La nostra escola especial

Després d'un any d'anades i vingudes diàries a l'escola bressol, la meva filla ja ha fet els tres anys i aquest curs vinent que s'inicia al setembre, té la oportunitat de començar la seva etapa escolar a P3. És una etapa tan important! És on començarà a tenir vivències conscients i compartides, a desenvolupar la seves capacitats i grans aprenentatges que la formaran com a persona, espero que amb tantes habilitats com siguin possibles per tenir les millors eines per ser feliç en aquesta societat tan diversa i canviant. És realment emocionant!

 

Cada matí, quan passem per davant de l'escola que tenim més a prop de casa, diu contenta: "Mira Mama, l'escola dels grans! On aniré amb l'Ariadna i l'Ïu!"... És realment emocionant!

 

És una escola increïble, és el centre educatiu que s'adapta a la perfecció als nostres valors i principis per a treballar plegats escola i família. No n'hi ha cap altra que s'ajusti tant el seu projecte educatiu amb el nostre. És una escola que està a la nostra urbanització, per tal que els infants es socialitzin en el seu entorn més proper, i és la única escola que treballa per projectes cent per cent del nostre poble. Decidim que aquesta és la nostra Escola Especial. Per tant, amb tota la il·lusió del món, ens sentim molt afortunats de tenir-la tan a prop de casa i decidim fer la preinscripció el primer dia dels 8 que tenim de marge. La directora ens comenta, que mai ningú s'ha quedat sense poder matricular-se en aquesta escola sent de la zona, així que marxem molt tranquils.

 

L'últim dia establert per entregar preinscripcions, decidim trucar per saber quantes n'han rebut. L'escola disposa d'una línia de 25 places i han rebut 42 preinscripcions... de veritat??? Ens diuen que això no havia passat mai... A més a més, entre els preinscrits hi ha germans i exalumnes, per tant, només queden 3 places, que es sortejaran entre els que tenim empat de punts, que en som uns quants!

 

Penso que segurament aquest any han coincidit diferents factors: augment de famílies amb nens petits que vivim a les urbanitzacions, augment de germans dels nens i nenes ja escolaritzats i el més important, un canvi de mentalitat en la forma d'entendre l'educació dels infants.

 

Estic molt indignada i em sento estafada. Primer perquè no té cap sentit que mirem les escoles els dies de portes obertes si finalment no saps si pots escollir la millor per tu. Segon per què el departament d'ensenyament hauria d'estar al corrent de les necessitats de les famílies abans dels períodes de preinscripció, per organitzar les places segons les necessitats educatives, no segons el número de nadons nascuts i el número de places disponibles als centres. Els nostres fills no són números amb els que persones d'un departament d'educació llunyà i desconegut, pugui jugar al bingo per tal de repartir-los a tort i a dret per les escoles segons els convingui. Necessitem un sistema flexible on el dret a escollir l'escola sigui el principal objectiu. Si no és així, és injust i molt decebedor... Començar l'escola amb entusiasme, alegria i il·lusió és bàsic per les famílies i sobretot per cada un dels infants. I després de parlar amb molts altres pares de diferents generacions me n'adono que per la majoria ha estat un calvari, un procés de molts nervis i angoixa i que finalment també la gran majoria, no han pogut optar per la seva Escola Especial.

 

Em sento d'una generació que per davant de tot dóna importància a la manera en què els infants aprenen i es desenvolupen. En som molts, que mourem cel i terra per aconseguir la dignitat que implica poder escollir on escolaritzar els nostres fills. La nostra Escola Especial està preparada per acollir el doble de nens del que per ara ens permet el sistema i per tant, és una qüestió de voluntat i ganes de tenir en compte el que realment és important per a la majoria de famílies.

 

Desitjo amb totes les meves forces, poder dir-li a la meva filla que aquesta Escola Especial que hem anat a veure serà la seva, que allà veurà als seus amics i amigues del barri on viu i que segur hi viurà experiències increïbles.

 

Vull pensar que ho podem fer possible, amb la força d'aquestes grans famílies lluitadores, de grans valors i la voluntat dels que tenen la potestat de prendre les decisions en representació dels ciutadans que els permetem fer la seva feina cada dia.

 

Som-hi!!!!

 

Mimar, una de tantes mares preocupades