Carles Dachs: "Cada llengua porta un món en sí mateixa"

László Krasznahorkai és l'escriptor hongarès que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura aquest any 2025. El jurat de l'Acadèmia Sueca el va reconèixer "per la seva obra convincent i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l'art". L'Acadèmia Sueca va anunciar el guanyador del Nobel el passat mes d'octubre i rebrà el guardó en una gala el pròxim 10 de desembre.

De l'escriptor hongarès, només se n'ha traduït una novel·la al català, Tango Satànic (Edicions del Cràter, 2025). Una traducció que ha fet Carles Dachs, natural de Santa Eugènia de Berga però establert a Rubí des de fa uns quants anys. Filòleg i poeta, Dachs ha guanyat els premis Joan Duch de Poesia per a Joves amb Suc de llum (2009), el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal amb A dalt a la mà (2015) i el Premi de poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb Vent a la mà (2021) - obra que, de fet, ja va presentar a Rubí en el marc dels Vespres de jazz i lletres que s'organitzen a l'Ateneu Municipal.

En aquesta entrevista amb el TOT Rubí, Dachs ens acompanya per l'univers de Krasznahorkai, la llengua i la literatura hongaresa i el procés de traducció de dues llengües tan diferents com l'hongarès i el català.

Un autor de qui s'ha publicat recentment la traducció en català, feta per tu, rep el Premi Nobel de Literatura. Com vas rebre la notícia?

Just el dia que donaven el Premi Nobel, vaig rebre uns missatges de l'editorial, que pensava que serien per dir-me que li havien donar el premi a Krasznahorkai... i no, resulta que eren per dir-me que l'autor tenia previst venir a unes conferències al CCCB però que al final s'havia cancel·lat la visita. Al cap d'una hora, però, li donaven el Premi Nobel, i jo en aquell moment no era a casa, era al pediatre amb el nen... i quan vaig arribar a casa em vaig trobar el mòbil ple de missatges i trucades, i vaig pensar: què passa? I era el Premi.

I t'ho esperaves?

Jo vaig viure quatre anys a Hongria i cada any, quan s'acostaven les dates del Nobel, sortia que un candidat era László Krasznahorkai. Sempre sonava, sempre, i pensava que potser algun dia li donarien... però realment aquest any no m'ho esperava. L'any passat, precisament metre era a Hongria traduïnt aquesta novel·la, vaig pensar: "L'any vinent li donaran al Krasznahorkai"; però aquest any ja no hi pensava.

Com va sorgir la traducció de Tango satànic al català?

Començo pel principi: en el fons tot és gràcies a la meva companya, la Gemma Medina, perquè mentre ella treballava a la UOC va ser la primera que va dir: "Per què no?". Fem un lectorat, marxem uns anys a l'estranger... i així ho vam fer. Vaig fer una entrevista, em van donar el lectorat a Hongria - que hi havíem estat feia poc -, perquè l'hongarès m'interessava molt. De fet, quan vam anar allà és al·lucinant, perquè arribes a Budapest i nosaltres, que havíem estat a altres ciutats i el que ens trobem allà és un país, una ciutat, una llengua, un ambient, fins i tot la política... completament diferents. Així, un cop allà, vaig començar a aprendre hongarès mentre feia classes de català a la universitat Ëotvös Loránd de Budapest. Vaig començar a la universitat, després a una acadèmia, amb classes particulars... 

Fa tres anys em van escriure per reprendre un projecte que va quedar estroncat per la pandèmia - o d'abans -, que va ser una traducció a sis mans d'una antologia de poesia hongaresa amb professors d'allà, de la Universitat. I arran d'això, em van escriure de l'Editorial per preguntar-me si voldria traduir de l'hongarès, i vaig dir que sí.

I només havies traduït una antologia de poesia hongaresa abans de Tango satànic?

És clar, vaig dir que sí però vaig advertir que no ho havia fet mai, només l'antologia... i, de fet, quan ells em van dir què era, vaig pensar: "Ostres, aquí suaràs de valent, patiràs moltíssim... però has de dir que sí, perquè segur que t'ho passaràs molt bé". I és així, ha estat un calvari... però també ha estat tot un plaer.

Un calvari per trobar-te amb una llengua tan diferent?

Sí, és difícil perquè l'hongarès està envoltat de llengües eslaves i romàniques, com el romanès, però l'hongarès no té parents gaire coneguts a Europa, només una mica l'estonià i el finès. Però s'assemblen com l'anglès i el català, per exemple. Si ets filòleg és molt divertit aprendre-la, perquè és una llengua molt bonica, que et fa pensar molt lingüísticament per entendre-la, com funciona... Era un gran repte i una cosa bonica de fer, perquè és una llengua molt diferent, no és indoeuropea, té una estructura completament diferent... 

Quin és el gran repte de la llengua hongaresa?

Primer, l'estructura, i després el lèxic. Cal tenir un compte que fa uns segles van fer un procés de depuració de la llengua i van traduir tots els neologismes que tenian del llatí i els van traduir a l'hongarès. I les paraules, doncs no s'assemblen gens: per exemple, així com ordinador es diu számítógép, "màquina de comptar"; màquina de fotografiar fa servir les paraules fény, que vol dir "llum" i kép, que vol dir "imatge", i "fotografia" es diu fényképezés. O per exemple, la paraula "mapa" es diu térkep: tér vol dir "espai" i kép, "imatge". És a dir, un cop has après l'estructura de la llengua, resulta que les paraules no s'assemblen gens a cap llengua.

A tot plegat s'hi suma l'estil de l'escriptor.

L'estil de l'escriptor és un altre gran repte, també, perquè escriu amb frases llarguíssimes, cosa que en hongarès en realitat és molt estrany. Els hongaresos diuen que no es pot escriure amb frases tan llargues, és a dir que aquest escriptor realment és sorprenent. Fins i tot a Hongria, quan deia que estava traduint Tango satànic, em deien: "Però on vas! Si és dificilíssim!" (Riu). De fet, la meva cap a Hongria, la responsable dels estudis de català, va llegir alguns fragments del llibre, en hongarès, mentre l'estava traduint i em va reconèixer que fins i tot per a ells és complicat. Krasznahorkai agafa característiques de l'hongarès i aprofita per posar la llengua en tensió... i en el fons és una operació molt interessant, literàriament, també, i molt intel·ligent per part seva.

Això és habitual en la llengua catalana?

De fet no, el català tampoc no està acostumat a fer frases gaire llargues, a diferència del castellà que sí que està més habituat a subordinar. De totes maneres, en català les estructures llargues sonen més naturals, són més fàcils de llegir. Tot el que són subordinades, o per exemple adjectius en hongarès, fa que en català soni molt més llarg... perquè en hongarès també és estrany que es facin servir tants adjectius. A Tango satànic, cada capítol és un sol paràgraf, i potser hi ha una frase que ocupa una pàgina sencera! Normalment, en hongarès tot és molt més sintètic, molt més concret: per exemple les posicions, els moviments de les coses... i perquè en català arribi la mateixa informació hi has de posar moltes més paraules, sobretot molts més adjectius. Però en hongarès, potser el que és un prefix o un sufix, en català penja per tot arreu.

Lázslo Krasznahorkai és el primer Nobel de Literatura en hongarès?

Com a mínim és el segon, l'any 2002 li van donar a Imre Kertész. És curiós perquè en aquell cas hi havia un lector de català a Hongria, que també va aprendre hongarès i es va posar a traduir Kertész. Quan va rebre el Nobel, tot just començaven a traduir-lo i sembla que van haver d'accelerar el procés per traduir-lo més, fer traduccions a quatre mans... perquè li havien donat el Nobel en aquell moment i interessava publicar-lo.

Pot ser que la seva literatura desperti més interès a partir d'ara, tant aquí com allà?

És cert que allà tenia un reducte de lectors, admiradors... una mena de resistents, que en són molt fans. És molt conegut i també ha treballat força amb Béla Tar, un cineasta que ha fet pel·lícules d'alguns dels seus llibres. Tango satànic (SátánTangó) és una pel·lícula de culte, dura set hores i mitja! I el fet que li hagin donat el Nobel farà que potser es desperti més interès comercial, es tradueixi més, arribi a més gent... 

Tot i la dificultat?

En el fons, té fama de difícil, però si t'hi poses, l'entens, encara que no siguis un lector empedreït. És a dir, que té fama de difícil pel tema de les frases llargues, perquè comences a llegir-lo i no saps ben bé de què parla... però un cop hi entres, jo crec que té un ritme que funciona i agrada.

Una altra dificultat de la traducció pot ser explicar l'ambientació, qüestions de diferències d'època...?

És un altre dels aspectes, sí. La meva traducció la va revisar Kálmán Faluba, que és un senyor que va fer els diccionaris català - hongarès - català als anys 90. Ara té 84 anys i té una ment privilegiada. Doncs ell va llegir el llibre en hongarès i en català, i va fer suggeriments, anotacions, alguna cosa que no sonava prou com havia de sonar en hongarès... És clar, tot el que em va suggerir ho vaig incorporar. Per una banda, perquè el llibre parla del final del socialisme i passa en un telet, que es diu en hongarès. Jo ho vaig traduir com "colònia", però aquest telet on s'ubica la història és una mena de colònia agrària, de l'Estat, desmantellada, on tothom qui treballava ha perdut la feina...  És clar, jo no tinc ni idea del que és un telet, ni he viscut mai a l'Hongria socialista. L'autor és nascut l'any 52, i Kálmán Faluba és nascut al 42, o sigui que sí que l'han viscut i són més pròxims en edat. O per exemple: plou tota l'estona. A Hongria plou, o plovia moltíssim, abans del canvi climàtic. Això també els passa als estrangers que llegeixen literatura catalana, que llegeixen coses com si fossin ficció i són una realitat catalana, verídica. ​​​​​

És complicat plasmar totes aquestes diferències amb dues llengües tan diferents.

En definitiva, una llengua vehicula un món. Cada llengua porta un món en sí mateixa. Hi ha coses que són molt difícils de traslladar, perquè la llengua és diferent i la manera com es tracten les coses, el tractament de les persones... Són mons diferents, universos diferents... i això no es limita només a les paraules! Aviat faré una conferència sobre la traducció, en unes jornades catalano-hongareses, i he pensat titular-la Les paraules, rai!. Perquè al final, les paraules en sí són el menys complicat: una taula es diu táblázat i ja està, però traduir tot un món ja és una altra cosa... I a més, traduir un món que té elements molt concrets de l'època, que el lector hongarès els pot identificar... però tu que vens de fora i no ho has viscut, és difícil.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.