Les festes del carrer Sant Jaume, patrimoni immaterial del Vallès

Les festes del carrer Sant Jaume s'han incorporat recentment a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (IPCIV), un projecte de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell amb la col·laboració del Centre d'Estudis de Granollers que vol identificar, mostrar i difondre tots els elements del patrimoni cultural immaterial del Vallès (Oriental i Occidental).

Aquest dijous, l'auditori del Museu Vallhonrat ha acollit la presentació de la fitxa de les festes a l'inventari del patrimoni immaterial. Una fitxa que ha estat elaborada per la investigadora Natàlia Giménez, impulsora del projecte Rubí Guiem i membre del Centre d'Estudis Rubinencs, a través de documentació, bibliografia i entrevistes.

La fitxa conté la descripció de la festa, que organitzen els mateixos veïns del carrer des de fa 180 anys, als voltants del 25 de juliol. L'estructura és sempre molt similar: el carrer es decora amb una temàtica que decideix l'Associació, i se celebren activitats durant tres o quatre dies: una missa de difunts, un sopar popular, concerts, una botifarrada, un mercat de la rampoina, un vermut... Les propostes han anat variant al llarg dels anys, en què el carrer ha acollit cantades d'havaneres, ballades de sardanes, jocs infantils i exposicions artístiques.

Una programació que segueix l'esperit de les primeres festes: el 25 de juliol, els veïns anaven a missa i en sortir de l'església veneraven la imatge de Sant Jaume; a la tarda es resava el rosari i a la nit es feia un ball. En els dies anteriors, els habitants havien anat a collir plantes i flors, i en cosien tires per engalanar les parets de les cases, mentre que el carrer es decorava amb papers, draps, llençols... que simulaven un envelat. Als inicis, es feia una col·lecta per pagar una gramola - es té constància de la del senyor Ramon Bogunyà, que cobrava unes 25 pessetes - i amb els anys es van arribar a contractar orquestres locals. Altres activitats eren rifes de xais, coques i rams de flors; jocs tradicionals com estirar la corda o curses de sacs...

Pel que fa a l'engalonament del carrer, la tradició es va inaugurar el 1945, quan es van col·locar unes figures vestides amb indumentària catalana als accessos al carrer Sant Jaume des del carrer Sant Cugat i Sant Joan. A partir dels anys 80 i gràcies a l'empenta de l'artista local i veí del carrer Pep Borràs, les decoracions han estat temàtiques molt originals: la selva (1980), l’època medieval (1981), el cinema (1982), el ball (1983), la mar (1985), el mil·lenari de Rubí (1986), l’infern (1987), Modernisme (1989), Indis (1991), Venècia (1992), Walt Disney (1993), la vinya (1995), Mèxic (1999), circ (2003), bosc encantat (2004), sirenes (2005), Àfrica (2006), Beatles (2008), Cacau (2015), càmping (2017), roba estesa (2023), alegria (2024) o amor (2025). Aquestes decoracions s'elaboren durant dies amb la col·laboració de tots els veïns i veïnes del carrer.

L'origen de la Festa del carrer Sant Jaume 

L'origen del barri i la història del carrer Sant Jaume tenen molt a veure amb la celebració d'aquesta emblemàtica festa. Com explica Natàlia Giménez, el carrer se situa al barri del Padró, en els terrenys de la desapareguda Masia de Serra del Padró. Els amos de la masia van anar venent aquests terrenys i, així, es van anar configurant els carrers a partir del segle XIV i fins al XVIII: Sant Jaume, Sant Isidre, Sant Pere... cadascun d'aquests carrers va tenir la seva pròpia festa, d'origen religiós, però amb els anys s'han anat perdent, excepte la de Sant Jaume.

Un altre possible origen de la festa, i que s'ha transmès oralment de generació en generació, és que els veïns del carrer Sant Jaume van començar a celebrar la festa quan van aconseguir que el carrer passés a formar part de Rubí. I és que perpendicular al carrer Sant Jaume hi ha el carrer de Sant Cugat, que feia de frontera amb la localitat veïna: a una banda hi havia les cases i botigues que pertanyien a Rubí i, a l'altra, les que formaven part de Sant Cugat. Aquestes pagaven impostos més baixos, i podien vendre productes més econòmics, cosa que va propiciar queixes entre els veïns rubinencs, que van començar demanar annexionar l'altra part del carrer al 1836. El 1845, després d'anys de ligitis, els terrenys van passar a formar part de Rubí, i l'annexió definitiva es va produir el 1855.

La festa s'ha anat celebrant anualment, amb algunes excepcions: durant la Guerra Civil, els anys 1940 i 1941 a causa de la malaltia i la mort d'una veïna molt estimada, la Marcelina Boadella; entre el 1964 i el 1978 per manca de relleu generacional, i els anys 2020 i 2021 per la pandèmia de la Covid.

I el futur?

Segons consta a la fitxa de l'Inventari, la burocràcia i la manca de recursos econòmics ha anat fent que l'organització i celebració de la festa sigui cada vegada més complexa, però per sort l'Associació compta amb el suport d'altres entitats com el CRAC, l'Associació Jazz Rubí o el Foment de la Sardana; la col·laboració del personal i els residents de la Residència Amanecer... Per altra banda, els veïns asseguren que és difícil trobar relleu generacional que doni continuïtat a la festa, però es mostren positius, ja que es tracta d'una celebració amb una història molt dilatada i que ja ha superat diversos episodis de crisi.

L'any 2000, l'Associació d'Animació Cultural del carrer Sant Jaume - creada específicament per donar forma a la festa - va proposar declarar-la Festa d'Interès Nacional, i l'Ajuntament es va adherir a la demanda. Fins i tot hi va haver una reunió amb el conseller de Cultura de la Generalitat, però finalment no es va dur a terme. Sí que és reconeguda com a Bé Cultural d'Interès Local.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.