La botiga MarGa fa 60 anys!

La seva actual propietària, la Maria Mercè Tresserres, ens obre les portes del típic comerç del carrer Sant Cugat per descobrir els seus orígens

 

 

Era l'any 1958 i la Maria Gaju acabava de perdre un fill. Sumida en una depressió molt forta, el seu marit va decidir que obririen una botiga com a distracció. Com sempre deia als més propers 'literalment va començar amb quatre faixes'. Amb molt d'esforç, perseverança i sortint al carrer a saludar a la gent perquè entressin a comprar va ser com van aconseguir arrencar aquell projecte tan personal, tan de lluita contra les desgràcies de la vida i tan seu, de la Maria. És per aquest motiu que aquestes festes de Nadal, quan fa poc més d'un any que va marxar, la seva filla Maria Mercè li ha volgut retre homenatge pel 60 aniversari de la MarGa. Ara, és ella qui du les regnes del negoci però amb la mare sempre present a la botiga.

 

60 anys de comerç és fàcil de dir però costa de mantenir. Quin és el secret?

Crec que el secret és mantenir la personalitat amb la qual es comença, en aquest sentit de qualitat, d'atenció molt personalitzada, de cuidar moltes coses que jo crec que els petits comerços ho estem intentant fer tots. El secret és aquest, bàsicament, no variar del teu objectiu de producte i mantenir la qualitat. Tot i que costa perquè és veritat que la gent vol més econòmic però si tu ja has començat amb un estil, la gent ja sap que tens allò. Nosaltres, per exemple, no vendrem mitges per cada dia, vendrem la mitja del dia que van a una festa o un dia especial.

 

Li hauria agradat a la teva mare ser-hi pel 60 aniversari?

Moltíssim perquè a més ella m'ho recordava i parlava molt del passat. N'havia parlat però no tant com a l'última etapa seva que en parlava molt. Em deia molt 'mira ara farem 60 anys i ho celebrarem'.

 

Potser no s'imaginava que arribaria la botiga a fer 60 anys?

Jo crec que no. A més, ara ella estava molt il·lusionada amb què la seva néta, l'Anna, també continués, encara que dins el seu producte que ella li agrada, amb l'essència de la botiga.

 

Com ha anat evolucionant la clientela en tots aquests anys?

Hi ha clientes fidels i això ens ha ajudat molt. Jo sempre dic gràcies a tota la gent que ha confiat en nosaltres perquè sense ells no haguéssim arribat on som. Després tu també has d'anar mirant el que va venint, introduint marques que fins aleshores no tenies. Jo mateixa quan he hagut d'introduir noves marques, al principi, també dubtava i la meva mare també em deia 'vols dir?'. Però ara penso que sense aquesta incorporació no haguéssim evolucionat com estem ara. Tens por de fer canvis o d'introduir nous materials però com sempre estem parlant de qualitat i del mateix objectius sempre és bo.

 

La clientela també passa de generació en generació?

Sí, també. Jo conec a dones ara que han estat nenes que han vingut a buscar el seu primer sostén. Això també és molt important i, a més, Rubí tot i que és ciutat no deixa de ser un poble i això també ens ajuda molt i fer aquesta personalització també és important.

 

Imagino que la mare la trobeu molt a faltar vosaltres però la clientela també, oi?

També, també, en parlem cada dia diverses vegades. La sensació és que ella és aquí, ja que això és la seva essència. També de la manera que va posar la botiga a mi és una cosa que m'ha marcat tota la vida perquè sempre ho he sabut. Per mi és un fet molt important. A part de la il·lusió que tinc que la botiga continuï això també em dóna molta força pensar en el motiu pel qual es va obrir i per la força que va tenir. En època de crisi jo m'espantava i ella em deia que ja n'havia passat tres de crisis i que s'havia de tirar endavant i lluitar.

 

Com la descriuries a la teva mare?

Valenta, emprenedora, lluitadora i molt sincera, sempre deia el que pensava. Potser de vegades amb excés.

 

 

Estaria contenta de veure la botiga tal com està ara?

Jo crec que sí. De fet, durant la seva malaltia la va ajudar el fet que la botiga estigués present. Quan pujava a casa després de la jornada sempre em preguntava com havia anat. Això li donava molta il·lusió. Per ella era molt important. També tenia moltes amistats i havia viatjat molt però la botiga era molt important. I per al meu pare també perquè el fet d'ajudar-la i iniciar tot això amb ella també.

 

Tercera generació i que continuï, oi?

A mi m'encantaria, esperem que sí i que tot vagi bé.