La plaça "del Domènech" als 70 anys

Presentem aquesta setmana una postal de Rubí dels anys 70 (o finals dels 60) on podem veure un aspecte de la popular "plaça del Domènech" (plaça del Dr. Pearson), amb una de les fonts ornamentals i al fons, les cases bastides per Àngela Gilabert a principis dels anys 20 i que són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill. Fou editada per "Postales Círculo Blanco" (Badalona) i pertany a la meva col·lecció particular.

Per què es diu "plaça del Domènech"? L'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d'aquest nom, va començar a urbanitzar-se als anys 80 del segle XIX. A la part nord de l'espai el propietari de la masia de Can Domènech (situada al Papiol), Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom, i d'aquí el popular nom de la plaça (que oficialment es deia "del Progreso"). Aquest edifici, que anys després també comptaria amb una sala de cinema, fou enderrocat el 1973. Va ser un any abans que la masia de Can Cabanyes, que era a l'altra banda de la via del tren, on ara s'aixequen Les Torres. També va desaparèixer el tradicional quiosc de "La Gàbia", que hi era instal·lat des de feia molt de temps. No obstant, en aquells anys la plaça es va eixamplar i modernitzar: es van instal·lar atraccions infantils i la font d'aigua de colors, que encara perdura.

La plaça del Domènech ha estat des de sempre un dels punts més neuràlgics de la vida ciutadana de Rubí, lloc de reunió on acabaven les passejades típiques pel carrer "Fondo". Era tradicional comprar xurros o una paperina de patates "xip" (molt més bones que les d'ara!) al petit establiment que hi havia a la part que tocava la via del tren, que estava delimitada de l'espai de la plaça per una balustrada. També es podia prendre un vermut a les taules que el bar de Cal Gori posava a l'altra banda del carrer de Barcelona (l'"avenida del Caudillo").

Amb l'arribada de la democràcia, el 1978 es va instal·lar a la part nord-est de la plaça el simpàtic elefant Bodum, obra del nostre artista Pep Borràs.