Malgrat el context dictatorial, es van celebrar unes eleccions municipals l'any 1948 FOTO: Enric Escofet

Societat

Una papereta de les polèmiques eleccions municipals de 1948

Aquell dia es van fer les primeres eleccions del període franquista, en base a una llei del 1945, que pretenia donar una aparença democràtica al règim

Presentem aquesta setmana una butlleta de propaganda electoral de les eleccions municipals que tingueren lloc a Rubí i a tots els municipis de l’estat espanyol el 21 de novembre de 1948, en ple franquisme i sota un ajuntament encapçalat per Luis Iglesias, un fervent partidari del règim. Cedida per Enric Escofet, fou cedida per a l’article d’Eduard Puigventós “Els primers alcaldes franquistes: Casanovas, Armengol i Iglesias (1939-1949)”, aparegut al número 68 del Butlletí del Centre d’Estudis Rubinencs, del qual hem extret la informació per elaborar aquest petit article.

Al document apareixen l’alcalde de l’època, Luis Iglesias; l’empresari Ramon Farran, i Francesc Puig, cap de la Falange local.

I és que, malgrat el context dictatorial de l’època, aquell dia es van fer les primeres eleccions del període franquista, en base a una llei del 1945, que pretenia donar una aparença democràtica al règim. Els regidors s’escollien per tres terços (familiar, sindical i corporatiu), però el sistema estava molt controlat per les autoritats del règim. En la pràctica, les eleccions només tenien lloc quan hi havia més candidats que places disponibles, cosa que rarament succeïa.

I és que a Rubí, la presència de candidatures alternatives a l’oficial va generar tensions i conflictes. Abans dels comicis, van aparèixer pasquins i pintades anònimes que criticaven durament la gestió de l’alcalde Iglesias i dels seus regidors. Això va provocar una reacció molt agressiva de l’alcalde, qui va mobilitzar la policia, els serenos i la Falange per descobrir els responsables dels fullets.

Iglesias va pressionar la població de Rubí perquè l’escollissin i a més va acusar l’església, concretament el rector mossèn Brugal, d’atiar les protestes. Veient tota aquesta situació de conflicte local, el governador civil, Bartolomé Barba, va decidir la no renovació de l’alcalde en aquestes eleccions. D’aquesta manera, el dia abans dels comicis, es van retirar les candidatures i es va decidir per part de les autoritats superiors que el nou consistori seria dirigit per persones avalades pel Govern Civil i Luis Iglesias, va rebre l’ordre de deixar pas a nous responsables que dirigissin la política municipal.

El seu relleu va ser Josep Fortino, el qual va prendre possessió de l'alcaldia el 10 de febrer de 1949.

Afegeix TOT Rubí com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.

Veure Comentaris