar" l'assistència. Aquest és el model català i ens en sortim bastant bé.

Què creu que seria el millor per Bellaterra i les seves 900 atencions mensuals que comptabilitza l'ICS dels bellaterrencs?
Tenir el coneixement prou integrat i que no es fragmenti, perquè de res serviria tenir un metge a cada municipi si, després, aquest metge no pot incorporar tot el coneixement necessari per poder fer la seva feina amb qualitat. Per incorporar el coneixement, els metges necessiten estar integrats en xarxes una mica consistents. Per tant, aquest és el repte en zones com la vostra - i en altres zones del territori -, on la distribució demogràfica és particular. Hem de trobar "l'equilibri" entre tenir una assistència primària robusta i, al mateix temps, descentralitzar l'assistència dins d'una àrea bàsica de salut perquè hi hagi espais assistencials prou propers i la gent no es trobi de costat. Al que teniu dret és a tenir un metge bo al costat, o una metgessa, o infermers i infermeres. De res serveix que tingueu un metge al costat si no és bo. Els metges han de participar d'una xarxa professional i de coneixement cada dia.