Plànol de Rubí el 1976, una ciutat en plena transformació

Aquest plànol de Rubí de l'any 1976, extret de la web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, ens mostra una vila immersa en un ple procés de transformació que ja s’havia iniciat anys abans.

El desenvolupament industrial del Vallès i l'arribada de milers de famílies procedents principalment d'Andalusia i d'altres regions d'Espanya van provocar un creixement demogràfic espectacular. L'any 1975 la població ja superava els 35.000 habitants i aquest augment va obligar a construir habitatges i infraestructures a un ritme sense precedents a terrenys que fins feia poc havien estat camps de conreu o vinyes. Entre les noves construccions destacaven els blocs de pisos de Las Torres, que veieu a la part sud del plànol, iniciats el 1968 i finalitzats a mitjan anys setanta després de l'enderrocament de la masia de Can Cabanyes, el barri de Rubí 2000, les promocions d'habitatges al voltant de les Escoles Ribas i nous edificis a la Plana de Can Bertran, la Serreta i Ca n'Oriol. Precisament a la part superior del mapa es pot observar el barri de Ca n'Oriol, que experimentava un fort creixement a partir de casetes d'autoconstrucció que convivien amb nous blocs de pisos.

Aquest creixement va generar importants mancances en infraestructures, equipaments i places escolars. Així, començaven a sorgir les primeres associacions de veïns, que reclamaven serveis bàsics, escoles, clavegueram, transport públic i equipaments que no havien crescut al mateix ritme que la població.

Al plànol, a la part central, també s'hi poden identificar alguns dels principals centres educatius de l'època: el conjunt escolar dels Germans Maristes, obert aproximadament una dècada abans, i les Escoles Ribas, en funcionament des de 1916.

La industrialització va ser un dels motors principals del creixement de Rubí. Tot i que els polígons industrials no es reflecteixen amb total claredat al plànol, la seva expansió era constant. Durant els anys setanta aparegueren el polígon de Can Vallhonrat, visible a la part inferior esquerra del plànol, i el polígon de Can Pi de Vilaroch, situat més al sud, que completaven els ja existents des dels anys 60.

Una de les vies més destacades que apareixen al plànol i que corre de nord a sud, és l'actual avinguda de l'Estatut, inaugurada l'any 1974 amb el nom de Carrero Blanco i concebuda com a carretera d'enllaç entre diferents sectors de la ciutat.

Aquest procés urbanístic estava emparat pel Pla General d'Ordenació de 1971, que permetia la construcció d'edificis de fins a vuit plantes i la creació de noves urbanitzacions a partir de la parcel·lació de terrenys procedents d'antigues masies. Recordem que en aquells anys l’alcalde Manuel Murillo era un fervent partidari de l’expansió urbanística de Rubí.

Per acabar direm que una de les grans infraestructures prop del municipi era l'AP-7, que podeu veure a la part inferior dreta, dins del terme de Sant Cugat del Vallès. Era una obra molt recent en aquell moment, ja que els primers trams al Vallès havien entrat en servei entre 1971 i 1973.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.