Isabel Rey: “La fira de Sant Galderic és una fira feta a Rubí i per la gent de Rubí”

Quines són les principals novetats d’aquesta edició de la Fira de Sant Galderic?

La fira de Sant Galderic és una fira feta a Rubí per la gent de Rubí. Això ho volem cuidar molt i conservar molt. Som una entitat que ja té una llarga tradició i el que fem és impulsar tot l’art i l’artesania i el que volem és de crear nous espais de treball.

Una de les grans novetats són els tallers de les Llavors Creatives. Nosaltres som una entitat que té un origen de pagesia i, per tant, el concepte de la llavor per nosaltres és molt important. Una llavor és petita, la plantes, la cuides, creix i, en conseqüència, crea noves expectatives. Són tallers gratuïts per a mainada, per a infants i per a gent gran. El que volem amb els tallers és que desperti la curiositat de la gent, les ganes de seguir aprenent, d’experimentar coses que potser no faries a casa, però vens a la fira i saps que pots experimentar coses diferents.

Quins tallers s’hi podran fer?

Per exemple, un de ceràmica Raku. És una tècnica japonesa molt especial que ens la fa l’Ariadna Benavides. L’Ariadna és una crac del món de la ceràmica. També hi haurà creació de xapes, xapes per posar-hi una agulla i després penjar-la; modelatge de fruita seca de tardor. Agafarem pasta de ceràmica freda perquè els nens o les persones que vulguin fer el taller puguin crear i modelar fruita del temps.

També decorarem testos per fer plantes amb ampolles reciclades i farem un taller de grafiti, que això ens ho faran els alumnes de l’Escola EdRa. Aquesta és una altra sinergia que volem impulsar: la col·laboració amb alumnes de l’Escola Edra, ja que nosaltres tenim a la Junta el Pep Borràs, professor jubilat de l’Escola.

Després hi ha el taller sobre rajoles hidràuliques, a càrrec de la Isabel Caué. És una mena de tècnica de disseny per recuperar el disseny de les rajoles modernistes hidràuliques.

Si et fixes, tots els tallers estan una mica encaminats a fer això: recuperar tècniques, experimentar-les i aprendre-les. 

Hi ha alguna altra novetat relacionada amb l’art?

Sí. Una altra novetat també relacionada amb el tema de l’art és que muntem la primera mostra d’art dels Artistes Amics de Rubí, un col·lectiu emergent de Rubí. Muntarem l’exposició al carrer Maximí Fornés.

Quines altres activitats hi haurà?

En realitat hi ha coses que fem, però fa molts anys que s’han anat fent. Per exemple hi haurà la Biblioteca La Fresca. Aquest any portem llibres que ens dona la Biblioteca Mestre Martí i, a més a més, ens els regala. Per tant, nosaltres podrem regalar-los a les persones que vinguin a llegir.

Una altra cosa innovadora és que volem que els nens aprenguin, però que també juguin. Hem comprat tota una pila de jocs gegants i farem a l’espai d’ERC tota l’àrea de tallers i, a més, una àrea de jocs. Seran jocs gegants de mida big size. Hi haurà monitors de l’entitat que acompanyin les activitats.

L’espai de granja ja no hi serà aquest any? 

Exacte. L’any passat ja vam haver d’anul·lar l’activitat per una restricció sanitària per una infecció en els animals. Aquella nit, quan ens vam assabentar que finalment no es podria fer, no vam dormir i vam començar a buscar diferents activitats que complementessin l’espai físic i l’espai de programació que deixàvem de fer. Així vam improvisar diferents tallers i això, d’alguna forma, és la llavor de l’activitat d’aquest any. L’alternativa va funcionar superbé.

I així neix la idea de les Llavors Creatives?

Sí. Ens hem muntat en aquesta idea. L’espai gran ja és història.

Tot i això, heu intentat mantenir d’alguna manera el contacte amb els animals?

Sí. Nosaltres tampoc no volíem renunciar de cap de les maneres que les persones poguessin tenir un contacte amb la granja, amb l’espai d’animals vius i vam dir: «Si no podem portar els animals, portarem les persones a la granja». Llavors, durant la botifarrada, hi haurà diferents sortejos i una de les coses que es sortejarà serà una visita a la granja de Can Jordi.

Què representa arribar a fer una nova edició de la Fira després de 30 anys i que continuï viu aquest esperit?

Digue-li satisfacció personal, digue-li el fet d’anar desenvolupant noves idees i veure que funcionen, i veure que la gent s’entusiasma i que dones cabuda a gent nova que no té manera de visibilitzar-se.

Estàs visibilitzant un col·lectiu d’artistes, col·lectius d’altres entitats, estem fent participar altres entitats amb nosaltres. Això és un valor que no es pot deixar. És com una baldufa: no pot deixar de rodar.

La fira ja està més que consolidada. Quin és el repte perquè continuï d’aquí a 10 o 20 anys?

Jo crec que el repte principal és trobar la manera d’anar-nos adaptant als nous temps. I un exemple és això que comentàvem de tota la transformació de l’espai granja en nous espais de creativitat, d’art i d’implicació: detectar el que la gent realment vol trobar al carrer i organitzar-ho.

Nosaltres no perdem de vista que som una entitat amb una missió, que és fomentar l’art i l’artesania. Llavors és portar aquestes activitats a un nivell cada vegada de més qualitat. I amb això tindrà sempre un espai. Ara, d’aquí a cinc anys, d’aquí a deu anys... La continuïtat és sempre cuidant la qualitat d’allò que oferim.

Un altre repte és com incorporar tot el món digital en l’artesania. És un gran repte i, per què no dir-ho, la IA, com s’està fent present i està buscant un espai dintre del món de l’artesania. Tots utilitzem la IA, però cal veure fins a on és artesania i, a partir d’aquí, què és IA i, per tant, no és la teva creativitat. Que cada artesà senti que l’essència del que fa és el que ell vol fer, no el que la IA li està demanant o obligant a fer.

I costa pagesos per a la fira?

Pagesos costa molt perquè és una activitat que s’està perdent. Rubí té una base de pagesia molt important, però és una activitat que no té un relleu natural.

I pel que fa a les artesanies?

Aquí sí que ens arriben moltes peticions d’artesanies que considerem que no ho són, aquí sí que som una mica restrictives.

Hi ha un catàleg d’activitats artesanals que està reconegut pel Consorci d’Artesania de Catalunya, això per nosaltres és el full de ruta. Totes aquelles activitats que estiguin fora d’aquell catàleg ja no són artesania, per definició. També dintre de les que sí que estan reconegudes, n’hi ha de millor qualitat.

I per tant, què fem nosaltres? Organitzem una fira i diem: «Sant Galderic, 2026, quantes places tenim?». «40». Molt bé. Quants artistes tenim? 22. 22 places que ja estan assignades. Fins a 40 hem de buscar artesanies. Quines? Les millors.

I quan s’organitza un esdeveniment d’aquesta magnitud, quina és la principal preocupació?

Jo tinc especial preocupació pel tema seguretat. El material, tanques, cadires, taules etc arriba a la plaça i el camió comença a descarregar-ho tot. Primer, aquell material ha de venir ben tancat amb cadenes i candaus perquè estigui assegurat, perquè no el prenguin, però també perquè ningú prengui mal.

Què passa a la plaça del doctor Guardiet? Que a la tarda això és el pati de col·legi. Llavors hem d’estar aquí nosaltres el divendres a la tarda fent coses de preparatius de la fira i mirant que la gent no s’hi posi, sobretot els nens, que no s’enfilin a les tanques i no caiguin i prenguin mal. L’endemà, dissabte, s’han de desmuntar totes aquestes gàbies per començar a repartir les tanques i distribuir-les per muntar tota la fira. tot desde zero.

Si haguessis de convèncer algú que no ha vingut mai a la Fira de Sant Galderic, què li diries?

Jo li aconsellaria que vingués acompanyada i que vingués amb roba còmoda i amb la idea de passar tot el dia a la fira. Durant tot el matí pot fer tots els tallers i després podrà passejar entre parades de productes que són preciosos. Més tard, al migdia, podrà menjar alguna cosa. Aquí estem en una zona on l’oferta gastronòmica és a tope.

A partir de les quatre i mitja comencen les actuacions musicals i tota la cultura popular anirà a continuació. Això és ballar sardanes, castellers... I cap a les vuit farem el Ball del Bojum, que això és una mica la cloenda. Després totes les taules es recol·loquen i es transforma la plaça en un gran menjador, perquè mentrestant s’estan cuinant les botifarres, que a partir de les nou es comencen a servir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.