El Tribunal Suprem reforça el dret de reingrés dels treballadors en excedència
Un dels aspectes més destacats de la sentència és la seva afirmació que els convenis i acords col·lectius no poden desconèixer o vulnerar aquest dret preferent de reingrés
El Tribunal Suprem ha tornat a pronunciar-se sobre una qüestió especialment rellevant en l'àmbit de les relacions laborals: el dret preferent de reingrés de les persones treballadores que es troben en situació d'excedència voluntària. En una recent sentència reafirma de manera clara que aquest dret s'ha de respectar per davant de qualsevol acord col·lectiu que prevegi la conversió de contractes temporals en indefinits, si aquesta transformació es produeix després que l'excedent hagi sol·licitat reincorporar-se a l'empresa.
El cas analitzat té el seu origen en una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va reconèixer a un treballador en excedència representat per Col·lectiu Ronda el dret a ser reingressat amb preferència sobre altres treballadors temporals que l'empresa pretenia consolidar com a indefinits per acord amb la representació sindical.
L'empresa va recórrer contra la sentència però la seva pretensió ha estat desestimada atès que el Tribunal Suprem ha mantingut i reforçat la línia doctrinal que manté sobre la preeminència del dret a la reincorporació de les persones en excedència i la consideració que els llocs de treball coberts mitjançant contractacions temporals han de ser considerats vacants a efectes de facilitar el reingrés.
Què estableix el dret preferent de reingrés?
La base jurídica d'aquesta qüestió es troba a l'article 46.5 de l'Estatut dels Treballadors (ET), que reconeix a la persona en excedència voluntària un dret preferent a reingressar a l'empresa quan hi hagi vacants d'igual o similar categoria a la seva.
Segons la doctrina reiterada del Tribunal Suprem, aquest dret s'activa en el moment en què el treballador sol·licita el reingrés. A partir d'aquest moment, no és necessari que renovi la seva petició ni que la reiteri periòdicament: l'empresa queda obligada a considerar-lo per a qualsevol vacant que es produeixi.
El Tribunal Suprem ha aclarit que els llocs de treball ocupats per personal temporal que posteriorment es transformen en fixes s'han de considerar vacants als efectes del dret de reingrés. Aquesta consideració respon al fet que la conversió de contractes temporals en indefinits posa de manifest la necessitat estructural i permanent d'aquells llocs de treball, per la qual cosa resulta injustificat no oferir-los abans al treballador excedent que ha manifestat la seva voluntat de tornar.
La prevalença de la llei sobre els acords col·lectius
Un dels aspectes més destacats de la sentència és la seva afirmació que els convenis i acords col·lectius no poden desconèixer o vulnerar aquest dret preferent de reingrés. Tot i que els acords de transformació de contractes temporals en indefinits responen sovint a objectius legítims de reducció de la temporalitat o estabilització de plantilles, el Tribunal Suprem recorda que aquests no poden contradir el que estableix la legislació vigent.
Implicacions per a les empreses
La sentència 190/2025 del Tribunal Suprem reitera i reforça la seguretat jurídica d'aquest dret preferent de reingrés i recorda a les empreses que han d'extremar la prudència quan planifiquen processos de consolidació de llocs de treball temporals.
Si un treballador en excedència ha sol·licitat el seu reingrés i l'empresa necessita cobrir un lloc de treball —encara que sigui amb personal ja contractat temporalment— està obligada a oferir-lo, en primer lloc, al treballador excedent. Només en cas que aquest rebutgi l'oferta o no es compleixin els requisits de categoria o perfil professional seria possible cobrir-lo amb altres treballadors. Les empreses, doncs, han de respectar escrupolosament aquest dret, i no poden utilitzar els processos de conversió de contractes temporals en fixes com a mecanisme per evitar la reincorporació dels excedents que han manifestat la seva voluntat de tornar a la plantilla.