Jere: “La música és una manera de ser”

El cantautor rubinenc Jere, de 35 anys, està treballant en el seu darrer disc, que espera veure la llum en els pròxims mesos. Aquest cop ho farà en solitari, set anys després de publicar Los colores de la luz. Ens avança que aquest nou treball segurament recollirà la col·laboració amb la reconeguda artista canària Rosana, i la sentida cançó Que más quisiera.

Jere, en quin projecte estàs treballant actualment?

Estic començant després de set anys una cosa més. Anteriorment he estat amb Improperios, que m'ha acompanyat durant tota la meva trajectòria, i també amb dos amics hem muntat un projecte súper independent, que és un disc que es diu Keppler 22b. A banda d'aquest disc, el projecte en solitari després de set anys que estem començant a gravar, aquest cop sense el cognom Improperios que sempre m'ha acompanyat. És una moguda nova, han passat set anys, tot ha canviat i creia oportú tornar a començar amb un aire totalment nou.

T'hem vist per xarxes, durant el confinament, cantar des del balcó. Com t'ha afectat la crisi sanitària que hem viscut?

Molt malament (entre riures). Al final no és un estat natural, que potser després estàs a casa i no surts però és suficient perquè et diguin que no pots sortir perquè t'entrin les ganes més boges. I si et dediques a la música, que et diguin que no pots fer concerts és una tortura.

Estaves fent algun concert i l'has hagut d'anular? On et podrem veure pròximament?

De moment res perquè es va aturar tot i no es pot planejar. De totes formes, ja estava treballant en el nou projecte i es va endarrerir tot bastant. Ara ho he pogut reprendre i li donarem canya per aquest setembre començar amb els concerts de presentació i engegar tota la maquinària amb un equip nou i unes històries molt xules que s'estan forjant. Amb moltes ganes.

Ens pots avançar alguna novetat d'aquest nou disc?

Ha passat molt de temps i m'ha costat molt escollir o estar content amb el que vull explicar en aquest nou disc. Al final no sempre es tracta de juntar cançons, sinó que han de tenir un perquè. Crec que ha passat tant de temps perquè en els tres primers discos més Keppler 22b em vaig quedar, en certa manera, tranquil amb el que volia fer fins a la data. A Los colores de la luz és un disc on se separen molt bé les arrels dels meus orígens a la música, estil cantautor i aires més rockers i aflamencats. Ara de cop arriba tota la faceta nova, que no té molt a veure, sent la mateixa essència però ha estat tot més madur, per dir-ho d'alguna manera.

Hi haurà alguna col·laboració amb altres artistes?

Abans del confinament va haver-hi la gira Íntimos amb les cançons de sempre però en versió piano, corda o saxo, molt acústic. Hi havia una cançó que vaig agafar per tancar tot aquell cercle, que es diu Qué más quisiera, i una col·laboració, per mi màgica i brillant amb la Rosana. De moment és l'única col·laboració que tinc pensada incloure en el disc, que seran 10 cançons, però ja veurem. M'encanta quan hi ha feeling amb un algun artista compartir cançons i escenaris.

Has participat en un dels cicles envelaRts, cantant des del terrat del Mercat. Com ho vas viure?

Súper estrany perquè hi havia gent de baix i a molta distància. Al final no estava la calor de la gent que tens en un concert, i la complicitat. És la primera vegada que faig una cosa així, va ser curiós i tot un honor cantar en el teu poble.

Quin paper juga la música en la teva vida?

Ara moment la combino amb una feina normal i vaig fent. Al final dedicar-te a la música no és una cosa que escullis, et pot anar millor o pitjor però crec que és una manera de ser, una condició que va en la persona. En major o menor mesura sempre et sentiràs músic, una altra cosa és que puguis viure més o menys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.