Veïns d’un edifici de Rubí tapien un pis per evitar més ocupacions

La Carmen R. explica la intranquil·litat que suposa veure des de casa teva com una persona s’enfila pel balcó i a puntades de peu es cola al pis de sota. També ho han fet a través de la finestra del baix que dóna al carrer o, directament, per la porta de l’entrada. Assegura que en l’última setmana potser ha trucat una trentena de vegades al 112 perquè vinguin els Mossos d’Esquadra a treure persones alienes a l’edifici del carrer Aranjuez número 5 de Rubí.

Però és el peix que es mossega la cua perquè tal com marxa la policia reben l’avís que el pis està lliure i tornen a entrar. I així contínuament, de tal manera que inclús els propietaris dels pisos s’han hagut d’organitzar per muntar guàrdies i vigilar que no entri ningú més.

“Porto dos anys vivint en aquest pis amb aquesta situació, la resta porta així 10 anys. El vaig comprar al BBVA quan, amb la crisi, molts pisos van quedar buits i van ser ocupats. Dels vuit veïns que hi ha, més de la meitat eren ocupes. Els van anar traient a poc a poc per tal d’arreglar la resta de pisos, d’això fa un any. Però no han fet res: ni els han reformat, ni els han llogat, ni tampoc els han venut.  Estan totalment abandonats, sense manteniment ni alarmes, que deien que n’hi havia. I sempre estem pendents dels nous ocupes que entren als pisos”.

Aquesta veïna, que és la presidenta de la comunitat, explica que ha passat por al tornar de nit a casa i veure com algú intentava accedir a la força a un dels pisos buits amb un tornavís o alguna altra eina. “Quan van ocupar els baixos es van passar tot el dia intentant arrencar el pany: no pares de sentir cops de martell, de veure gent que no coneixes... Algun cop, tornant de treballar cap al tard, m’he trobat sola a l’edifici amb tres personatges pel voltant que volien entrar amb mi per ocupar. “Què faig?”, et preguntes en aquestes situacions. Has de trucar al veí per demanar-li que miri pel balcó i comprovi que no et passi res. T’acabes preguntant per què has de viure així”, explica.

L’edifici, relativament nou, té tres pisos buits amb portes blindades, i el baix i el primer pis estan tapiats. “Has vist què bonic està tot?”, pregunta la Carmen amb ironia fent al·lusió al mal efecte que dóna gran part de la façana tapiada. Aquesta veïna se’n fa creus de la situació i no entén per què el BBVA no arregla els pisos per posar-los a la venda o llogar-los a un preu raonable a famílies que necessiten un habitatge i evitar la situació actual d’ocupacions constants.

“Hi ha gent que necessita un pis, he passat per la mateixa situació d’anar a un banc i que no em concedeixin un préstec. Li posen molt difícil a les persones. Si el banc troba persones que els hi poden pagar un mínim de lloguer, per què no els hi donen? No entenc aquesta política. Prefereixen tenir als veïns amb aquest estrès i la façana d’aquesta manera, abans de vendre o posar en lloguer un pis i evitar més ocupacions”.

Assegura que han fet saber quina és la situació al banc diverses vegades sense obtenir més que bones paraules. La Carmen explica que aquesta setmana ha portat els papers a l’administrador de la finca per informar que els veïns han tapiat voluntàriament el primer pis “perquè ja no podíem més”. Des de l’aleshores estan una mica més tranquils.