El llibre que no llegim

El Llibre de l’Edifici existeix. Ho dic d’entrada perquè no sempre és evident. Existeix com existeixen tantes coses que sabem que tenim però no mirem: manuals, garanties, instruccions bàsiques i, en general, tot allò que només destorba mentre no passa res. Sabem que algun dia ens farà falta, però també sabem que avui no. I l’avui sempre guanya.

El problema és que els immobles, a diferència dels electrodomèstics, no s’apaguen quan fallen. No fan un soroll estrany i deixen de funcionar. S’hi viu a dins. I això converteix la ignorància en una decisió bastant més seriosa del que sembla.

Aquests dies s’ha tornat a parlar de manteniment arran dels problemes en infraestructures ferroviàries. I aquí ja no es pot anar amb eufemismes. Quan el manteniment falla, el sistema continua funcionant pitjor, amb menys marge i menys qualitat. Però altres vegades, col·lapsa. I quan col·lapsa, ho fa amb conseqüències que no admeten metàfores ni ironia. Això obliga, com a mínim, a no fingir que no ho sabíem. Amb l’habitatge, habitualment no s’arriba al col·lapse sobtat, sinó que es viu durant anys en la fase prèvia, la de la degradació lenta i assumida, amb una serenitat sorprenent. Però el mecanisme de fons és el mateix.

Perquè una finca no falla un dimarts qualsevol. No hi ha un moment exacte en què tot passa de cop. El que hi ha és una acumulació de petites decisions impecablement raonables: una revisió que no es fa perquè “no sembla urgent”, una instal·lació envellida que “encara aguanta”, una coberta que “ja mirarem l’any vinent”. Tot és prudent, tot és sensat, fins que un dia tot coincideix. Les avaries, les presses, les factures i les reunions eternes. Llavors descobrim que no era mala sort, sinó perseverança.

Aquí és on descobrim que mantenir i arreglar no són el mateix. Arreglar és actuar quan ja no queda marge i només queda pagar. Mantenir és decidir abans, quan encara es pot triar. Però decidir abans vol dir parlar de diners abans que sigui estrictament inevitable, i això sempre sembla fora de lloc. Per això preferim esperar. Després direm que el manteniment és car, amb la tranquil·litat de qui ja no té alternativa.

Mentrestant, al nostre país tenim una normativa que, amb una ingenuïtat admirable —o potser amb més confiança de la necessària—, va preveure una eina molt concreta per evitar tot això: un manual tècnic obligatori, el Llibre de l’Edifici. No és un arxiu històric ni una carpeta per justificar res. És, simplement, el manual de manteniment de la finca. Explica com està construït el conjunt, quines instal·lacions té, quina vida útil tenen i què s’hauria d’anar revisant i substituint amb el temps. En teoria, hauria de ser el primer document que es posa sobre la taula quan s’ha de decidir una obra important. En la pràctica, dorm en un calaix fins que la realitat el desperta d’una bufetada.

Moltes comunitats poden dir, amb tota la raó del món, que disposen d’aquest document. I és cert. El tenen. El problema és que tenir-lo no implica haver-lo llegit mai. Un manual que no s’obre no serveix per anticipar res. I sense anticipació, totes les decisions arriben tard. Llavors apareix la sensació que tot és car, que tot és un pou sense fons i que mantenir és una condemna. No ho és. El que és una condemna és improvisar permanentment.

En l’imaginari col·lectiu es desconeix que aquest document i el seu compliment no són voluntaris. No són una colla de recomanacions amables per a comunitats conscienciades ni uns suggeriments per a tardes plujoses. La responsabilitat de conservar-lo i fer-lo servir no és de l’arquitecte, ni de l’administrador, ni de l’Ajuntament. És de la propietat. És a dir, dels veïns. Si no s’utilitza, no és perquè no es pugui, sinó perquè no s’ha decidit fer-ho servir.

Aquest manual de manteniment no evita haver de gastar diners. El que fa és evitar gastar-los tard, malament. I amb presses. Mantenir és decidir. Decidir abans o decidir quan ja no queda alternativa. I ignorar aquest document, encara que sembli una cosa menor, també és una decisió. Només que és la més còmoda… fins que deixa de ser-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.