POUM
Rubí votarà l'aprovació inicial del POUM al ple de juny
El document de planejament preveu més de 7.000 nous habitatges, la majoria dels quals de protecció oficial, i aposta per la regeneració en comptes de l'expansió
El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Rubí cada dia és més a prop. El govern municipal presentarà el document al ple municipal del pròxim 18 de juny, en què té garantida l'aprovació inicial, per donar pas a les següents fases abans de la seva aprovació definitiva, que no arribarà fins al mandat vinent.
L'alcaldessa, Ana María Martínez, ha estat l'encarregada d'explicar el procés que s'ha seguit fins ara des de l'últim intent d'aprovació, del Text Refós, l'any del 2017. En primer lloc ha destacat l'aprovació del Pla de Participació Ciutadana (2023) i el document d'Avanç, en què ja es podien veure els criteris generals del pla urbanístic i el model de ciutat que dibuixa; i els passos que encara queden, com la tramitació ambiental, l'aprovació provisional per majoria absoluta en el ple i l'aprovació definitiva per part de la Comissió de Territori de Catalunya. "És un procés llarg però que és necessari per dotar-lo de solidesa tècnica i urbanística". Martínez també ha destacat que el document compta amb el suport dels agents socials i econòmics del territori, i ha detallat la participació i les aportacions tant d'aquests agents com dels diferents partits polítics de Rubí en la Comissió de Seguiment.
El Pla d'Ordenació Urbanística dibuixa com ha de ser Rubí en els pròxims vint anys, pensant en la gent que hi viu ara i els que hi viuran en el futur. El document, doncs, marcarà aquest rumb fins al 2041. Segons l'alcaldessa, el POUM donarà resposta als reptes "socials, ambientals i econòmics" d'aquestes pròximes dècades. El planejament entén l'urbanisme com una eina de reforç de la cohesió urbana i territorial, i que reconeix la realitat dual - un nucli urbà compacte i unes urbanitzacions disperses - per tal d'equilibrar-la. La voluntat del govern, doncs, és aconseguir una ciutat "més cohesionada".
L'escenari de creixement que planteja el document és "moderat", i que preveu arribar a 90.719 habitants l'any 2041. "És un creixement de 9.200 persones en vint anys (11,28%) que si es divideix no arriba a l'1% cada any, un creixement compatible amb donar els serveis que la població necessitarà". La prioritat del govern és "regenerar la ciutat, que no pas expandir-la": no s'ocuparà nou sòl, sinó que s'intervindrà en sectors degradats, fins a 51 sectors mitjançant diverses figures urbanístiques.
"El POUM de l'habitatge"
Tant l'alcaldessa com el tercer tinent d'Alcaldia, Andrés Medrano, han coincidit en defensar que aquest POUM serà "el POUM de l'habitatge": el que planteja el document és augmentar l'habitatge protegit per sobre del mínim que marca la llei. El POUM preveu 7.028 nous habitatges, per donar resposta al creixement previst com a les necessitats actuals; el gran gruix dels quals (5.300) se situaran en sectors pendents de desenvolupament, i prop de 1.720, en solars buits ja existents dins del teixit urbà. "La proposta és generar mecanismes per crear nou habitatge amb diferents mesures: subdivisions, incrementant alçades, reconversió de locals en habitatge... tot plegat, vinculant-ho a l'habitatge protegit", ha resumit Martínez. Dels 5.300 habitatges previstos en nous sectors, 3.267 seran de protecció pública, el que suposa que en alguns sectors aquesta reserva arribarà fins al 65%, molt per sobre del mínim legal.
Dels 1.720 que ja es podrien fer ara, perquè són en solars buits ja existents, també podrien haver-n'hi de protecció oficial, ja que la Llei marca un mínim d'un 30% en operacions de més de 400 metres de sostre.
Merdano ha reconegut que l'habitatge és un dret que ara mateix no està reconegut per una part important de la població, i per això el govern ha volgut ser ambiciós i reservar el màxim possible d'habitatge assequible que permet cada sector. "No només en els nous sectors, sinó amb altres mesures de densificació i equilibri de la ciutat": si es guanya en alçada, si es transformen locals en habitatges, si hi ha parcel·les de la ciutat on es pot passar d'un a dos habitatges - per exemple, les urbanitzacions baixes més properes al nucli urbà -, aquests seran d'HPO. "No deixem perdre cap oportunitat per crear nou habitatge", ha afirmat Medrano.
Mobilitat sostenible
Per altra banda, el POUM també tindrà en compte la mobilitat, que sempre que sigui possible ha de ser sostenible. En aquest sentit, s'ha referit al creixement més gran que preveu el POUM, a la zona de Can Pujol. "Un creixement que podria haver donat a una unió entre el teixit urbà i Ximelis, però que moderem a través del POUM per tal de mantenir els corredors verds", ha recordat Medrano.
Tornant a la mobilitat, el regidor de Medi Ambient ha detallat que anirà lligada a grans infraestructures com la segona estació dels FGC a La Llana - allà es preveu una reserva d'aparcament - o l'intercanviador amb l'Hospital General. "L'objectiu és tenir un teixit urbà més dens i sòlid, on es pugui anar d'un lloc a l'altre de la ciutat a peu". En aquest sentit, serà important crear nous eixos, creant carrers verds a menys de 200 metres de cada habitatge; un nou parc central que ocuparia des de la zona del Vapor Nou, Pich Aguilera i fins a la futura estació dels FGC, i nous ponts i passeres - que se sumaran a la ja existent, dels FGC i el que es construirà gràcies a un conveni amb B.BRAUN - per creuar la Riera per "recosir la ciutat", tenint en compte el creixement previst a la banda Oest d'aquest curs fluvial: dos nous ponts, amb circulació viària i tres passeres (plaça de la Sardana, Escardívol i plaça Marquès de Barberà).
Finalment, Medrano ha destacat que el POUM no posarà en perill espais com Can Ramoneda o Xercavins, que continuaran "mantenint la seva personalitat".
Una altra transformació important que es preveu és la progressiva pacificació de la C-1413, en un procés que serà similar al de l'avinguda de l'Estatut. Aquest procés, com han reconegut tant els representants del govern municipal com els tècnics, serà llarg. El pla proposa utilitzar infraestructures ja existents que puguin absorbir tot el trànsit d'aquesta via.
El creixment previst al POUM es dividirà en tres sexennis, que es planificaran lligades a les inversions necessàries i de manera coordinada per continuar garantir la mobilitat.
La ubicació de la futura passarel·la, segons el disseny conceptual FOTO: Cedida
Rubí, ciutat industrial
El nou POUM mantindrà el caràcter de Rubí com a ciutat industrial, i en aquest sentit s'ha apostat per polígons "mixtos i compatibles amb la vida urbana, amb un nou model productiu innovador i diversificat i enfocat a noves activitats econòmiques i tecnològiques", ha explicat l'alcaldessa.
L'únic creixmeent de sòl industrial previst és a Cova Solera, seguint aquestes directrius.
En aquest sentit, l'arquitecta municipal Carme Estany ha detallat que els polígons permetran un ventall d'usos bastant obert, així com també la seva edificabilitat. Això permetrà que hi hagi convivència d'activitats en una mateixa parcel·la, siguin de la indústria, serveis, terciari o logística.
"Un document del segle XXI"
Sebastià Jornet, director del POUM, president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i membre del Comitè d'experts per a la reforma de les polítiques d'ordenació territorial i d'urbanisme a Catalunya, ha fet l'explicació més tècnica del document que es portarà a aprovació al pròxim ple. "És un document que Rubí necessitava, ja que teníem un document del segle XX i ara tindrem un document del segle XXI... les coses han canviat molt!".
En un ple tan fragmentat, l'aposta de l'equip redactor del POUM ha estat el diàleg. Durant els dos anys que han passat des de l'aprovació de l'Avanç fins a l'aprovació inicial, s'han fet moltes reunions - 15 Comissions de Seguiment amb els partits polítics i 8 Consells amb els diferents agents del territori - per tal de buscar el màxim consens. "El Pla s'ha fet pensant en les persones i també en el territori, tal com es fan els plans del segle XXI", ha insistit Jornet.
Pel que fa a les persones, el POUM estableix tres pilars: l'habitatge, l'activitat i la salut. L'habitatge és un dret garantit per la Constitució espanyola en el seu article 47, aprofitant que Catalunya és una de les tres comunitats autònomes que ha entès que l'habitatge, quan és protegit, ho és "per a tota la vida". És a dir que totes les noves promocions d'habitatge públic no perdran mai la protecció. Amb això, es dona compliment a l'Objectiu de Solidaritat Urbana, que s'estableix en un 15% del total d'habitatges - actualment està aproximadament en un 2%. El 50% dels habitatges protegits que es faran seran de lloguer i la resta, de compra; però seran sempre de protecció, tal com marca la llei.
Pel que fa a l'activitat, s'aposta per "renovar, millorar i incrementar" les activitats econòmiques i mantenir l'equilibri "entre ciutadania i treballadors i treballadores". En aquest sentit, ha afirmat que el planejament ha de ser una "catifa" perquè els industrials puguin fer els seus processos de regeneració. "Amb l'habitatge, hi ha molta gent que especula, però amb l'activitat econòmica no: hem de ser generosos perquè les indústries es puguin transformar i regenerar".
El tercer pilar és la salut. Sebastià Jornet ha recordat que les tres grans revolucions urbanístiques dels últims 150 anys s'han fet per motivacions de salut: els eixamples, la Ciutat Jardí i la divisió de funcions de les ciutats de Le Corbusier - aquest últim cas va esdevenir un error, ja que les ciutats que funcionen són les ciutats complexes i mesclades d'usos. "Ara, les ciutats modernes s'estan plantejant molt clarament fent urbanisme des de la salut", com per exemple ja passa a Andalusia.
Jornet també ha detallat algunes mesures que s'inclouen a les Normes Urbanístiques i que ja recullen algunes legislacions autonòmiques en matèria d'habitatge, com per exemple que tots els nous habitatges tinguin una sortida a l'exterior sempre que sigui possible, afavorir els desplaçaments a peu creant eixos verds - "la distància més curta entre dos punts no és la línia recta, sinó la línia més agradable" - i l'aposta pel manteniment de l'activitat comercial, l'actual illa de vianants (avinguda Barcelona, passeig Francesc Macià i Maximí Fornés). Aquests seran carrers d'activitats econòmica, és a dir que no s'hi podran fer habitatges a la planta baixa, amb l'objectiu de conservar aquest patrimoni.
El director del POUM també ha avançat que el POUM preveu la creació d'una Anella Verda que permetrà fer la volta a Rubí i seguir la línia d'integració de la trama urbana en l'entorn natural, fent que pràcticament la natura "envaeixi" la ciutat.
Pel que fa als equipaments, Carme Estany ha explicat que hi ha reserves de sòl per als docents i els esportius, que són els que necessiten espais més grans. La resta, hi ha una "distribució força homogènia" que garanteix la suficiència i la proximitat als barris. Tot i que no s'ha concretat el nombre d'equipaments ni la ubicació, sí que s'han fer reserves de sòl, especialment, per als que consumeixen més terreny, que són els equipaments esportius i els educatius. També n'hi haurà per equipaments sanitaris i dotacionals. La resta - culturals, socials, administratius i altres - són relativament fàcils d'ubicar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.