Rubí, una de les ciutats amb mal disseny urbà saludable

L'Institut de Salut Global de Barcelona ha publicat un nou rànquing que situa Rubí en la 676a posició, de 917, de l'Índex de Disseny Urbà Saludable. L'Institut avalua, a través de 13 indicadors, de quina manera la configuració de les ciutats afavoreix la salut de les persones que hi habiten. En la categoria "Àrees urbanes petites" (entre 50.000 i 200.000 habitants) ocupa la posició 480 de 638, amb una puntuació mitjana de 4,86.

La millor ciutat en disseny urbà saludable és Pamplona, amb una puntuació de 6,80, seguida de Ginebra (Suïssa), Harlow (Regne Unit), Sant Sebastià i Stevenage (Regne Unit). La primera ciutat catalana, Santa Coloma de Gramenet, ocupa el número 9 en el rànquing global, i després hi ha Castelldefels (11), Girona (16), Sabadell (102) i Sant Cugat del Vallès (103). Per la cua, hi ha les ciutats de Bagheira (Itàlia), Giugliano in Campania (Itàlia), Silven (Bulgària), Kalamata (Grècia) i Llorca (Espanya). De les ciutats d'Espanya, en les posicions més baixes trobem Alcalá de Guadaíra (911) i Sagunt (907); i a escala catalana, per sota de Rubí trobem Cerdanyola del Vallès (715) i El Prat de Llobregat (691).

De tots els indicadors analitzats, el que s'endú la pitjor puntuació les oportunitats per anar amb bicicleta (1,12), la qualitat de l'aire (NO2) (3,12), les parades de transport públic (3,84) o la densitat d'habitatges (3,94). A continuació hi ha les oportunitats per caminar (4,27), la verdor circumdant (4,28), la permeabilitat (4,45), la qualitat de l'aire (PM2,5) (5,24) i l'accés universal als espais verds (5,44). Els valors més alts són l'accés a grans espais verds (6,39), les illes de calor urbana (7,37) i el desenvolupament de mitjana altura (9,8). Un dels indicadors no s'ha analitzat i, per tant, no té valor: la compacitat.

Segons les dades de l'ISGlobal, Rubí només compta amb un 0,44% d'infraestructura ciclista en relació amb la longitud total de la carretera, amb la qual cosa es generen poques oportunitats per fer servir aquest transport. Pel que fa a la infraestructura per caminar, representa un 12,78%. I pel que fa a les parades de transport públic, només un 38,37% de la població té accés a almenys una parada d'autobús en un radi de 300 metres des del seu domicili.

Pel que fa a l'habitatge, la ciutat té una densitat de 18,19 habitatges per hectàrea, mentre que el valor òptim se situaria entre 45 i 175. El desenvolupament a mitjana altura (5-6 plantes) és molt elevat, d'un 98,41%. L'efecte d'illa de calor urbana és de 0,25 punts en una escala entre -8 i 7 (les puntuacions més altes indiquen més efecte illa de calor).

La qualitat de l'aire es mesura amb dos indicadors: la presència de diòxid de nitrogen (NO2), que a Rubí té un valor mitjà anual de 32,53 micrograms per metre cúbic, i la de les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres, que a la ciutat és de 15,72 micrograms per metre cúbic.

Finalment, un dels indicadors més ben valorats té a veure amb els espais verds, com la verdor circumdant: un 42,84% de persones viuen en una zona que compleix els valors objectius de vegetació, basats en l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada, un índex que calcula la quantitat i l'estat de salut de la vegetació. També es valora molt bé l'accés universal als espais verds i l'accés a grans espais verds: un 54,42% de la població té accés a un espai verd d'almenys 0,5 ha a menys de 300 metres del seu domicili, i un 63,89% a un d'almenys 5 ha en un radi de 2 quilòmetres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.