La impunitat dels grans propietaris a Rubí: quan l’administració és còmplice

Des de fa més de cinc mesos, les famílies del carrer (in)justícia de Rubí viuen en un estat de suspensió permanent. No és només la pèrdua física de la seva llar, aquell espai que havien construït amb records, rutines i vida, sinó la caiguda lliure en un buit legal, moral i administratiu que sembla dissenyat per a la desesperança. La seva situació és la fotografia perfecta d’una fractura social que s’estén més enllà de les esquerdes dels murs: és la imatge viva d’un sistema que permet, i de fet incentiva, la impunitat dels poderosos.

La propietària d’aquests immobles no és un nom desconegut en els registres de grans fortunes. Es tracta d’una gran tenidora amb un patrimoni que ronda els deu milions d’euros, propietària de cinc dels sis pisos afectats. Mentre les famílies —amb contractes vigents fins a 2030 i tots els pagaments del lloguer al dia— dormen en habitacions d’emergència, ella no paga les obres, no ha passat la inspecció tècnica de l’edifici i no respon pels desnonaments que ha provocat.

I aquí ve el veritable escàndol, el que converteix aquest cas en un símbol de la injustícia estructural: la passivitat còmplice de les institucions. L’Ajuntament de Rubí, amb el seu silenci polític i la seva inacció, actua com a garant d’aquesta impunitat. On són les ordres executives per obligar la propietària a fer les obres? On és la pressió fiscal per fer-la responsable de les despeses públiques que està generant? On és la veu clara del govern municipal denunciant aquest abús?

En lloc d’empènyer amb la màxima força legal perquè la propietària compleixi amb les seves obligacions, l'Ajuntament de Rubí ha suspès les obres de rehabilitació fins que es resolgui l’expedient d’estat de ruïna de l’edifici. És a dir, l'Ajuntament, en comptes de forçar-la a actuar, li ofereix una via d’escapament daurada. Paralitza el procés que l’obligava a arreglar l’edifici i, en canvi, inicia un camí burocràtic que, si culmina amb la declaració de ruïna, l’alliberarà de tota responsabilitat. En essència, diuen: "No et preocupis, no hauràs de gastar un cèntim a arreglar la teva propietat. Declararem la ruïna i podràs esperar tranquil·lament a veure què passa amb el sòl".

Aquesta maniobra transforma la negligència criminal d’una propietària en una oportunitat immobiliària. Si es declara l'edifici en ruïnes, ella quedarà exempta de rehabilitar-lo. L'única obligació que li quedarà serà enderrocar l'immoble, un tràmit que, per a algú amb el seu patrimoni, resulta irrisori. El veritable premi és alliberar el sòl, el valor real en el joc especulatiu.

És la crònica d’una impunitat anunciada i ara, també, consentida.

Rubí s’enfronta avui a una prova decisiva. Pot permetre que la justícia social es desplomi juntament amb els edificis, o pot alçar la veu i actuar amb la contundència que la ciutadania espera. Exigir que la propietària assumeixi el cost de la seva negligència, recuperar els diners públics avançats per la seva emergència i, sobretot, enviar un missatge clar: que aquí, els drets de les persones no es negocien ni s’abandonen als peus dels grans propietaris.

La batalla d’aquestes famílies és la batalla de totes. I el seu desallotjament moral és el nostre.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.