La salut mental i els seus recursos a Rubí

Portem gairebé un quart de segle reclamant a Rubí un hospital bàsic que progressivament s'ha anat diluint, fins a tornar a prometre's però aquesta vegada amb el qualificatiu de Centre d'Alta Resolució. Una infraestructura sanitària, sense possibles ingressos, per a acollir patologia aguda bàsica però de tipus orgànic.

No obstant això, no totes les malalties són orgàniques. Tot i que Rubí va ser el primer municipi de Catalunya amb un centre de salut mental municipal i encara que fa molts anys que es denuncien les precàries instal·lacions per a dur a terme aquesta funció, fa uns dies ens ha agafat el toro de manera sobtada. El dia 12 de maig de 2026 quedava tancat el Centre de Salut Mental de Ferran Salses Roig al carrer Nou després d'unes protagonistes pluges.

Aquest centre es va consolidar formalment durant la dècada de 1980, en ple procés de transició democràtica, sota el mandat municipal de l'alcalde Miquel Llugany (PSUC). Es va denominar inicialment Centre d´Orientació Sanitària (COS), situat en el carrer Nou, 28. Va néixer com una iniciativa de titularitat estrictament municipal per a donar resposta a la psiquiatria comunitària. Poc temps després i en honor a un dels seus fundadors, va rebre el nom de Centre de Salut Mental Ferran Salsas i Roig. Un psiquiatre que va treballar per evitar que la psiquiatria fos una mica més que aquells lúgubres pavellons dels vells hospitals psiquiàtrics, allunyats de les ciutats, i que els seus pacients poguessin pertànyer i romandre en la seva comunitat i entorn familiar.

Fins a 2008 el COS de Rubí era l'únic centre de salut mental de tota Catalunya que continuava sent de titularitat purament municipal. Amb el temps, va passar a integrar-se en la xarxa pública autonòmica amb el suport del Servei Català de la Salut (CatSalut), de manera que aquest va instar l'ajuntament de Rubí a integrar-lo en un proveïdor de serveis de salut més gran per a homogeneïtzar la xarxa pública. Així, el 22 de desembre de 2010 va passar a dependre del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Amb els anys, el COS va deixar de ser un simple consultori local i es va transformar en l'equipament de referència comarcal.

Va passar a donar cobertura no sols a Rubí, sinó també a localitats veïnes com Castellbisbal i Sant Cugat per a determinats serveis especials. Progressivament incorporaria l'atenció infantojuvenil (CSMIJ) i el tractament d'Addiccions (CASD).

A mesura que Rubí creixia en població, les consultes originals per a tractaments psicològics i psiquiàtrics d'adults en el COS, es quedaven petites. S'encarregaven de l'atenció psiquiàtrica i psicològica ambulatòria general per a adults a Rubí. Poc després es transformava en el bastió de l'atenció ambulatòria especialitzada en salut mental amb les seves consultes externes d'adults i infantojuvenils. Avui dia centralitza tres grans unitats integrades en la xarxa pública de la sanitat catalana: CSMA (Centri de Salut Mental d'Adults: consultes de psiquiatria i psicologia clínica per a la població major d'edat), CSMIJ (Centre de Salut Mental Infanto i Juvenil: atenció psicosocial especialitzada per a nens, nenes i adolescents) i el CASD (Centri d'Atenció i Seguiment als Drogodependències: tractament multidisciplinari (mèdic, psicològic i de treball social per a addiccions a substàncies com l'alcohol o el cànnabis).

Actualment, la xarxa d'atenció a la salut mental de Rubí, gestionada pel Consorci Sanitari de Terrassa, manté distribuïts tots aquests serveis públics entre dos centres: el del carrer Pitàgores i el central en el carrer Nou.

La salut mental del globus s'ha erosionat i s'ha convertit en protagonista per a bona part de la societat. El nombre de persones que conviu amb un trastorn mental s'ha gairebé duplicat en el període entre 1990 i 2023, fins a aconseguir els 1.200 milions de ciutadans (un 14% del planeta), gairebé el doble del registrat en 1990. La seva tendència continuarà creixent perquè predominen en els nostres adolescents. Així, els trastorns mentals ja són la principal causa de discapacitat en el món, per damunt fins i tot de les malalties cardiovasculars i el càncer. El que més ha crescut a estat l'ansietat (65% més) i la depressió (41%), però també s'observa un augment dels trastorns de la conducta alimentària (entre el 17% i el 22%) i de l'espectre autista (21%). Des de 2019, la prevalença del trastorn depressiu major ha augmentat aproximadament un 24%, mentre que els trastorns d'ansietat han crescut més d'un 47%, aconseguint tots dos casos el seu punt màxim en els anys posteriors a la pandèmia de COVID-19.

En la primera infància, les afeccions com el trastorn de l'espectre autista, el trastorn de conducta i la discapacitat intel·lectual del desenvolupament idiopàtica, el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), són les més freqüents. A mesura que els nens creixen i arriben a l'adolescència, l'ansietat i el trastorn depressiu major són els principals factors que contribueixen a la càrrega de trastorns mentals. No obstant això existeixen uns altres gens menyspreables com són el trastorn bipolar i el trastorn límit de la personalitat.

Una altra dada que preocupa és la deterioració de la salut mental en la població adulta. El 29,8% dels adults presenta simptomatologia depressiva. Aquestes xifres suposen un increment notable respecte a edicions anteriors: en 2014, els casos eren del 20,4%, i en 2019 ja aconseguien el 24,45%.

La patologia mental a Catalunya també ha experimentat un augment dràstic i sense precedents en els últims anys, consolidant-se com un repte prioritari per a la salut pública. Actualment, s'estima que 1,2 milions de persones pateixen algun tipus de trastorn mental en el territori català. Els joves és el grup de major risc. La població infantojuvenil concentra l'acceleració més preocupant amb una duplicació de casos en persones d'entre 10 i 24 anys. A més de l'ansietat i la depressió, s'observa una forta pujada en els diagnòstics de trastorns de la conducta alimentària (TCA) i trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). Els casos de trastorns mentals en la població juvenil, en les urgències dels hospitals, ha augmentat de manera sorprenent tant en número com en gravetat.

El sistema públic de salut de Catalunya disposa de 10 unitats de referència de psiquiatria infantil i juvenil (URPI) per a ingrés hospitalari. En tot el Vallès Occidental, només existeix UNA unitat de referència a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Compta amb molt alta pressió assistencial i saturació crònica pel seu gran territori assignat i l'augment constant de crisis agudes de salut mental en menors.

A Rubí, l'atenció a les patologies en salut mental s'aborda des del sistema públic. Els recursos abasten des del diagnòstic i la psicoteràpia fins al tractament d'addiccions i l'acompanyament emocional. L'atenció de Salut Mental Pública és gestionada pel Servei d'Atenció a la Salut Mental: CSMA (Centre de Salut Mental d'Adults: diagnòstic i tractament per a trastorns de salut mental en majors de 18 anys), CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantoi Juvenil: atenció especialitzada per a nens i adolescents fins als 18 anys), CASD (Centre d'Atenció i Seguiment: tractament i seguiment de drogodependències i addiccions).

El seu espai físic es troba en el carrer Nou, 28 (Centre Ferran Salsas i Roig). Professionalment consta d'especialistes en psiquiatria, en psicologia clínica, personal d'infermeria especialitzada, treballadors socials, terapeutes ocupacionals i educadors, juntament amb personal administratiu i de suport. Per a accedir a aquest centre, s'ha d'acudir primer al metge de capçalera (metge de família o pediatra) en el CAP de referència.

L'any 1998 es pren la decisió de dedicar a la salut mental aquell local que en els anys 70 i 80 ja va ser Dispensari Mèdic municipal del SOE- Assegurança Obligatòria de Malaltia- o “ambulatori vell del Progrés” en la planta baixa de l'edifici del carrer Pitàgores, 4. Així, el 1998 es va inaugurar originalment aquest espai com el primer Centre de Dia de Salut Mental de Rubí. La seva obertura es va produir sota l'estructura municipal de l'ajuntament i va marcar un abans i un després a Rubí, sent pioner a la comarca. Va néixer per a donar resposta a una demanda històrica de les famílies locals. Fins a 1998, els pacients amb trastorns mentals greus de Rubí es veien obligats a desplaçar-se diàriament fora del municipi per a rebre tractaments continuats de rehabilitació. En inaugurar-se se'l va denominar formalment Centri de Dia en Salut Mental i el seu objectiu va ser proporcionar rehabilitació psicològica i social a persones afectades per trastorns mentals greus de la ciutat. El 2008, una vegada consolidat i en complir el seu 10è aniversari, passa a denominar-se Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC).

Al desembre de 2010, l'ajuntament va signar la subrogació del conveni amb el CatSalut, on se cedia gratuïtament l'ús de l'immoble traspassant-se tots els contractes de prestació de serveis assistencials al Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Aquest traspàs va garantir el finançament del centre a llarg termini i va millorar la coordinació directa amb l'Hospital de Terrassa i la resta de la xarxa de salut mental de la comarca. Amb aquesta progressiva integració en la xarxa sanitària de la Generalitat de Catalunya, l'espai va adoptar la seva nomenclatura tècnica actual: SRC (Servei de Rehabilitació Comunitària) de Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat. Així, no realitza visites mèdiques o consultes ambulatòries ordinàries, sinó programes intensius de rehabilitació psicosocial. El seu objectiu s'enfoca en tallers pràctics, activitats comunitàries (com a sortides terapèutiques d'escalada o esports) i inserció laboral. La seva meta és que les persones amb un trastorn mental crònic recuperin la seva autonomia i s'integrin per complet en el seu entorn social diari. La seva funció principal era proporcionar un espai diürn de respir i teràpia ocupacional bàsica per a persones amb trastorns mentals severs de la localitat.

El local del carrer Pitàgores 4, es va convertir en la seu de relleu dissenyada per a absorbir i modernitzar tota aquesta activitat assistencial. En les seves instal·lacions es continuen realitzant els tractaments de rehabilitació continuada diürna, enfocats en què les persones amb problemes de salut mental recuperin les seves capacitats socials, emocionals i d'inserció. En el ple municipal de desembre de 2023, es va acordar que la destinació d'aquest servei és abandonar el carrer Pitàgores en els pròxims anys per a traslladar-se de manera definitiva a la futura ampliació del CAP Sant Genís.

Quant a l'antic centre del COS de Rubí en el carrer Nou, el pas dels anys va anar deteriorant les seves instal·lacions, quedant-se petit, degradat i obsolet. Avui dia, l'immoble té prop de 50 anys i acumula greus fallades estructurals. Se sofreixen goteres recurrents quan plou i la teulada conté plaques de fibrociment (amiant). Els professionals de la salut porten temps denunciant treballar sota condicions inadmissibles que afecta la salut dels professionals, fins i tot havent presentat una denúncia en Inspecció de Treball fa 2 anys i qualificant-les d'indignes per a l'atenció de pacients. Les queixes de les famílies dels pacients de salut mental infanto i Juvenil (CSMIJ) denuncien una desatenció severa fins i tot personant-se en plens municipals i reivindicant millores necessàries. La falta de personal i el freqüent fet que no es cobreixin les baixes laborals, cronifica l'estat de desafecció dels pacients i famílies. Les famílies denuncien que les cites es donen cada dos o tres mesos o més, impossibilitant un tractament efectiu. Les protestes s'han arribat a intensificar per la cancel·lació massiva de visites presencials o la seva derivació a trucades telefòniques.

El Centrie de Salut Mental Infanto i Juvenil (CSMIJ) de Rubí, en el carrer Nou, atén 1.300 usuaris i és el segon centre de Catalunya amb la llista d'espera més elevada, arribant als 3 mesos. Una situació que progressivament empitjora. Els recursos humans professionals estan en números vermells. D'entrada, el centre no compta amb tots els professionals que haurien de tenir: compta amb quatre psiquiatres que no tots ells estan en actiu i dels set psicòlegs, existeixen diverses baixes laborals sense cobrir.

Les peticions de dotar al CSMIJ Ferran Salsas i Roig de Rubí, al carrer Nou, de professionals i recursos adequats ha estat una constant en els últims anys. Aquestes incidències històriques i la falta de resposta efectiva per part de les administracions culminen a mitjan maig del present quan unes intenses pluges van inundar l'espai i els treballadors del centre, el comitè d'empresa i els delegats de Prevenció del CST van forçar el tancament del centre per greus problemes de seguretat després d'anys d'avisos i denúncies de manera activa i passiva.

El centre del carrer Nou, ja molt deteriorat, ha deixat d'atendre per força major. El comitè d'empresa del CST ha demanat a l'ajuntament que assumeixi la seva responsabilitat com a propietari de l'edifici i que actuï amb celeritat per a reubicar a tots els professionals i pacients i solucionar els crítics defectes de l'edifici. A l'ésser un edifici vell, amb greus deficiències estructurals i sense complir la normativa vigent en matèria de seguretat laboral i evacuació, amb titularitat municipal i reservat per a futurs habitatges públics, el consistori defensa que no té sentit destinar recursos a rehabilitar-ho. De totes maneres, en el conveni de cessió de l'equipament del carrer Nou, s'especifica que totes les despeses derivades del manteniment preventiu, correctiu i normatiu seran assumits pel Consorci Sanitari de Terrassa.

Segons el govern local, la previsió és que els serveis del centre es traslladin en un futur immediat al CAP Sant Genís, pendent d'una ampliació a través d'un terreny annex, per a poder assumir aquesta activitat assistencial. L'ajuntament considera que hauria de ser la Generalitat qui busqués espais alternatius temporalment per a reubicar provisionalment els serveis de salut mental d'adults (CSMA), drogodependències (CASD) i el servei infantojuvenil (CSMIJ). De moment, els usuaris han estat reubicats de manera transitòria en el CAP Antón de Borja o en el CAP de Sant Genís segons el CAP de capçalera que tingui assignat el pacient habitualment per la seva adreça de residència a Rubí, gràcies a espais improvisats i que han cridat l'atenció a la resta d'usuaris dels dos CAPs. Així assumeixen tota l'activitat ambulatòria (CSMIJ, CAS-Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències) i de consultes urgents que abans se centralitzaven en l'edifici clausurat del carrer Nou.

El local del carrer Pitàgores continuarà mantenint les seves funcions de manteniment integral de la salut mental comunitària, teràpies grupals o d'inserció, tallers, dinàmiques… i el suport de dia. Seguirà sense realitzar consulta mèdica o d'urgències.

D'altra banda, al desembre de 2024, es decideix l'adquisició i reforma/adequació del local de 1400 m² del carrer Apel.les Mestres 7 (cantonada amb carrer Verge de Fàtima a la zona de la plaça del Progrés) per part de CST per a albergar el nou centre del CSMIJ i Hospital de Dia infantojuvenil. Els motius per a realitzar aquesta operació responien a una necessitat tan urgent com reivindicada durant anys: la saturació extrema del servei CSMIJ en el carrer Nou (el segon més saturat de Catalunya), obsolescència, degradació i falta d'espai físic, manca de superfície necessària per a incorporar tractaments moderns en règim de dia i la necessitat d'obrir un nou Hospital de Dia infantil i juvenil, evitant que els menors i les seves famílies hagin de desplaçar-se a altres ciutats per a rebre tractaments de salut mental intensius.

El local ha estat condicionat pel CatSalut i els treballs de reforma i instal·lacions van finalitzar al març de 2026, de manera que el local està completament llest, però la seva posada en marxa ha sofert retards burocràtics. L'espai, ja totalment rehabilitat, hauria d'haver entrat en funcionament al gener d'enguany, però sembla que encara no està operatiu per tràmits administratius i que es doni d'alta dels subministraments. A la fi de maig i en ple municipal, l'ajuntament va confirmar que únicament quedaven pendents dos tràmits administratius (un permís de CatSalut i la connexió definitiva per part d'Endesa). L'ajuntament ha sol·licitat a la Generalitat que s'agilitzin els tràmits, sent la seva resposta que “en poques setmanes” estarà en condicions d'oferir els seus serveis.

Tant la seu del carrer Nou com la de Pitágores, han quedat físicament petites amb els anys. Per això, l'Ajuntament de Rubí i el CST projecten unificar definitivament tots aquests recursos en una futura ampliació del CAP Sant Genís gestionat per CST. Però la veritat és que aquesta ampliació per a albergar tots els serveis de salut mental de la ciutat, està en projecte i en la fase de tràmits urbanístics i administratius previs necessaris per a la seva execució. Va ser el ple ordinari municipal del 21 de novembre de 2024 qui donava llum verda, per unanimitat, al primer tràmit per a dur a terme la cessió gratuïta al Servei Català de la Salut (CatSalut) d'una finca al costat del CAP Sant Genís. CatSalut ha de redactar el projecte executiu, licitar i adjudicar les obres (un procés administratiu que habitualment consumeix entre un i dos anys per a posar el primer maó). Serà CatSalut qui assumeixi la construcció (possiblement durant diversos anys), mentre que la gestió continuarà a càrrec del Consorci Sanitari de Terrassa. Considerant els terminis estàndard de l'administració pública per a la construcció de nous mòduls hospitalaris o d'atenció primària des de zero, s'estima que el nou centre unificat de salut mental de Rubí difícilment estarà operatiu abans de 2030.

Avui dia, no existeix una data oficial exacta ni un calendari tancat per a la inauguració de l'ampliació del CAP Sant Genís amb tots els serveis de Salut Mental de la ciutat dins d'ell. És un projecte de gran envergadura constructiva i burocràtica pel que les previsions més realistes situen la seva posada en marxa a mig-llarg termini. De fet, el CST i el Departament de Salut van determinar que l'ampliació del CAP Sant Genís s'executarà de manera posterior a les reformes planificades en el CAP Antón de Borja.

El fet que s'hagi invertit diners i esforços a reformar d'urgència el local del carrer Apel.els Mestre per a acollir el CSMIJ i l'Hospital de dia infanto i juvenil, confirma que les autoritats sanitàries assumeixen que l'ampliació del CAP Sant Genís va per a llarg.

Resumint

A Rubí, de manera abrupta hem hagut de recapacitar i amb evidència avergonyir-nos de la situació caòtica de les infraestructures locals per a salut mental. Una part de la sanitat, que aborda un creixent i desbocat desafiament i que requerirà un suport i inversió sostinguda per part de tots els governs: locals, autonòmics i centrals. Recentment, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2026, que ascendeixen a 49.162 milions d'euros (un 22,8% més respecte a 2023) han superat el seu primer tràmit parlamentari. El Departament de Salut rebrà un total de 13.840 milions d'euros, la qual cosa representa el pressupost més alt de la seva història i que suposa un increment de 2.428 milions d'euros respecte als comptes de 2023 (un 17,6% més).

La demanda de visites sobre salut mental s'ha desbordat. Les llistes d'espera continuen sent elevades i les infraestructures i professionals molt escassos. L'augment postpandèmia de la patologia mental, fins i tot infantojuvenil, pressiona al sistema a una velocitat major de la qual l'administració aconsegueix respondre i contractar especialistes. Serveixi d'exemple que el Ministeri de Sanitat no aprecia que es necessita d'una concreta especialitat de Psiquiatria infantojuvenil fins a l'any 2023. L'especialitat de Psiquiatria Infantil i de l'Adolescència va començar a Espanya, de manera independent aquest any. Una formació via MIR específica de 5 anys. Des de la seva creació en 2023 fins a l'última convocatòria 2026 pel Ministeri de Sanitat, s'han ofert un total de 150 places per a l'especialitat en tot l'estat. Nous especialistes necessaris però que no podran donar-nos assistència fins que la primera promoció acabi la seva formació allà pel 2028.

Una vegada més, esperarem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.