Per què se celebra Sant Roc a Rubí?

El 16 d'agost és Sant Roc, un sant que era venerat a moltes poblacions catalanes perquè protegia davant les epidèmies de pesta. Roc era el fill d'un mercader que es va convertir en ermità i va passar mitja vida peregrinant, i en un d'aquests peregrinatges va caure malalt de la pesta. Segons la llegenda, per evitar contagiar la gent es va retirar al bosc i va sobreviure gràcies a un gos que cada dia li portava un pa que robava de la taula del seu amo - per això és típic repartir un pa en sortir de missa.

Segons la documentació municipal, Rubí va fer un "vot de poble" al Sant a mitjan segle XVI, i van instituir una missa anual per al 16 d'agost. Durant els segles XV, XVI i XVII, moltes poblacions catalanes van fer aquest vot de vila o de poble demanant protecció davant les epidèmies, que van causar crisis demogràfiques importants; de fet, a Rubí a l'abast s'explica que "una sèrie d'epidèmies van minvant la població al llarg del segle", i que "les descripcions dels viatgers parlen de llargues jornades sense albirar cap lloc poblat".

El moment clau arriba el 1855, quan es crea la Germandat de Sant Roc de Socors Mutus, que va convertir l'últim diumenge d'agost en una celebració en honor al Sant, amb una missa solemne, una processó i un ball popular. La revista Endavant. Setmanari dels Pomells de Joventut del 28 d'agost de 1932 detalla que la Germandat, el 1858, havia fixat la festa per al dia 5 de setembre; però el 1860 van decidir fer-ho sempre "el quart diumenge d'agost". Gràcies a les actes de les reunions de la Junta recollides en aquest setmanari també sabem que el 1864 no es va celebrar la festa a causa d'una gran pedregada, o que el 1865 es va "agrair" a Sant Roc haver lliurat Rubí d'una epidèmia de còlera morbós.

La primera referència que tenim de Sant Roc com a segona Festa Major la trobem al mateix setmanari, en el número del 19 d'agost de 1923 diu: "Per lo que es diu, les festes de Sant Roc, han refermat el caràcter de segona Festa Major de la Vila, que cada any es revela més"; i l'agost de 1924 ja es detalla com va néixer la Festa de Sant Roc, que la Germandat va establir que se celebrava l'últim diumenge d'agost, i la publicació inclou el programa de la Festa. En aquella edició ja hi va participar l'Esbart Dansaire de Rubí, s'hi feia teatre i també ballades de sardanes. El 1928 es torna a fer referència a la Festa de la Germandat de Sant Roc tot assegurant "que s'ha ben tornat Festa Major de la Vila", amb programació de teatre i sardanes, aquest any ja a càrrec del Foment de la Sardana (fundada el 1927). En aquest setmanari es destaca sovint la presència de "forasters" com a símbol de l'atractiu que tenien les festes. Amb els anys s'afegeixen novetats a la programació, com un partit de basquetbol (1933), un concert-vermut amb ràdio-gramola (1934), un partit de futbol de la U.E. Rubí contra el C.D. Europa (1935).

La publicació del setmanari Endavant es va truncar amb la Guerra Civil - l'últim número és del 19 de juliol de 1936 -, i tornarem a trobar informació sobre les festes de Sant Roc a la Rubricata, que es va publicar de 1949 a 1999. És en aquest mitjà, en un article titulat Veremos desaparecer al Mutualismo local?, que un autor anònim - signa "X" a l'article - explica que la Unió Mutual Rubinenca, que va integrar totes les germandats mutualistes, ha iniciat els tràmits per liquidar la societat, i que això podria comportar la desaparició de la Festa de Sant Roc, ja que era l'encarregada d'organitzar-la. La Germandat va mantenir la festa, però de manera molt irregular: durant la dècada dels 50 i els 60 va anar perdent pistonada, fins que l'Ajuntament va entrar com a patrocinador d'alguns esdeveniments el 1965. Tot i això, els canvis en l'estil de vida dels rubinencs feien que no s'aconseguís mai "l'esplendor" que havia tingut la Festa. Durant els 60 i els 70, però, sí que hi col·laboren noves entitats com el Centre Excursionista de Rubí o el CN Rubí; s'introdueixen activitats noves com una actuació de castellers, les havaneres... 

Amb una Germandat sota mínims i amb la festa reduïda a pràcticament els oficis en honor al Sant i de difunts, el 1988 se celebra un nou acte que aconseguirà una certa revifada de la Festa Major Petita: l'elecció de la Pubilla de Rubí, un acte que es feia des de 1959 a la ciutat i que organitzava l'Agrupació La Rubinense. Així, durant la dècada dels 90, l'elecció de la Pubilla, sempre membre d'una entitat de Rubí, va passar a formar part de la programació de la Festa de Sant Roc, i s'hi afegiren altres activitats com una cursa de bicicletes i un ball de nit. Fins i tot es va canviar la data, endarrerint la celebració una setmana, per fer-la el primer cap de setmana de setembre.

És l'any 2000 quan es constitueix la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí, que van definint la programació any rere any i afegeixen elements com els Versots, la Xerricada, la glosa, la Trobada de Bèsties, el sopar popular... La festa continua programada per al primer cap de setmana de setembre, però l'any 2022 es torna a reformular la proposta per traslladar-la al tercer cap de setmana del mes i anomenar-la Tocs de Sant Roc, i així facilitar l'assistència del públic i convertir la Festa Major de Sant Roc en la gran festa de la cultura popular i tradicional rubinenca

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.