POUM: Rubí compleix. Alguns barris, no

L'aprovació inicial del nou POUM de Rubí ja és una realitat. A partir d'ara començaran mesos de debats, informes, al·legacions, reunions i discussions que acabaran definint la ciutat dels propers anys.

El document és enorme. S’haurà de llegir en molts dies o setmanes. De fet, una de les idees que més es va repetir durant el Ple va ser precisament aquesta: tots els grups municipals, que no el van votar, van lamentar haver rebut una documentació tan extensa amb només dues setmanes de marge abans de la votació. No els falta raó.

Els planejaments actuals han arribat a una dimensió que obliga a dedicar-hi moltes hores. Potser per això, escoltant el debat, em van venir al cap aquells vells plans generals dels anys vuitanta que s’aprovaven per unanimitat. No perquè tothom pensés igual, sinó perquè la participació política, tècnica i ciutadana es produïa durant tot el procés. Les discrepàncies apareixien al llarg del camí. No únicament al començament i al final. I ningú es creu l’excusa de la  matèria sensible per evitar que algú faci negoci abans d’hora. 

Com que el POUM supera de llarg el que es pot comentar en un sol article, durant les properes setmanes intentaré analitzar-ne alguns aspectes i, de passada, explicar com es llegeix sense haver d’estudiar urbanisme. Moltes persones pregunten com diantre s’interpreten plànols i memòries. 

El ple del dia 22 va ser curiós. Un ple ordinari on l’aprovació inicial del nou POUM era un dels punts de l’ordre del dia, entremig d’altres. No calia fer cap sessió extraordinària, el futur de la ciutat podia conviure perfectament amb la resta de punts. Era un més. Com si el futur de la ciutat fos comparable a una modificació de crèdit o a una compatibilitat d’una funcionària. 

L'eix principal de la discussió política va ser l’habitatge. Habitatge lliure, habitatge protegit, reserves de sòl, creixement urbà i capacitat de resposta davant les dificultats actuals per accedir a un pis. És normal que sigui així. Probablement és el gran tema urbà del nostre temps pendent de resoldre.

Mentre escoltava les intervencions, em va cridar l'atenció una qüestió que va quedar en un segon pla i que ja sortia en la memòria del tràmit d’avanç—em confirmen que també apareix en l’aprovació Inicial—. Era una dada important: La legislació urbanística obliga els municipis a reservar una quantitat mínima d'espais lliures públics. La llei exigeix l'equivalent a 20 metres quadrats de sòl destinat a espais lliures per cada 100 metres quadrats de sostre construït. Segons aquella memòria del POUM, Rubí supera de sobres aquest estàndard. Cas resolt. 

O això semblava. Perquè els mateixos redactors del document introduïen immediatament un matís important (pàgina 80): Explicaven que aquesta xifra ve donada per la presència d’espais forestals, zones de protecció de torrents, àmbits no consolidats i altres superfícies que consten com a zones verdes, però que no funcionen com a espais verds urbans de proximitat. 

És a dir, el problema no és tant la quantitat de verd com la seva distribució i la seva tipologia. 

Quan es mira el municipi en conjunt, Rubí disposa de 70 metres quadrats d'espais lliures per cada 100 metres quadrats de sostre residencial, molt per sobre dels 20 exigits per la normativa. Però quan els redactors ho analitzen bé, descobreixen que les superfícies que donen servei a la població es queden en uns 10,6 metres quadrats. La meitat del mínim exigit. 

Per posar uns exemples, la Zona Nord disposa de 8,6 metres quadrats de zona verda; el sector Progrés-Rubí 2000 es queda en 5,9; Les Torres baixa fins als 2 metres quadrats; el Mercat arriba només a 1,6; i el Centre es mou entorn dels 4,6. (fig. 1). Queda lluny aquella il·lusió que cada habitant tingui una hectàrea de verd a menys de 300 metres.

De poc serveix dir que les noves zones de desenvolupament sí que compliran l’estàndard si la resta dels 80.000 habitants continuaran vivint en barris que ja avui presenten dèficits importants.

La lectura és interessant perquè obliga a fer  preguntes: com i on corregeix aquesta deficiència el POUM? Acceptarà la Generalitat que el compliment dels estàndards de verd es basi en espais forestals o erms allunyats dels barris més densos? O considerarà que una cosa és complir formalment els estàndards i una altra garantir que els ciutadans tinguin realment zones verdes a prop de casa?

El tema motivarà que veïns d’aquests barris deficitaris presentin al·legacions. Els parcs no poden funcionar per mitjanes aritmètiques. Les zones verdes, igual que les escoles, els comerços o les places, han de funcionar per proximitat. 

Sovint associem la seguretat als robatoris, al vandalisme o a la presència policial. Però una ciutat segura és també aquella que protegeix els seus habitants de la contaminació, de les temperatures extremes, que ofereix espais d'ombra durant les onades de calor i que permet fer vida quotidiana en unes condicions ambientals raonables.

Fa anys que l'urbanisme i les polítiques climàtiques han deixat de considerar les zones verdes com un simple element ornamental. Avui formen part de les infraestructures i serveis bàsics de protecció de la població. Exactament igual que l'enllumenat, els bombers o la policia. Potser per això la pregunta no és quants metres quadrats de verd té Rubí en conjunt. La pregunta és quins barris disposen d'aquesta protecció i quins continuen depenent de les mitjanes aritmètiques.

Si el debat sobre habitatge ja està en marxa, el de les zones verdes encara no. Potser perquè les mitjanes aritmètiques permeten que una ciutat compleixi mentre alguns barris continuen esperant. Rubí compleix. Alguns barris no.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.