El Barça, després del certificat d'obra

El Certificat Final d’Obra (CFO) és un d’aquells documents que sonen definitius, com si marquessin el final d’un partit. El signen els Arquitectes i els Aparelladors, el visen als col·legis corresponents i la junta directiva ho anuncia amb entusiasme. Però la realitat és menys èpica: aquest document només certifica que l’obra ha arribat a un punt d’acabament segons projecte. Ni obre portes, ni encén pantalles, ni garanteix la seguretat de 100.000 persones (o de 27.000). És, com qui diu, el xiulet inicial de l’àrbitre, però només de la part que obre la porta a altres tràmits. Sense ell no hi ha manera d’avançar i tenir-lo a la mà tampoc permet fer un acte d’inauguració. Cal passar encara per un rosari de tràmits administratius que sovint són més lents que una pròrroga sense gols. Un viacrucis administratiu però necessari per seguretat. Que es podria escurçar? Segur, però imprescindible.

Molts pensen que és com una garantia de retorn imminent al seu estadi, però els tècnics saben que és només el començament d’una altra cursa. Després s’han d'aconseguir: la llicència de primera ocupació, que certifica que la instal·lació és utilitzable i segura; la llicència d’activitats, que autoritza l’ús de l’estadi com a recinte esportiu i d’espectacles; l’informe final de Bombers, que comprova que extintors, hidrants, portes RF i senyalització funcionen com toca; el Pla d’Autoprotecció (PAU), aprovat per Protecció Civil; i fins i tot un simulacre d’evacuació, perquè no n’hi ha prou amb dibuixar les fletxes als plànols. Un estadi pot estar llest arquitectònicament, però sense aquests tràmits aprovats no hi entra ningú.

El gran problema és que la junta del Barça viu governada per un calendari concret, esportivament parlant (molt semblant al de molts polítics) i indomable pel que fa a l’obra. Estableixen terminis coincidents amb partits de Lliga, semifinals de Champions o aniversaris de club. Volen tornar al Camp Nou amb el clímax esportiu de la temporada, encara que els tràmits vagin per un altre camí. El calendari administratiu no entén de gols al minut 90. Els informes municipals tarden setmanes, les revisions no es resolen amb una trucada i els Bombers no fan inspeccions per encàrrec amb un mail. El risc és obrir abans d’hora: un retard d’obertura en una tanca d’evacuació, un simulacre fallit, una alarma que no sona o uns seients mal collats poden convertir la festa en escàndol internacional.

Aquí entra en joc la responsabilitat dels tècnics. La junta es juga la popularitat i les eleccions; els arquitectes, els enginyers i els directors d’obra es juguen el nom i la carrera. Una signatura al Certificat o a un informe de seguretat no és un simple tràmit: és un compromís personal davant la llei. Quan es pressiona per accelerar, el risc recau sobre ells. Si un dia l’evacuació no funciona, ningú no demanarà responsabilitats al president o al vicepresident econòmic. Les mirades apuntaran als tècnics que van signar els documents.

Entenem la pressa: el Barça perd milions per no tenir el camp obert. El retorn al Camp Nou significa abonaments, taquillatge, publicitat i patrocinis. També hi ha la pressió mediàtica i política: un estadi en obres projecta imatge de precarietat i debilita la moral del club. Però la realitat no es canvia amb rodes de premsa ni amb els resultats esportius, que si van bé, oli amb un llum, però si són negatius rep fins i tot la portera de l’escala. El calendari econòmic i esportiu no pot substituir els tràmits legals. La junta pot anunciar terminis i promeses, però fins que no hi hagi PAU aprovat, informe favorable de Bombers i llicència d’activitats, no hi haurà ni un seient ocupat.

No ens penséssim que tot això només passa perquè és una obra gran. En obres petites també s’ha de complir. En tenim algunes a prop. La llicència d’ocupació (o la recepció provisional en obres de l’administració), l’informe de Bombers, l’aprovació del PAU i el vistiplau municipal són obligats a qualsevol obra. En els escenaris on els manaires, siguin membres d’una junta o d’un govern, marquen objectius polítics i mediàtics, s’oblida que la realitat es juga en un altre terreny: el de la responsabilitat professional. Millor un mes de retard (o el que convingui) que una evacuació fallida. El prestigi del Barça i la seguretat de milers de persones valen més que tres punts. I això ho saben bé els tècnics que, al final, són els que posen la signatura.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.