Qui ha tingut i té les competències de l'avinguda de l'Estatut?

Fa ja un temps es publicava una enquesta, en què l’ajuntament preguntava “A qui pertany l'avinguda de l’Estatut de Rubí?”. La gran majoria desconeixia la resposta en aquell moment. I és que la seva titularitat ha anat modificant-se de manera complexa des de la seva creació, ja fa 52 anys. L'evolució històrica de les competències estructurals i administratives d'aquesta artèria viària rubinenca, ha transitat des de la seva concepció com una variant d'una carretera estatal d'alta capacitat, fins a la seva conversió actual en una via urbana controlada plenament i patrimoni ja de l'ajuntament de Rubí. La seva evolució ha anat íntimament lligada a l'esdevenir de la carretera BP-1503 de la qual formava part fins a 2019.
Aquesta carretera d'enllaç s'inaugurava oficialment el 22 de desembre de 1974 amb el nom d'avinguda de Carrero Blanco i naixia com una variant i part de la històrica carretera Gràcia a Manresa, posteriorment carretera autonòmica catalana BP-1503 i eix de connexió entre Sant Cugat i Terrassa.

Els orígens: la carretera Gràcia a Manresa i la Diputació de Barcelona
La carretera Gràcia a Manresa quan va ser construïda, s'iniciava a la Plaça Lesseps de Barcelona (antigament part del municipi independent de Gràcia) i després d'arribar a la falda de Collserola, enfilaria tota la serra ascendent i després descendent, fins a arribar a Sant Cugat del Vallés. La carretera Gràcia a Manresa no es va construir d'una sola vegada, sinó que es va anar creant i obrint per trams entre finals de la dècada de 1868 i les últimes dècades del segle XIX. El projecte inicial va ser impulsat per la Diputació de Barcelona, qui va assumir la gestió dels treballs, amb l'objectiu de connectar la Vila de Gràcia amb la capital del Bages, Manresa. Finalment, la carretera de la Rabassada arribaria a Sant Cugat el 1877.
Durant els anys següents es va anar completant la prolongació del seu traçat des de Sant Cugat, Rubí i a Terrassa. Així i a partir de 1901 el tram final, que seguiria cap al nord a través de Rellinars, Castellbell i el Vilar i fins a arribar a Manresa, es va consolidar durant l'últim quart del segle XIX.

El tram de la carretera de Sant Cugat a Rubí, històricament començava en el mateix centre urbà de Sant Cugat, en l'encreuament conegut com Quatre Cantons, connectant directament amb l'arribada de la carretera de la Rabassada i creuant el municipi en direcció oest cap al terme de Rubí. Fins a aquell moment entre tots dos municipis només existia un precari camí veïnal de carros i és en 1868 quan l'ajuntament de Sant Cugat va aprovar el pla inicial per a transformar-lo en el que sería la carretera de Sant Cugat a Rubí. Després de ser aturades les seves obres per inestabilitats polítiques de l'època, en 1880 es va completar formalment l'extensió del traçat fins a Rubí i un any després arribaria a Terrassa. El tram Sant Cugat- Rubí, va rebre diferents denominacions segons des de quina localitat es mirés, encara que a nivell popular i en els mapes de la Diputació va predominar el nom de Carretera de Rubí.

El segment de Rubí a Terrassa no va partir de zero. Ja s'havia traçat en 1863, aprofitant el curs paral·lel a la riera, però ara s'havia millorat i integrat en el megaprojecte de la Diputació. Sortint de Rubí en direcció nord, el plànol creuava Les Fonts fins a penetrar a Terrassa i arribar a l'altura de la rotonda existent actualment entre l´avinguda de Santa Eulàlia i el pont de la N-150. Amb el tram de Rubí a Terrassa, va ocórrer el mateix que amb el de Sant Cugat a Rubí: a Rubí es va denominar carretera de Terrassa, mentre que a Terrassa es va denominar carretera de Rubí.

Va ser el 1881 quan la Diputació va aconseguir inaugurar en la xarxa provincial tot el traçat continu i unificat fins a Terrassa, permetent que aquella via que creuava Collserola enllacés directament Barcelona amb Terrassa, passant consecutivament per Sant Cugat i Rubí. A partir de llavors, la via va començar a operar de forma integrada, transformant la mobilitat, les comunicacions i el comerç de la comarca i substituint de manera definitiva els antics camins rurals interurbans. Per a quedar finalitzat aquest projecte, més tard i des de principis del segle XX, es va construir per etapes el tram des de Terrassa a Manresa, quedant obert al trànsit el 1906.
La Diputació de Barcelona va exercir un inicial i fonamental rol en la història de la carretera de Gràcia a Manresa i posteriorment en la remodelació del seu segment per Rubí. En endinsar-se a Rubí en aquells anys, creuava íntegrament el seu nucli urbà i durant anys aquell traçat per dins de la ciutat va funcionar com un coll d'ampolla de trànsit pesat de mercaderies que augmentava any rere any, en desaparèixer els carruatges i tartanes i aparèixer els vehicles de motor. Allò va obligar entre 1970 i 1974 a crear la variant avinguda de l'Almirante Carrero Blanco per a desviar el trànsit del centre de la ciutat pel seu costat est, llavors en creixement. El seu disseny original responia al d'una àmplia variant perifèrica per a derivar el dens trànsit interurbà de pas fora del centre històric.

La Diputació va ser l'administració encarregada de projectar, finançar i executar les obres de condicionament, millores i desdoblament dels trams que connectaven Rubí amb les localitats veïnes. Així, en la dècada de 1970 i 1980 s'encarrega de la gestió del seu projecte i expropiacions forçoses de manera urgent dels béns i terrenys afectats pel projecte de millora del tram Rubí-Les Fonts-Terrassa.
La inauguració de l'avinguda de Carrero Blanco, com a carretera d'enllaç, va ser al desembre de 1974. Posteriorment, amb l'arribada de la democràcia, va passar a dir-se avinguda de l´Estatut (abril de 1979). La Diputació continuaria actuant com l'administració titular i gestora de la via durant l'etapa de transició entre la dictadura franquista i la consolidació de la xarxa viària per part de la Generalitat de Catalunya.

De la Diputació a la Generalitat
Originalment, les competències estructurals viàries estaven fragmentades entre l'Estat, la Diputació i la renascuda Generalitat de Catalunya (1977).
El 28 de setembre de 1999, s'aprova formalment el Decret261/1999, impulsat per la Generalitat. Amb ell es dipositava la llavor de la directriu en la revisió de la Xarxa de Carreteres de Catalunya. Aquest decret va aprovar un nou sistema que pretenia jubilar de manera definitiva el model centralista heretat del Pla de Carreteres de la postguerra (1939-1941). Es consolidaria posterior i jurídicament amb el Decret 150/2001 de 29 de maig de 2001 amb el qual es regularia el traspàs massiu de competències de les carreteres provincials de la Diputació cap a la Generalitat. Entre 1999 i 2001 es decideix que la carretera entre Sant Cugat del Vallès i Terrassa s'inclogui en la xarxa comarcal sota les sigles “BP”, assignant-li formalment a aquest segment de la carretera de Gràcia a Manresa el codi de matriculació BP-1503. Aquestes sigles BP significarien que es tracta d'una carretera catalana provincial de Barcelona (“Barcelona Provincial”), secundària i de major importància que les veïnals o locals. La Diputació de Barcelona va anar desprenent-se progressivament de la titularitat dels grans eixos viaris de connectivitat comarcal en favor de l'administració autonòmica.
En ser catalogada com una carretera comarcal (a causa de la seva altíssima densitat de trànsit i la seva funció de connectar tres grans ciutats del Vallès Occidental), és amb el decret 309/2006 quan en 2006 es produeix el traspàs de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, la qual va passar a ser la responsable del seu manteniment, gestió i de catalogar-la dins de la seva xarxa. En aquest procés de reordenació, la Diputació va deixar de tenir competències executives sobre l'asfalt de la BP-1503 (i per tant de la seva porció de l'avinguda de l'Estatut a Rubí) i el seu paper va passar a ser el d'un ens d'assistència tècnica i suport financer supramunicipal.
El traspàs de titularitat provoca que aquella inicial Carretera Gràcia-Manresa, se subdividís en tres trams: l'inicial o carretera de la Rabassada passaria a denominar-se BP-1417, el segment entre Sant Cugat a Terrassa es catalogaria com BP-1503 i el tram final entre Terrassa i Manresa avui dia és la C-58 (fins a Castellbel i el Vilar) seguida de la C-55 fins a la seva arribada a Manresa.
A efectes pràctics, els cartells físics, panells i fites quilomètriques en l'asfalt i la cartografia oficial, es van modificar progressivament entre 2001 i 2004. Durant els seus primers 25 anys d'existència (des de 1974 fins al canvi de segle), l'avinguda Carrero Blanco de Rubí va operar com un tram desvio de la xarxa comarcal i històrica, fins que aquells decrets de 1999 i 2001 van unificar tot l'eix sota la denominació tècnica de BP-1503.

De la Generalitat a la titularitat municipal
Una vegada que la via ja havia passat a ser propietat de la Generalitat, i davant la pressió de moviments veïnals any rere any, l'ajuntament de Rubí comença a batallar per a aconseguir que la Generalitat cedís el traçat de la carretera BP-1503 al seu pas per la localitat. Durant dècades, la titularitat i la gestió estructural van correspondre a la Generalitat de Catalunya (Direcció General d'Infraestructures de Mobilitat), mentre que l´ajuntament de Rubí gestionava únicament aspectes menors de policia urbana i neteja marginal. Administrativament continuava operant sota criteris de carretera general: trànsit d'alta velocitat, pas massiu de vehicles (fins i tot pesants) i un disseny hostil per als vianants que fracturava físicament la cohesió de la ciutat, fins i tot a vegades la integritat física de veïns i usuaris.
Arribem a principis de l'any 2014 quan els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí van sol·licitar formalment a la Generalitat de Catalunya el traspàs de la titularitat dels seus respectius trams de la carretera BP-1503. Totes dues administracions van aprovar aquesta petició en els seus plens municipals de manera paral·lela. El consistori de Sant Cugat del Vallès va aprovar sol·licitar el traspàs del seu tram i la signatura d'un protocol d'intencions vinculat a les obres d'urbanització en el ple municipal del 17 de febrer de 2014. Aprovava així una proposta en què instava a la Generalitat a iniciar l'expedient de desclassificació i posterior traspàs de la titularitat patrimonial del tram de la BP-1503 (des de l'Hipòdrom de Sant Cugat fins al Torrent dels Alous). Alhora, l'ajuntament de Rubí, en el ple de juliol de 2014, vota per unanimitat sol·licitar a la Generalitat la cessió de la carretera BP-1503 des de la rotonda del Torrent dels Alous (inici del terme municipal) fins a l´extrem nord de l'avinguda de l'Estatut, un recorregut de poc més d'uns 2 quilòmetres.
Aquestes sol·licituds de tots dos consistoris van quedar estancades durant anys sense decret oficial definitiu. En veure la Generalitat que els ajuntaments ja regulaven el trànsit ordinari, la semaforització i la seguretat (via Policia Local), va prioritzar altres expedients urgents. L'expedient de sol·licitud es va partir en dues administrativament (un per a Sant Cugat i un altre per a Rubí) i la Generalitat va congelar la signatura definitiva sense pronunciar-se en aquell moment i entrant en una via burocràtica lenta. Es diluïa la urgència política inicial i malgrat els anuncis polítics, els acords d'intencions amb la Generalitat i la posterior execució física de les obres d'urbanització per part de INCASÒL (les quals van donar a la carretera una aparença i un ús plenament urbans).

Així va ser com aquelles sol·licituds de transferència patrimonial, servissin perquè la Generalitat (a través de INCASÒL) justifiqués la seva inversió de les primeres obres de reurbanització durant l'hivern de 2014 i 2015. la Generalitat va executar les obres de la seva reurbanització per a transformar físicament la carretera de Rubí en una avinguda urbana integrada amb carrils segregats, rotondes d'accés i voreres juntament amb un carril bici, però sense renunciar a la seva titularitat. A causa de la intensa expansió tant de Sant Cugat com de Rubí, diversos trams han estat reconvertits progressivament al llarg dels anys en avingudes dins de l'entramat urbà, de tots dos municipis. Però aquesta transformació física, també provocava que el que havia estat aquella grisa carretera fins llavors, es transformés en un complex puzle de titularitats, competències i gestions permeses.

El segment que connecta originalment Sant Cugat amb l'entrada de Rubí va sofrir una transformació radical entre 2014 i 2024. La Generalitat de Catalunya continuava sent el titular registral de la carretera BP-1503 en el terme municipal de Sant Cugat. El traspàs patrimonial formal i definitiu mitjançant resolució oficial de la Generalitat no es va arribar a formalitzar en aquest tram, per la qual cosa la propietat legal de la infraestructura continuava estant catalogada dins de la xarxa de carreteres de la Generalitat. No obstant això, a efectes pràctics del dia a dia sí que es va arribar a un acord de Conveni de Gestió i Manteniment. Encara que la Generalitat ostentava la titularitat, és l'ajuntament de Sant Cugat qui la gestionava des de la rotonda de l'Hipòdrom fins a l'entrada de Rubí, en la rotonda del Torrent dels Alous. El manteniment, semàfors, control de velocitat serien directament gestionats per l'ajuntament de Sant Cugat en el seu sector i per l'ajuntament de Rubí en el seu.
Des de la rotonda de l'Hipòdrom a Sant Cugat fins a la plaça dels Carreters (establiment Viena i Centre Comercial Sant Cugat), la urbanització i la connexió pedalable va ser sufragat de forma compartida entre l'ajuntament de Sant Cugat i la AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), en estar aquest municipi subscrit a aquesta entitat (Rubí i Terrassa, a diferència, pertanyen a l'Arc Metropolità de Barcelona).

La implantació en aquesta zona, anys abans del centre comercial Eroski (ara Carrefour-Centre Comercial Sant Cugat) i un nou centre Leroy Merlin a Sant Cugat (2015), fa que a partir de finals de 2014, l´Institut Català del Sòl (INCASÒL) i tots dos ajuntaments executessin projectes de reurbanització. El Parc Tecnològic i Empresarial de Can Sant Joan creixia i les fileres de camions aparcats en les vores de la Carretera BP-1503 a l'entrada de Rubí donaven una imatge suburbial. Les obres van remodelar el ferm, van col·locar il·luminació, van ampliar voreres, van ordenar els accessos a zones industrials i van crear carrils bici, canviant per sempre la fisonomia de carretera convencional per la d'una avinguda interurbana unitària. Aquesta transformació mitjançant diferents fases, va abastar des de la rotonda de l'Hipòdrom a Sant Cugat fins a la rotonda Inèrcia (Monument del Mil.lenari) a l'entrada de Rubí, més enllà de la rotonda del Torrent dels Alous/carrer Marconi/avinguda de la Generalitat (frontera entre tots dos municipis).

Fases de la Urbanització de la carretera entre Sant Cugat i Rubí
La urbanització de la de la carretera BP-1503, entre Sant Cugat i Rubí, s'ha dut a terme a través de diverses fases al llarg dels anys:

Primera Fase (novembre de 2014 a 2015): Des de la Rotonda de Inèrcia a Rubí fins a la Rotonda Europa (“del Leroy Merlin”), com a condició a la implantació que faria Leroy Merlin en aquesta zona. EI INCASÒL va iniciar oficialment les obres d'urbanització i va assumir el cost dels projectes troncals de transformació com a part dels seus plans de desenvolupament i expansió de sectors econòmics en la zona. Aquesta primera gran intervenció va tenir un cost aproximat de 2,8 milions d'euros i el seu objectiu va ser transformar el tram en una avinguda interurbana amb millores de serveis, facilitant la implantació comercial de la zona (com el Leroy Merlin de Sant Cugat). Es va iniciar el 24 de novembre de 2014 pel costat rubinenc. El tram de la carretera que discorre entre la rotonda de l'escultura Inèrcia (a l'entrada de Rubí i intersecció amb Ctra. Sant Cugat, carrer Edison i l'inici sud de l'avinguda de l'Estatut) fins al Torrent dels Alous, es va integrar en aquesta primera fase amb un cost de 380.039 euros.
En 2019, l´ajuntament de Sant Cugat va invertir en la millora de la rotonda de l'Hipòdrom (Plaça del Xarlot), amb un carril bici central.

Segona Fase (des de principis de 2023 fins a l'actualitat): Des de febrer de 2023 i fins a 2024 es va adjudicar una nova fase d'obres per un valor de 1,9 milions d'euros, sufragades íntegrament per la Generalitat (INCASÒL). Aquests treballs van complementar la urbanització de l'eix des de la rotonda de Leroy Merlin fins a la rotonda dels Carreters (Centre Comercial Sant Cugat) per sota de l'AP-7 i B-30. Des d'octubre de 2025 fins a l'actualitat, s'han dut a terme l'execució de l'últim tram de la xarxa ciclista i per als vianants provinent des de Sant Cugat fins al Centre Comercial Sant Cugat i també la millora de la intersecció amb l'avinguda dels Països Catalans també a Sant Cugat.

La BP-1503 i Rubí
Quan anys més tard, al maig de 2019, la Generalitat analitza per separat aquelles sol·licituds de transferència de titularitat de la Carretera BP-150 (tant per part de l'ajuntament de Sant Cugat com de Rubí de 2014), decideix que no es transfereix la titularitat patrimonial del sector de Sant Cugat al seu ajuntament ni la del total sector rubinenc al seu.
El tram de Sant Cugat (rotonda de l'Hipòdrom fins a la rotonda del Torrent dels Alous) va experimentar uns llargs llimbs burocràtics on el seu ajuntament assumia la gestió i les obres quotidianes però la titularitat de la carretera continuava sent de la Generalitat. És a dir, no es va completar aquest expedient administratiu i per tant no es va arribar a transferir la titularitat d'aquest tram de la carretera BP-1503 cap a l'ajuntament de Sant Cugat. La Generalitat va aplicar una solució molt habitual en l'administració pública: va permetre que els ajuntaments gestionessin el dia a dia en superfície (la mobilitat, el paisatge urbà, les patrulles policials) però es va negar a signar el decret de desclassificació completa, assegurant-se que la propietat del sòl i les decisions estructurals últimes seguissin sota el control directe del Govern autonòmic.
El govern de Catalunya també va analitzar la petició global de Rubí i emet un dictamen favorable que va acceptar la sol·licitud de transferència només de manera parcial. Així, al final de la tramitació, la Generalitat va redactar la resolució de traspàs delimitant-la estrictament des de la rotonda Inèrcia abastant, cap al nord, la totalitat de l'avinguda de l'Estatut fins a la seva final sota el pont amb la C-1413 a (concretament a nivell on neix el desviament cap a la C-1413a), és a dir 1.955 metres.
El segment que va des de la rotonda Inèrcia fins al Torrent dels Alous, continua sent propietat patrimonial de la Generalitat de Catalunya, a pesar que Rubí els havia demanat originalment dins del mateix paquet en 2014. Aquest tram continua catalogat de manera oficial dins de la xarxa viària autonòmica com BP-1503. Per tant, la Generalitat manté la titularitat patrimonial d'aquests metres de carretera i últim tram del límit rubinenc abans de passar a terrenys santcugatencs, a pesar que l'entorn va ser urbanitzat anys abans per la Generalitat com una avinguda d'entrada a Rubí (2014-2015).

En zones pròximes als Túnels de Vallvidrera o àrees inundables del Torrent dels Alous, la Generalitat va preferir retenir la titularitat patrimonial per a garantir el control tècnic dels accessos i de la seguretat de les conques hidràuliques i de les grans infraestructures confrontants, limitant el traspàs sol a la gestió de la superfície. Amb això s'aconseguia:

1) Desclassificació formal: Des de principis dels anys 2000 i després d'anys i mandats de reclamacions locals, el 13 de maig de 2019 s'aconseguia una fita administrativa per a l'urbanisme rubinenc. Amb la signatura de l'expedient de traspàs, aquest tram de la BP-1503 dins de Rubí, va quedar exclòs oficialment del catàleg de carreteres de la Generalitat. En aquesta data s'aconsegueix, un acord formalitzat amb acte oficial i la signatura de l'acta de cessió gratuïta de la titularitat, des de la Generalitat de Catalunya cap a l'ajuntament de Rubí, on es transfereix la titularitat patrimonial de l'avinguda de l´Estatut. Era un tram de 1.955 metres que abastava des de l'entrada de Rubí vessant sud (en la Rotonda Inèrcia/Carretera de Sant Cugat/carrer Edison), fins a metres abans del pont de la C-1413a (Molins a Sabadell) en l'extrem nord.

2) Competència patrimonial completa: Des d'aquesta data, l'ajuntament de Rubí ostenta de manera oficial el domini públic i la titularitat patrimonial plena sobre el sòl i la infraestructura de la avinguda de l'Estatut, ja com a carrer. Això ha permès al municipi planificar posteriorment la seva pacificació sense requerir l'autorització de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat. El consistori va assumir totes les competències estructurals, el manteniment del ferm, semaforització, l'ordenació de la mobilitat, el subsol i la potestat sancionadora en tot el seu traçat intraurbà.

Alhora, això provocava que la carretera BP-1503 quedava sense continuïtat territorial. No obstant, el Departament de Territori de la Generalitat, de moment, mai ha assenyalat ni ofert una ruta alternativa per a no haver d'usar i maltractar peremnement i sense complexos un ja carrer municipal.
No se sap si per actes vandàlics o per decisió municipal, els caixetins identificadors de color verd amb la nomenclatura BP-1503 i punt quilomètric, van desaparèixer dels pals direccionals en l'av. de l´Estatut impedint que el conductor pogués interpretar que continuava en una xarxa de carretera provincial. En 2024 l'ajuntament va activar plans urbanístics menors per a pacificar l'antiga carretera i reconvertir-la urbanísticament de manera progressiva i integrar-la plenament en la llista de carrers municipal.
En resum, l'antic tram de l'av. de l´Estatut de Rubí, des de l'any 2019 ja no pertany a aquesta carretera BP-1503, encara que els seus 1.955 metres continuen comptant en la cartografia de les carreteres catalanes i en les APP digitals de carreteres i rutes com a part d'aquesta carretera provincial. Set anys ja en què és “un carrer més de Rubí “ amb titularitat transferida al seu ajuntament.

Al juny de 2002, l´ajuntament de Rubí prohibeix els fluxos de trànsit de pas de camions pesants, per creuar Rubí d´extrem a extrem mitjançant l´avinguda de l´Estatut. 
Però només es va asenyalar en el sentit sud a nord (de Sant Cugat a Terrassa). Sorprenentment mai s'ha arribat a col·locar la mateixa senyalització prohibitòria en l'extrem nord (de Terrassa a Sant Cugat), ni per l'ajuntament ni per la Generalitat. Aquesta única senyalització sentit Sant Cugat a Terrassa, desvia obligatòriament als camions pesats de més de 3,5 tones, en trànsit, de manera externa utilitzant les autopistes d'alta capacitat de l'entorn (AP-7 i C-16). No existeix la mateixa senyalització en l'entrada nord de l'avinguda, venint de Terrassa. Després d'aquesta notificació oficial que va fer pública l'ajuntament en tots dos sentits i després de 4 anys sense haver estat col·locada per primera vegada en sentit sud, desconeixem el motiu d'aquesta anòmala absència.

Per a major complicació, la BP-1503 encara es mesura quilomètricament com a part d'aquella antiga carretera de Gràcia a Manresa. Per tant, la numeració dels seus quilòmetres reflecteix la distància acumulada des d'aquell origen històric a Barcelona i no des d'on comença la carretera en l'actualitat (rotonda de l'Hipòdrom a Sant Cugat). De manera que aquest inici actual de la BP-1503 no és el seu punt quilomètric 0, és el 15,5 (PK 15,5 BP-1503) i en la rotonda “del Mc Donald´s” a Rubí (carrer del Conflent, avinguda del Molí de la Bastida) i que connecta amb la carretera de Terrassa, és el PK 18,5-19 km. Això reflecteix també que l'avinguda rubinenca de l'Estatut encara continua comptant cartogràficament com a part de la BP-1503. A Terrassa aquesta via acaba en la rotonda de connexió amb la N-150/avinguda Santa Eulàlia, (rotonda no inclosa), assenyalant allí PK 27´5 km (Quilòmetre oficial de la vella carretera Gràcia-Manresa).

Avui dia
Als 51 anys i 25 dies de la inauguració de l'avui avinguda de l´Estatut de Rubí (principis de gener de 2026), van arrencar per part de l'ajuntament els treballs de la seva reurbanització integral sota el llargament promès projecte estratègic denominat “Pacificació de la de l'Avinguda de l´Estatut”. S'iniciava la primera fase d'un total de tres previstes per a complir amb la completa pacificació dels seus 1.955 metres. Fases d'obres que s'hauran d'encadenar, sense intervals importants entre elles, per a aconseguir l'objectiu del consistori des de 2001: pacificar aquesta via.
Físicament segons l'ampli i detallat redactat d'aquest projecte en la seva primera fase, la via passa de ser un eix d'asfalt de fins a 23 m d'amplària i trànsit ràpid, a un carrer urbà més calmat i integrat, amb carril bici, voreres ampliades, major arbratge i millores en la connectivitat per als vianants entre barris, aconseguint “un espai més saludable per a Rubí”. Però curiosament en els seus gairebé 1.500 pàgines, no es parla de què es farà amb l'abundant trànsit extramunicipal (44%) que la continua utilitzant com a via de pas cap a altres destins finals no rubinencs i per tant com encara carretera BP-1503. Avui dia continua trencant 7 barris de la ciutat, amb 24.000 habitants en les seves vores. Els seus 18.000 vehicles diaris, dels quals el 44% són de pas cap a altres destins diferents de Rubí, feia que es mantingués com un punt negre de la red viària local, per la qual cosa continua regnant el podi com la via dins de Rubí amb major mortalitat viària.
El creixement urbanístic de Rubí continua absorbint la perifèria, envoltant-se aquesta avinguda de nous barris i reconfirmant que era i és una barrera urbanística impedint la compactació del municipi però assegurant una inseguretat viària veïnal. Ens trobem que l'original carretera provincial BP-1503 i titularitat de la Generalitat, ja no té continuïtat administrativa ni funcional com a carretera contínua a través del nucli urbà de Rubí. Físicament l'asfalt continua existint, però aquest traçat es troba oficialment fragmentat i funcionalment interromput sense continuïtat territorial a causa de la pèrdua de la seva consideració de carretera en el seu tram central rubinenc i més ara en pacificar-se l'av. de l'Estatut amb diners municipals.

A nivell de planificació territorial representa una contradicció molesta tant per a la Generalitat com per al mateix ajuntament. La fragmentació de la BP-1503 genera friccions i ineficiències tècniques i polítiques que es podrien resumir en tres punts clau:
1. La pèrdua d'una "via de fuita" funcional: el major inconvenient per a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat és de caràcter logístic. La BP-1503 funcionava històricament com un eix connector directe i una ruta alternativa davant possibles incidències o col·lapses en la C-16 (Túnels de Vallvidrera) o l'AP-7. En haver-se completat la transferència de l´avinguda de l'Estatut de Rubí i ser pacificada pel seu ajuntament, la Generalitat perd de facto la fluïdesa d'un eix de comunicació regional per al trànsit. La carretera BP-1503, a efectes pràctics, ha quedat fragmentada i interrompuda en la seva zona mitjana.
2. Responsabilitat legal enfront de la falta de control real: Per als departaments jurídics i econòmics de la Generalitat, retenir la titularitat patrimonial dels trams limítrofs (com el pont sobre el Torrent dels Alous) és una arma de doble tall: a) El risc patrimonial: Al no haver-se signat la desclassificació formal, si ocorre una fallada estructural greu en el pont o les canalitzacions profundes de la zona interurbana, la responsabilitat patrimonial i el cost d'una reparació milionària continuen recaient sobre les arques de la Generalitat, no dels ajuntaments. b) Inèrcia burocràtica: Continua obligant a la Generalitat a tramitar expedients menors (com autoritzar que els municipis col·loquin senyals de trànsit de via alternativa en la BP-1503 en aquests accessos), la qual cosa satura l'administració amb gestions sobre un tram que sobre el terreny ja funciona com un carrer local.

3. Les queixes dels navegants i mapes: Aquest tipus de fragmentacions oficials s'haurien de traslladar automàticament a tots els mapes oficials i als sistemes de GPS (com Google Maps, Apple Maps o Via Michelin). Els conductors de fora de la comarca que creuen de Sant Cugat/Terrassa passant per Rubí i guiats per navegadors digitals es troben de cop amb una via intraurbana pacificada de caràcter estrictament municipal. Això genera crítiques recurrents dels usuaris cap a la Generalitat per la falta d'una oficial ruta alternativa clara que assenyali i desviï el trànsit interurbà sense envair el centre consolidat i pacificat de Rubí. Després de 7 anys, en què l'avinguda rubinenca disposa de plena titularitat patrimonial municipal com a carrer, encara no ha estat establerta una ruta alternativa oferta institucionalment, convertint a la paral·lela autopista C-16 com d'ús obligat però que manté encara el seu peatge de Les Fonts. Aquest és el centre del debat polític i veïnal de la comarca. En pacificar l´avinguda de l'Estatut i deixar la BP-1503 interrompuda territorialment, el trànsit es veu derivat "per obligació" cap a l'autopista de peatge C-16. Per a la Generalitat, això hauria de generar una paradoxa de mobilitat obligada i un conflicte d'equitat territorial molt clar. Qualsevol conductor que desitgi mantenir una ruta de pas comarcal i evitar el traçat municipal, pacificat i interromput de Rubí, es troba inevitablement amb la barrera del peatge de Les Fonts (C-16). A l'ésser una alternativa de pagament, milers de conductors rebutgen usar aquesta via àmplia i ràpida per motius econòmics i busquen marrades/rodeos complexes per la xarxa de carreteres secundàries dels voltants, com la C-1413a. Alhora, els navegadors digitals (GPS) continuen considerant l'avinguda com a part de la carretera BP-1503. Si les aplicacions de navegació en temps real detecten que la ruta interna de Rubí està congestionada o alentida de manera permanent, conseqüentment els propis algorismes començaran a redirigir per defecte als conductors a aquestes altres oficioses rutes alternatives abans fins i tot d'aproximar-se a les entrades de l'avinguda de l´Estatut. Els conductors que viatgen entre Sant Cugat i Terrassa per carretera, descobreixen que continuar creuant per dins de Rubí ja no és ràpid, obligant-los de manera natural a buscar la C-16 (titularitat de la Generalitat), la C-1413a o l'AP-7 (titularitat de l'Estat) o fins i tot “callejear” per dins de Rubí, segons cadascú, per a no perdre temps.

Els ajuntaments del Vallès Occidental porten anys denunciant que aquest esquema crea ciutadans de primera i de segona. 

Mentre l'ajuntament pacifica el seu carrer més extens i conflictiu per a donar una façana de "avinguda verda" i amable als veïns de Rubí, la paràlisi administrativa condemna als usuaris interurbans a pagar diàriament un peatge per a anar a treballar o a estudiar, o bé a assumir embussos permanents en les trames urbanes locals. És, en definitiva, el perfecte exemple de com una desconnexió entre la planificació de carreteres autonòmica i les necessitats urbanístiques municipals acaba sent costejada, de manera literal, per la butxaca dels ciutadans (“el parany de la mobilitat obligada”). En relació amb això, recordem que el ple de l´ajuntament de Terrassa, amb votació unànime al maig de 2024, va decidir també sol·licitar a la Generalitat la transformació de la BP-1503 entre Terrassa i Rubí en una via metropolitana urbana, encara sense resoldre.

Avui dia, l'ajuntament de Rubí es troba executant el pla estratègic “Respira Rubí”, cofinançat amb fons europeus FEDER. Aquest projecte transforma físicament la calçada de l'avinguda de l´Estatut reduint carrils per a cotxes, limitant la velocitat a 30, elevant passos de vianants i introduint carril bici. Pogués ser que amb això, el consistori vulgui incomodar i desincentivar el trànsit de pas perquè els navegadors GPs i els propis conductors es vegin forçats indirectament i de mode natural a buscar individuals rutes alternatives per a circumval·lar Rubí pels eixos d'alta capacitat pròxims (C-16, AP-7 i C-1413a). La C1413a no sería una alternativa adequada ja que també solca per mitjà de Rubí. No obstant això, sorprèn que ni ajuntament ni la Generalitat hagin senyalitzat físicament una ruta alternativa oficial establerta i que es reflecteixi en els navegadors digitals i mapes en paper.

Una altra possibilitat i la que està ocorrent majoritàriament, és continuar utilitzant l'avinguda de l´Estatut com sempre carretera BP-1503. Efectivament, per a milers de conductors, l'opció real continua sent creuar de llarg per l´avinguda de l'Estatut pacificada, utilitzant-la com el tram urbà de la BP-1503 de sempre. Aquesta convivència forçada genera un escenari complex sobre el terreny. A pesar que l'ajuntament de Rubí està executant unes costoses obres de la seva pacificació (a més d'haver instal·lat bandes reductores de velocitat, col·locant més semàfors i limitant la velocitat a 30 km/h), la via continua suportant el pas diari de milers de vehicles no locals.

Consideracions per al govern local com a carrer que és
Per a evitar confusions, cal distingir entre el nom històric de l'asfalt i la seva gestió oficial actual. L'espai físic d'aquella original carretera de Gràcia a Manresa de la Diputació de Barcelona continua sent aquí i compleix la mateixa funció de connectar tots dos municipis. El que ha canviat per complet és com es gestiona i com està registrada en les bases de dades de l'administració. Abans, tot el recorregut continu (des de Sant Cugat a Terrassa) era una carretera interurbana única, protegida sota la mateixa matrícula de la Generalitat de Catalunya: BP-1503. Avui dia aquest codi s'ha eliminat de l'avinguda de l´Estatut de Rubí a efectes legals i patrimonials.

Atès que l'avinguda va ser municipalitzada el 2019, l'administració local ara té el poder regulador sobre ella. Al no ser ja una carretera comarcal de la Generalitat i no formar part de l'anterior BP-1503, l'ajuntament té plena potestat legal per a instal·lar senyalització urbana en les seves entrades, indicant rutes alternatives i guiar el trànsit comarcal de pas cap a vies de major capacitat, i evitar així que continuïn creuant el municipi per aquest carrer municipal. Al cap i a la fi, la cessió d'aquest tram per part de la Generalitat va ser per aquest motiu sol·licitat: pacificar el trajecte de l'avinguda de l´Estatut com a carrer. Per als col·lectius veïnals, aquest és el veritable punt crític i una contradicció urbanística: resulta frustrant i contradictori que es dissenyi una avinguda "per a les persones", amb carril bici i zones de passeig, mentre continua absorbint el trànsit massiu de pas de la comarca a causa de la falta d'una via alternativa gratuïta coordinada amb la Generalitat de Catalunya.

Al final, l´avinguda de l'Estatut es veu obligada a assumir una doble i incòmoda identitat: és legalment un carrer pacificat de Rubí, però operativament i de facto per part de la Generalitat, continua sent el cordó umbilical de la carretera BP-1503.

A nivell del trànsit de vehicles en general, l'ajuntament tampoc pot prohibir el seu pas, tret que fos declarada municipalment com “Illa de vianants” (el que mai s'ha instat).
En els cartells informatius i de presenyalització situats abans d'entrar a la rotonda del Mc Donald´s (carrer Conflent, av. del Molí de la Bastida), venint de Les Fonts/Terrassa, els destins marquen l'accés cap al nucli urbà a la dreta i continuen indicant el trajecte cap a Sant Cugat i Barcelona pel municipal carrer l´avinguda de l'Estatut. El mateix ocorre en el seu extrem sud (rotonda Inèrcia), on s'indica trajecte a Terrassa i Sabadell per l´avinguda de l´Estatut, assenyalada encara com BP-1503. Tampoc existeix cap senyal dissenyat específicament per a marcar la transició entre la carretera interurbana administrada per la Generalitat (BP-1503) i el tram urbà propietat de l'ajuntament de Rubí (avinguda de l´Estatut). L'ajuntament hagués de col·locar senyalització orientant al trànsit de pas sobre vies alternatives per a no continuar agredint un carrer municipal pacificat.
El consistori no pot col·locar senyalització o un cartell fora dels seus carrers. Això és cert, com també ho és que perquè el desviament sigui 100% efectiu des de l'origen del viatge, l´ajuntament de Rubí ha d'instar i negociar amb el Servei Català de Trànsit i el Departament de Territori de la Generalitat perquè modifiquin els panells de les carreteres interurbanes prèvies i deixin d'assenyalar l´avinguda de l´Estatut com la continuïtat natural de la BP-1503. És fonamental que en la cartografia catalana, les institucions deixin reflectit una ruta establerta a nivell oficial sense haver d'utilitzar un carrer intraurbà pacificat i deixar l'opció d'una possible ruta alternativa a l'elecció de cadascun dels conductors.

Per tant, la resposta a aquella pregunta de competències o titularitat que ens donava peu a aquest article, històricament ha passat des de la Diputació de Barcelona, transitant per la Generalitat de Catalunya, fins a les actuals competències patrimonials (i des de fa set anys) del nostre ajuntament rubinenc. Així, després de més de 25 anys de batalles, sembla que l´avinguda de l´Estatut és ja un carrer de Rubí. Almenys oficialment. Una altra cosa serà la realitat que properament gaudirem o seguirem patint.
De moment Rubí posa els diners per dir que “pacífica”, però la Generalitat contínua posant el 44% del trànsit de pas innecessari, demostrant de manera indirecta, sottovoce i poc condescendent, que encara és part de la carretera “Barcelona Provincial” BP-1503.

Temps als temps, com diria aquell.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.