Iván Hidalgo: “La Festa Major és el moment en què més orgullós em sento de ser de Rubí”

Iván Hidalgo (Rubí, 2001) ha passat en pocs anys de narrar partits de la UE Rubí a Ràdio Rubí a convertir-se en una de les veus habituals de la Kings League, Europa League o lligues estrangeres com la saudí. Actualment, participa a la tertúlia Estadio 2, a Teledeporte. Amb només 25 anys, el comunicador rubinenc ha narrat partits de la Kings a Mèxic, Brasil o Alemanya, però continua reivindicant la seva ciutat allà on va.

Aquest any, aquell somni que va expressar gairebé de broma en una entrevista a Ràdio Rubí s'ha acabat fent realitat: serà el pregoner de la Festa Major. Uns dies abans de l'inici de les festes, conversem amb ell sobre el seu vincle amb la ciutat, els seus inicis a la ràdio local i anècdotes de la seva trajectòria com a narrador esportiu. 

Com reps la notícia que seràs el pregoner de la Festa Major?

Amb molta il·lusió i també amb una mica de sorpresa. De fet, tot va començar gairebé com una broma. Fa temps em van preguntar en una entrevista quin era el meu somni i vaig dir, mig de broma, que m'agradaria fer el pregó de la Festa Major de Rubí.

Amb els amics es va convertir en una mena d'acudit recurrent. Després vaig anar al Brasil a narrar el Mundial de la Kings, em vaig fer una foto amb una bandera de Rubí i la vaig compartir a les xarxes. Tot plegat va anar agafant forma, però sincerament no m'imaginava que acabaria passant.

Què significa per a tu la Festa Major?

Per mi és una de les èpoques més especials de l'any. Sempre ho dic: nosaltres no agafàvem vacances perquè hi havia la Festa Major. Era intocable.

Hi ha aquest sentiment de pertinença que fa que, durant uns dies, ser de Rubí sigui especialment bonic. És un moment en què tothom es retroba i en què la ciutat es viu d'una manera diferent.

Hi ha alguna tradició que no et perdis mai?

El primer dia, anar a buscar el mocador vermell amb els amics, fer la primera cervesa junts i començar les festes tots plegats. És una tradició que tenim molt interioritzada.

També m'agrada molt l'ambient de l'Escardívol. Saps que hi baixaràs i que hi trobaràs gent coneguda. Amb la feina he hagut de renunciar moltes vegades a plans socials i la Festa Major sempre és un retrobament.

“Hi ha aquest sentiment de pertinença que fa que, durant uns dies, ser de Rubí sigui especialment bonic”

La teva feina t'ha portat a viatjar molt. Com vius tornar a Rubí per aquestes dates?

Precisament per això les valoro encara més. Durant l'any estic molt fora, treballant, viatjant o seguint competicions. Però les festes són una data marcada al calendari. És el moment de tornar a casa, veure els amics de sempre i reconnectar amb la ciutat.

També t'interessa molt la part cultural de la festa.

Sí. El Ball de Gitanes, per exemple, sempre m'ha agradat molt. És una tradició molt nostra, molt de Rubí. Des de petit ho hem viscut ja a l'escola i forma part de la identitat de la ciutat.

Sempre he dit que algun dia m'agradaria participar en alguna entitat. Per qüestions de feina encara no ho he pogut fer, però és una cosa pendent que tinc en un futur.

Els teus inicis professionals van ser a Ràdio Rubí. Què recordes d'aquella etapa?

Ho recordo amb moltíssima estima. Vaig començar amb 16 anys, molt jove. Anava a veure com treballava en Siscu Lara, m'asseia al seu costat i intentava entendre com s'ho feia per narrar els partits. Després vaig començar fent xarxes socials de la UE Rubí i, poc a poc, vaig tenir l'oportunitat d'entrar a la ràdio. La ràdio va fer un esforç perquè jo pogués començar tan jove i sempre els estaré molt agraït.

Hi ha alguna persona que t'hagi marcat especialment?

Molta gent. En Siscu Lara va ser fonamental. També la Lídia Juste, que aleshores dirigia la ràdio, i molts companys amb qui vaig coincidir. La Pamela Martínez, la Belén Tierno, la Patri Díaz, el David Garcia... era un goig treballar amb tots ells. També tinc grans amics d'aquella etapa, com el José Malagón, que era el tècnic de so, o l'Àlex Pérez i el Pol Peiró, amb qui vaig coincidir al primer A peu de camp i amb qui encara mantinc una gran amistat. Ràdio Rubí sempre serà casa meva. Encara avui és una de les etapes que recordo amb més orgull.

"Ràdio Rubí sempre serà casa meva"

En pocs anys has passat de narrar el Rubí a fer la Champions o la Kings League. Com ho has viscut?

Molt naturalment. Sempre intento recordar d'on vinc. Jo dic moltes vegades que narro com si només m'estigués escoltant la meva mare. Això m'ajuda a no posar-me pressió. És veritat que el Mundial de Mèxic va ser un punt d'inflexió. Allà vaig començar a adonar-me que hi havia gent que em coneixia i que seguia la meva feina. Va ser una sensació molt impactant.

Recordo especialment una anècdota. Un dia vaig tornar a l'hotel perquè m'havia deixat una cosa i un nen em va veure i li va dir a la seva mare: "Mama, mama, és l'Iván Hidalgo". Es va posar molt nerviós i jo vaig pensar: "Però qui soc jo?". Va ser un moment molt surrealista.

Al final, el que més m'importa és poder gaudir de la meva feina. Sé que hi ha molta gent que voldria dedicar-se a això i em sento molt afortunat de poder viure d'allò que m'agrada.

"Fer el que faig és un privilegi, perquè sé que hi ha molta gent que somia poder viure d'això"

En el teu camí també hi han tingut un paper important Gerard Romero i Marcos Arizmendi. Com va ser?

D'una forma o una altra, tot acaba connectant. Amb el Gerard Romero vaig començar a treballar arran del Mundial de Qatar del 2022. Em van recomanar per fer unes narracions i a partir d'allà vam començar a coincidir més sovint. Després han arribat els Mundials de la Kings i altres projectes, i la veritat és que ha estat molt important en aquesta etapa.

Però també hi ha una figura que molta gent no coneix, que és la de Marcos Arizmendi. Quan jo feia un curs de ràdio em van oferir unes pràctiques a BTV i, tot i que finalment no hi vaig anar perquè ja estava narrant a Ràdio Rubí, ell va conèixer el meu perfil. Anys després, quan va arribar a la Kings i buscaven narradors, es va recordar de mi i em va donar l'oportunitat d'entrar-hi.

Ets una de les persones que més presumeix de Rubí allà on va.

Sí, això m'ho diuen molt els meus companys. Quan vaig començar a la Kings parlava constantment de Rubí. Els companys em deien: "Pots parar una mica de parlar de la teva ciutat?”. Però és que n'estic molt orgullós. I si hi ha una cosa de Rubí que sempre reivindico són les festes.

Com serà el pregó?

Intentaré que sigui molt sincer i molt meu. Evidentment no explicaré gaire perquè vull que hi hagi sorpresa, però sí que m'agradaria que la gent se sentís identificada.

Vull parlar del que significa créixer a Rubí, del sentiment de pertinença i de les persones que fan possible que la ciutat tingui aquesta identitat.

"Durant uns dies tots ens sentim molt orgullosos de portar el mocador vermell"

Per acabar, si haguessis de fer un titular sobre la Festa Major de Rubí, quin seria?

Diria que la Festa Major és el moment en què tots els rubinencs ens sentim especialment orgullosos de ser de la nostra ciutat. Les festes no són només els concerts o la nit. També són el Ball de Gitanes, les entitats, el pregó, les tradicions i tot allò que passa al carrer. És una cosa que he après des de petit i que crec que hem de continuar transmetent de generació en generació.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.