Quan el 1875 es va voler edificar a l’Escardívol

Presentem aquesta setmana un detall del plànol elaborat pel mestre d’obres santcugatenc Jaume Sagalés el 1875 referent al “Proyecto de Reforma, Mejora y Ensanche del Pueblo de Rubí” (encara no érem ni una vil·la en aquell moment) i que es conserva a l’Arxiu Municipal de Rubí. El 1998, en un article del Butlletí del GCMR redactat per Carme Bencomo, es va presentar una versió digitalitzada de la qual oferim aquest fragment, on es veu el centre de Rubí i l’Escardívol, amb el curs de la riera a la part inferior. El Nord es situa a la part dreta de la imatge.

El projecte tenia com a objectiu, a més de fer noves places, eixamplar vells carrers i construir on abans hi havia horts, expansionar Rubí, que en aquells moments comptava amb uns 3.500 habitants, cap al nord per les terres propietat de la marquesa de Moja, i cap al sud per les possessions de la família Llobateras (zona de can Cabanyes).

L’àrea urbana edificada, que en la versió del planell que oferim es troba ratllada en trama gris, acabava al nord al carrer de Sant Gaietà. Rubí, per altra banda, acabava a la part sud a l’entorn del carrer de Llobateras; per la part est limitava amb els terrenys de can Bertran i a ponent era la riera la barrera natural. La part en tramat rosa indica les zones on es pensava construir. En color blau estan ressaltats les sèquies, que en aquell temps discorrien a l’aire lliure, i les basses de la Seda, que fornien d’energia hidràulica a la fàbrica tèxtil regentada per la societat “Garrigosa i Cia”, indicada més al nord, i que correspon a una de les actuals naus de l’Escardívol. Una sèquia tancava per la part oriental aquesta àrea de l’Escardívol i resseguia l’antic curs de la riera, que formava un meandre on actualment es troben els carrers de Joaquim Blume i del Gimnàs.

L’Escardívol, ple de cultius d'horts, es trobava compartimentat en parcel·les allargades i perpendiculars a la riera i era propietat en aquella època de la marquesa de Moja. Ens consta que els parcers eren, de nord a sud, Rafel Garrigosa, Josep Ubach, Jaume Batet, Josep Palet, Josep Ramoneda, Geroni Gaju, Bartomeu Llugany, Jaume Brugarola, Pere Calvet, la vídua d'Agustí Arús i una altra vegada Jaume Brugarola, i així es troben els seus noms inscrits en el mapa. El fet és que, com veiem, la zona es volia omplir d’edificacions sense tenir en compte probables avingudes d’aigua derivades de pluges torrencials.

Per altra banda, al mapa també podem veure a la part central, la “Plaza Mayor”, davant l’església de Sant Pere, a la part meridional de la qual hi havia horts. Més a ponent, copsem la “Plaza Nueva”, amb els horts del Malet i la “Plazuela de la Marquesa” (batejada així en honor de la poderosa marquesa de Moja), un conjunt que a principis del segle XX s’unificaria després de suprimir l’àrea dels horts per formar una plaça més gran, dedicada al president republicà Salmerón.

I, per finalitzar, direm que a la part esquerra del planell veiem el projecte de realitzar un passeig arbrat i ample dedicat a Pau Claris, el qual s’acabà materialitzant i que avui en dia encara roman amb el mateix nom, després que en època franquista estigués dedicat al General Mola.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.