Garcia: “Els experts creuen que no disposarem d’una vacuna abans de 12-18 mesos”

Entrevistem a la doctora Garcia, internista de l'Hospital Universitari General de Catalunya i presidenta de la filial del Vallès Occidental del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona sobre la crisi de la COVID-19

Quin tipus de virus és la COVID-19?

És un coronavirus. Els coronavirus són virus RNA que causen infeccions respiratòries de diversa gravetat, dels quals tres han causat brots importants a segle XXI: el SARS-CoV es va identificar el 2002 com a causa d'una síndrome respiratòria greu (SARS), el MERS-CoV que es va identificar el 2012, a l'Orient Mitjà com la causa de la síndrome respiratòria MERS i el SARS-CoV2, que és l'identificat a finals del 2019 com a causant de la COVID-19, que es va iniciar a Wuhan i s'ha estès per tot el món.

Aquest mes de maig s'ha identificat una mutació que és la que s'ha introduït en diferents regions europees. Aquesta està associada a una major transmissibilitat, patogènesi i a intervencions immunes.

S'ha parlat molt dels símptomes, quins són els que estan confirmats?

Els símptomes de la malaltia són similars als d'altres virus que cursen amb malaltia respiratòria com la tos seca, la febre o la dispnea. També és característic que es tinguin esgarrifances, dolor muscular, cefalea o mal de coll. La pèrdua de l'olfacte i el gust pot precedir a l'inici dels símptomes en 1/3 dels pacients i es poden presentar altres símptomes com diarrees.

Aproximadament, un 80 % de pacients es recupera de manera espontània, però la resta poden presentar pneumònia, insuficiència respiratòria, destret respiratori o fallida de múltiples òrgans. Els nens en general tenen símptomes més lleus que els adults, però en les darreres setmanes s'han descrit casos inusuals de shock hiperinflamatori similar a la malaltia de Kawasaki.

Quines complicacions es poden presentar?

Es pot presentar afectació d'altres sistemes, el més important és el cardiovascular, en forma de miocarditis, infart de miocardi, arrítmies, malaltia tromboembòlica. També es pot donar una afectació neurològica amb accidents vasculars cerebrals o la síndrome de Guillén Barré, i en altres casos, es pot presentar afectació digestiva a part de les diarrees, com hepatitis o insuficiència renal aguda, o afectació cutània amb urticària, erupcions maculopapulars o vesícules, entre altres.

Quines seqüeles pot tenir una persona que l'ha superat?

No tenim dades reals, ja que és una malaltia nova. En aquests moments els símptomes més importants són la sensació de cansament, la debilitat muscular o la falta d'aire. També poden quedar complicacions pulmonars, cardiovasculars o neurològiques de les quals encara ens manca molt coneixement, així com seqüeles psicològiques.

Se sap perquè hi ha asimptomàtics? Hi ha altres virus que actuen així?

Les persones asimptomàtiques són les que tenen una resposta immunitària conservada que és capaç de combatre eficientment el virus durant la primera fase, mitjançant diferents components de la resposta immunitària, tant la que denominem innata com l'adaptativa, que és la responsable de la generació d'anticossos.

Efectivament hi ha altres virus que actuen així entre els que són ben coneguts diversos adenovirus.

Sabem per què hi ha persones a qui afecta més que altres? Depèn de l'edat?

Sabem que la mortalitat a partir dels 50 anys, que és del 2%, es dobla a cada dècada fins als 80, que és del 16%. Les persones més grans tenen una resposta immunitària defectuosa pel procés que coneixem com "immunosenescència", un sistema immunitari amb poca funcionalitat.

El risc de desenvolupar quadres potencialment greus podria estar relacionat amb una menor capacitat per desenvolupar respostes humorals eficaces (anticossos), permetent que la resposta inespecífica desenvolupada origini un major dany tissular durant més temps.

Existirà la immunitat?

Actualment desconeixen molts dels mecanismes implicats en la resposta antiviral. Només disposem de la resposta dels anticossos per determinar un contacte previ amb SARS-CoV2 i no sabem el grau de protecció que suposa aquesta resposta immunitària humoral, que és la base de la vacunació. S'està estudiant la cinètica, la vida mitjana dels anticossos o les possibles mutacions del virus per donar una resposta.

Creu que tindrem una vacuna aviat?

S'està investigant en laboratoris de tot el món. En aquests moments, segons dades de l'OMS, hi ha 114 projectes en fase preclínica i 10 més en fase clínica, alguns d'ells amb resultats amb molt bones expectatives.

Els experts creuen que no disposarem d'una vacuna eficient i segura abans de 12-18 mesos.

Necessitem test?

Necessitem tests diagnòstics PCR, per precisar el diagnòstic i poder fer el seguiment dels contactes. Els tests d'anticossos són la base dels estudis de prevalença, per conèixer l'estat d'immunitat dins d'un grup.

Quins són els medicaments que s'han utilitzat per tractar els pacients?

Els fàrmacs que s'han utilitzat des del principi de l'epidèmia han estat orientats a tres línies: impedir la progressió del virus (antivirals), antiinflamatori (per aturar la reacció immunològica exagerada, sols o en combinació) i els basats en el tractament amb anticossos. Als que per altra banda s'ha indicat tractament amb anticoagulants.

Actualment hi ha uns 200 fàrmacs en investigació. En una revisió recent el Dr. Miró ens suggereix en pacients de més de 50 anys amb pneumònia moderada–severa, tractats amb Remdesevir i Hydroxichloroquine, Lipinovir/ritonavir. En el cas de la síndrome de destres respiratori, Tolizumab i bolus de corticoides.

Ara mateix, el distanciament social és l'única manera que tenim per lluitar contra la pandèmia?

De fet, les persones infectades són els portadors del virus, deixant a part les persones malaltes. Si tenim en compte que la càrrega viral és més alta a l'inici de la malaltia, inclús en període presimptomàtic, i que els que la passen de manera asimptomàtica poden ser transmissors del virus fins 14 dies més tard, hi ha un llarg període en el qual, persones aparentment sanes, poden ser transmissores de la malaltia, durant un llarg període.

No obstant això, a mi hi ha expressions que no m'agraden, en aquest cas no en diria distanciament. La cohesió social en el respecte per les mesures que impedeixen la seva transmissió és el que fa que no sigui un "jo" sinó un "nosaltres" que ens uneix en l'eliminació d'aquesta malaltia, mentre no disposem de vacuna.

Podrem viure altres episodis de confinament?

És possible. Per tant és molt important seguir molt bé les indicacions dels epidemiòlegs.

Alguna teoria de com es pot haver originat aquest virus?

Sabem que els coronavirus que causen infeccions respiratòries greus són patògens zoonòtics i que es transmeten dels animals a les persones. S'han desenvolupat múltiples teories de les quals cal tenir informació validada per poder-ne parlar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.