“Totes les persones haurien de saber defensar-se”, Clarissa Fontana, entrenadora de defensa personal

A l’escola s’ensenyen moltes coses, però sovint aspectes tan importants de la vida com saber escoltar, estimar bé o saber defensar-se es passen per alt. L’entrenadora Clarissa Fontana considera que és l’assignatura pendent de moltes persones.

Tant se val si una dona és alta o baixa, grassa o prima, vella o jove. Pot defensar-se fent servir les seves capacitats i atenent les seves condicions. No es tracta de potenciar l’agressivitat ni anar a buscar baralla, sinó de reforçar l’autoestima i anar més segures per la vida.

Formada per la reconeguda experta en autodefensa feminista, Karin Konkle, la Clarissa Fontana arrencarà pròximament a Rubí un taller de defensa personal per a dones al centre Chentaichi Vida, situat a l’avinguda Castellbisbal, 74 de Rubí. També imparteix cursos per a persones LGTBIQ i si hi ha suficient quòrum n'obrirà de nous per a diferents col·lectius a la ciutat. 

Clarissa com arribes al món de la defensa personal femenina?

Porto una trajectòria marcial bastant llarga. Vaig començar de nena amb el karate i vaig passar pel kungfú tradicional. Fa molts anys que em dedico al tai chi chuan, que molts no saben que és un art marcial.

La meva mestra és la Karin Konkle, que és la persona més important, m’atreviria a dir que de tot Espanya, de la defensa personal femenina i el col·lectiu LGTBIQ. Ella ara no dóna l’abast amb tots els cursos que imparteix.

Hi ha un munt de cursos de defensa personal femenina impartits per homes, que no tenen ni idea de la situació o la visió de la dona, ni saben res del feminisme. La disciplina de la Karen, en canvi, és autodefensa intel·ligent. No es tracta d’aprendre a matar o destruir, que és el que sovint ensenyen disciplines com el krav maga, que és un art marcial dissenyat per a espies israelites.

Que ensenyeu vosaltres exactament?

El nostre mètode es basa en controlar l’adrelina, gestionar les emocions, tenir el poder de prendre decisions i escapar, no destruir l’oponent. El curs es basa en simulacres d’agressions verbals i físiques. No és aprendre tècniques en 10 hores, sinó saber quan s’ha de disparar un cop de puny, entendre la distància del cos i, principalment, confiar en la teva intuïció.

En una agressió les emocions s’alteren i cal saber com calmar-se, poder entendre on estàs. Normalment els agressors són depredadors, saben el que estan fent i saben jugar amb les teves emocions. El millor és no arribar mai a les mans i saber com demanar ajuda.

És important mantenir la ment freda.

Si algú ve per darrere teu i et llença a terra, en fraccions de segon sembla que la teva ànima se’n va del cos. Per això ensenyem en el tatami a caure, gestionar l’espai...Ho fem a poc a poc i in crescendo. Sobretot és important aprendre a cridar. En la meva com a docent crec que és el més difícil d’aconseguir, que les dones cridin. Incrementa la força, desbloqueja la paràlisi i  l’adrenalina, t’ajuda a respirar en un moment de shock i serveix per cridar l’atenció i demanar ajuda. La nostra idea no és construir armes de matar o persones en estat d’alerta constant.

Això passa en altres disciplines?

Cada art marcial s’ha dissenyat amb un objectiu. Si fem autocrítica, veiem que en altres arts marcials,  com per exemple el kungfu, tenen una base filosòfica impressionant però tota la calma i respecte que cultiva envers l’altre no aplica en el cas d’una agressió real. En el carrer no hi ha punts ni regles del joc.

Això no impedeix que ensenyem tècniques per disparar un cop de puny o donar una puntada de peu. El cos de cada dona és diferent i cadascuna d’elles té habilitats, lesions i edats diverses. Si ets petita i àgil el treball s’enfocarà en la rapidesa. Si ets una dona alta i gran, no potenciarem córrer i escapar, sinó tècniques en el terra fent servir el mateix pes del cos. Una persona gran també pot fer servir moltes estratègies verbals que descol·loquin a l’agressor.

Ensenyes autodefensa a dones i també al col·lectiu LGTBIQ. En què es distingeix?

Imparteixo cursos on es tracta de construir un espai de confiança i molt segur, on tothom se senti còmode. Prefereixo fer grups separats ja que el marc legal és diferent i complex per a cada col·lectiu, siguin dones o persones LGTBIQ (lesbianes, gays, transgèneres, bisexuals, intersexuals o queers).

Hem de tenir en compte que si algú m’ataca, la meva reacció ha de ser proporcional. La legislació canvia constantment i hi ha determinades lleis que emparen la dona i d’altres que recullen l’agreujant per odi en el cas de persones LGTBIQ. Denunciar una agressió és complicat i cada col·lectiu té una via o una altra.

A més, les agressions perpetuades contra dones són diferents de les que pateixen persones LGTBIQ. El mètode de la Karen treballa amb estadístiques reals a Espanya o països d’Occident. En dones és més habitual la violència domèstica. En el col·lectiu LGTBI també n’hi ha però s’enfronten a altres tipus d’agressions.

També faig cursos especials per a dones menors, amb autorització dels seus pares. M’agrada separar perquè l’important és que hi hagi comunicació i la informació que dono sigui molt específica per al grup de persones que està fent el curs d’autodefensa.

Clarissa, per què recomanes aprendre autodefensa personal?

Crec que totes les persones haurien de saber defensar-se, perquè és la realitat del món. I no per convertir-se en una màquina de matar, sinó un mínim entrenament per saber prendre decisions en una situació de conflicte o violència. És important saber gestionar les emocions en diferents casos. En un accident lleu de cotxe l’altra persona es pot convertir en un monstre i has de saber actuar en cada cas, saber quan mantenir la calma o com reaccionar.