El primer carnestoltes de Rubí després de la mort de Franco. FOTO: Revista rubinenca “El Bullidor”

AIXÒ TAMBÉ ÉS RUBÍ

El primer Carnestoltes de Rubí després de la mort de Franco

Amb la Transició, aquesta festa va tornar progressivament als carrers com a símbol de llibertat col·lectiva i participació ciutadana

Presentem una fotografia apareguda a la revista rubinenca “El Bullidor”, concretament el número 3, corresponent al mes de març de 1977. En la imatge veiem un grup d’adults disfressats davant un edifici de Rubí difícilment identificable i que es troben envoltats, en un pla inferior, d’infants dels qual només sobresurt el seu cap.

Es tracta d’un aspecte de la primera festa de Carnestoltes celebrada a Rubí després de la mort de Francisco Franco, que va tenir lloc diumenge 13 de febrer de 1977. Cal tenir en compte que des de 1939 no es feia a la població un carnaval popular al carrer.

Va ser un carnestoltes infantil organitzat pels centres d’esplai de la ciutat, concretament La Rutlla, L’Esquella, Horizontes, L’Eixam, i pels escoltes Joan Fivaller i els dels Maristes. Per tant, és de suposar que els adults disfressats de la imatge corresponen als monitors d’aquelles entitats.

Una colla d’infants es van reunir al que ara és l’edifici de l’Antiga Estació per tal de rebre el Rei Carnestoltes (desconeixem la persona que l’interpretava) i tot seguit es fa formar una cercavila que es dirigí a l’actual plaça de Catalunya i que en aquell moment era encara la plaça de Primo de Rivera, on el Carnestoltes va proclamar una festiva arenga. La comitiva de gent disfressada, adults (monitors dels esplais) i nens i nenes, es va adreçar posteriorment a la plaça del Dr. Pearson (la “plaça del Domènech·) on es va realitzar un festival infantil amb àmplia participació, en el qual, entre altres activitats, es van cantar cançons que durant molt de temps havien estat prohibides.

Cal destacar que, un cop consultada la publicació “Rubricata”, òrgan oficial del “Movimiento”, que es correspon a la data d’aquest primer carnestoltes, la informació brilla per la seva absència i és que durant el franquisme moltes celebracions carnavalesques van quedar prohibides o limitades a l’àmbit privat. En aquell temps, a més, encapçalava l’Ajuntament l’alcalde Manuel Murillo, acèrrim defensor ideològic del règim, qui, per cert, dimitiria mesos després.

 Amb la Transició, aquesta festa va tornar progressivament als carrers com a símbol de llibertat col·lectiva i participació ciutadana i aquest és també el cas de Rubí, en què el carnaval del 13 de febrer de 1977 seria l’embrió de tots els posteriors que tingueren lloc durant l’etapa democràtica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.

Veure Comentaris