La masia de ca n’Alzamora el 2009

La foto fou presa per l’autor d’aquestes línies l’octubre de 2009 i mostra una vista general de la façana sud de la  masia de ca n’Alzamora, actualment inclosa dins el casc urbà de la ciutat.

Es troba documentada des de l’any 1299, quan era anomenada mas Mestres. Posteriorment va rebre els noms de mas Argilagués, Manso Enderrocada per passar finalment a dir-se ca n’Alzamora.

Durant el segle XIV pertanyia a la parròquia de Sta. Maria de Campanyà (situada a l’actual terme de Sant Cugat del Vallés) i el 1400 passà a dependre de la de Sant Cebrià d’Aqualonga (actual Valldoreix), per acabar pertanyent a Sant Cugat. En aquesta època la masia rebia el nom de mas Arguilagués.

L’any 1547 Joan Argilagués va adquirir el mas Malví, situat més al sud, que estava derruït i deshabitat, i la propietat s’incorporà al patrimoni de la masia.

En un moment del segle XVII hi entrà el pubill Pere Derrocada i, per tant, la casa va passar a dir-se Mas Derrocada. A partir del segle XVIII la masia rep l’actual nom a causa que la família Alzamora ja n’era la propietària.

És als segles XVI i XVII quan s’elaboren els bonics finestrals gòtics de la façana, el més destacat d’aquesta masia, i que podeu veure a la imatge. El central, que donava llum a la sala principal de l’edifici, presenta un blasó d’un avantpassat que posseí el mas. Per altra banda, la porta d’entrada és la tradicional de les cases benestants catalanes d’aquells temps, amb un gran arc de mig punt. També, mig tapat, per un arbre, es pot veure un rellotge de sol entre la finestra principal i les altres dues situades a la part esquerra de la façana, instal·lat el 2004.

Hem de dir que aquesta casa pairal i les seves terres van tenir un paper important en la història de la industria local. El fet és que el gran impulsor de la indústria al Rubí del segon terç del segle XIX, Narcís Menard, el 1833 va negociar amb el propietari de les terres de ca n'Alzamora la cessió d’unes terres per instal·lar una fàbrica per filar cotó. El 1874, quan n’era propietari Manuel Bertrand, va ser la primera empresa que va fer ús de l’energia del Vapor i d'aquí el nom de “Vapor Vell” que va rebre quan el 1914 en Bertrand adquirí la fàbrica dels Ribas, que passaria a ser el “Vapor Nou”, per diferenciar-lo de l’anterior.

Hem de dir també que fins 1855 la zona havia estat inclosa en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, igual que masies com can Rosés, can Tiraïres, can Sant Joan, ca n'Oriol, can Cabanyes, la Torre de la Llebra i can Vallhonrat, a més dels molins de la Bastida, dels Bessons i de la Noguera, i òbviament el complex industrial del Vapor Vell.

Més tard, quan ja la masia i les seves terres varen pertànyer al nostre municipi, s’hi construirien noves indústries als seus terrenys, com cal Gaspà o la fàbrica Viloca.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.