Mapa de Rubí de mitjans del segle XIX

Presentem un detall, corresponent al casc urbà de la nostra població, del “Plano geométrico del termino jurisdiccional de Rubí”, acabat d’elaborar el 1856 per part de l’agrimensor Pedro Moreno y Ramírez, associat per la Comisión Estadística de Barcelona. El treball formava part d’un projecte estatal de cadastre de tots els municipis d’Espanya, un dels productes, per cert, de la mentalitat liberal i centralista dels governs d’Isabel II.

No obstant, el mapa, on surten totes les parcel·les numerades a efectes de portar a la pràctica el cadastre, reflecteix una realitat diversos anys anteriors a aquella data, pel que explicarem.

Segons ens explica l’historiador Jaume Parras, que va publicar la totalitat del planell al Butlletí 89 del CER i del GCMR (desembre de 2024), sempre s’havia pensat que l’únic mapa del terme de Rubí era el de l’amillarament de 1854, fet a iniciativa de mossèn Malet i que mostrava els dos canvis principals ocorreguts a mitjans del segle XIX: la imminent agregació de diverses terres pertanyents al municipi de Sant Cugat i el canvi de curs de la riera. Però aquests aspectes, curiosament, no apareixen al datat el 1856. Així, les obres de canalització de la riera ja havien començat el 1844, després de l’autorització del “Gefe Superior de la Provincia de Barcelona” i al mapa encara es veu el gran meandre que deixava els horts de l’Escardívol a la banda dreta del seu curs. A més, tampoc apareix encara l’agregació de diverses terres de la banda est i sud que havien pertangut al municipi de Sant Cugat del Vallès i que des d’una Reial Ordre de 1855 passaren a formar part de Rubí. També hi ha alguns altres errors que després consignarem.

Però fixem-nos en interessants detalls: a la part superior apareix el cementiri de Rubí, ubicat a l’actual plaça de la Sardana des de 1847 fins que ja a mitjans del segle passat es traslladaria a terrenys de can Rosés, on es troba ara. Més avall, al costat de la riera, podem veure la “Fabrica de Seda”, que en aquell temps era gestionada per la societat “Jaume Espalter i Cia” i que ara són dues naus que conformen el Complex Cultural L’Escardívol.

A l’esquerra del mapa, com succeeix en tot ell, en comptes dels noms de les masies i del castell apareixen els dels seus propietaris (no oblidem que estem davant d’un cadastre). Hi ha dos errors en la seva transcripció: el castell figura com a “C. Majó” quan hauria de ser “Moja”, ja que a mitjans del segle XIX era la marquesa de Moja qui n’ostentava la propietat. També se’ns indica que l’amo de can Fatjó, una mica més al sud, és “C. Burguerol”, quan en realitat era “Brugarol”.

És evident que, pel que s’ha exposat, era més adequat a la realitat el mapa de l’amillarament fet a iniciativa de mossèn Joan Malet el 1854 que l’elaborat per Pedro Moreno i que va presentar dos anys després. No obstant això, és interessant perquè reflecteix com era Rubí cap als anys 40 del segle XIX i no pas el 1856.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.