L'antic barri de l'Escardívol

Aquesta setmana presentem un fotograma del vídeo "La rierada de Rubí pam a pam", produït per l'empresa rubinenca Mir i Gràcia i publicat a YouTube, on podem veure el conjunt de cases que formaven la desapareguda barriada de l'Escardívol, amb el centre de la població presidit pel campanar de l'església de Sant Pere, més difuminat al fons.

Als anys 20, es varen començar a edificar cases a la zona immediata a la fassina de cal Corrons (la gent del poble va batejar aquest incipient barri amb el macabre nom de "cementiri noi" ja que es suposava que, amb alguna potent rierada, els desventurats habitants de les casetes es trobarien amb la seva tomba dins les mateixes parets de la llar), les quals formaven un carrer perpendicular al curs de la Riera que arrencava des del lloc ocupat actualment per la comissaria de la Policia Nacional fins a la llera fluvial. No tardà en venir una  rierada el 1929 que va inundar les edificacions, però afortunadament sense causar cap víctima mortal. No sabem molt bé quines característiques tenia aquesta petita barriada, situada a la banda sud de l'Escardívol, però a un plànol datat del 1933, fet per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, no es veu cap edifici en aquesta zona, només una mena de dic o barrera a la part central i algunes edificacions al lloc on es troba actualment el pont de can Fatjó.

Ja als anys 50 la petita filera de cases dels anys 20 i 30 de l'Escardívol es va anar transformant en una barriada, per motiu de l'especulació immobiliària i la manca tant d'un pla d'urbanisme com un de protecció civil. El fet era que els propietaris dels horts anaven venent els terrenys als immigrants procedents del sud d'Espanya i es donaven abundoses llicències d'obres sense cap mena de control. Aquestes persones  construïen les seves casetes treballant àrduament els caps de setmana, com també es feia a altres llocs de Rubí. Així, el dia abans de la Rierada, sabem que havia a l'Escardívol 80 d'aquests habitatges, i 23 a la part de can Fatjó. Aquest conjunt d'edificacions (algunes de les quals eren autèntiques barraques, encara que la majoria eren veritables cases, fetes amb la sorra de la pròpia riera) abraçava la part meridional de la plana, des de l'actual comissaria fins a l'actual rotonda. El carrer de la Riera es perllongava fins a la llera fluvial i era l'artèria est-oest principal de la barriada, de quatre illes de cases. En podem veure un plànol en el mapa que confeccionà la impremta Pallarols el 1961 (a la segona edició, de 1964, encara es podia veure; no s'havia corregit). Com a curiositat, el barri tenia un carreró anomenat "passatge de l'Escardívol", a la seva illa sud-oest. Totes van desaparèixer amb la Rierada de 1962 deixant un balanç desolador de 255 víctimes, segons els recents estudis.