I si no em trec l'ESO, què?

A l’equador del segon trimestre, quan els dubtes de l’any vinent truquen a la porta, fires d’orientació acadèmica i professional, com l’espectacular programa de la Setmana de l'orientació de Rubí, convoquen joves i famílies amb una gran pregunta: “Després de l’ESO, què?”. S’apropa l’hora d’escollir entre Formació Professional o Batxillerat, de decidir itinerari o apostar per una o altra especialitat, i les fires són una excel·lent oportunitat per reflexionar-hi.

Però, entre estands i passadissos una altra gran pregunta flota en l’ambient: “I si no em trec l’ESO, què?”. A Catalunya, aproximadament el 60% de l’abandonament escolar prematur es produeix al voltant de 4t d’ESO, i això vol dir que un gruix important dels joves que passen per la fira no rumien què escollir sinó que es plantegen directament no haver d’escollir. Alguns potser ho pensaran al juny, amb les notes, o d’altres potser ja han pres la decisió i mentre recullen prospectes pensen, sense dir-ho en veu alta, “això no és per mi”.

“Si suspenc jo no repeteixo”, “mai no podré treure’m un batxillerat” o “estudiar no és lo meu” no són frases que acostumin a aparèixer als cartells però en canvi formen part del paisatge emocional de moltes visites a les fires.

Hi ha joves que dubten, d’altres triaran batxillerat o un cicle formatiu i d’aquí a uns mesos descobriran que no és el que volien i d’altres acumulen massa dificultats competencials des de primària i arriben a aquesta cruïlla amb una motxilla massa pesada com per afrontar-la.

La decisió de no continuar no és individual i gairebé mai és sobtada. És el resultat d’una trajectòria de dificultats acumulades, de desajustos, de manca de suport o de desconnexions. Tampoc no ha de ser una decisió final perquè el sistema disposa de carreteres secundàries, canvis de sentit, passarel·les i carrils de reincorporació: Programes de diversificació curricular, de Formació i Inserció, Escoles de segones oportunitats, Suport educatiu i mentoria, Formació en alternança…

Per això és tan important que certàmens d’orientació com el de Rubí també tinguin espais de sensibilització per a joves que poden tenir aquests dubtes i els diguin “no estàs sol” i “hi ha alternatives”. Entre d’altres múltiples recursos, ho han fet també a partir d’una campanya de la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill. És amb iniciatives així com es passa de la mera informació al compromís de la transformació.

Perquè hem fet un gran esforç per parlar de què passa després de l’ESO i l’orientació acadèmica i professional és imprescindible i molt valuosa per ajudar a triar. Però sense obrir el meló de les incerteses no hi pot haver una fira d’orientació completa.

No des d’una mirada derrotista o resignada, sinó amb la responsabilitat col·lectiva per sobreposar-s’hi. Perquè d’eines n’hi ha i sovint n’ofereixen les mateixes entitats, institucions i empreses que s’exposen a les fires.

Obrir conversa, desangoixar famílies, posar nom als dubtes i visibilitzar recursos és indispensable per deixar clar que ningú està sol i que cap trajectòria està definitivament perduda. Per fer possible una fira que no es limiti a ser un simple espai de promoció d’oferta sinó de garantia de drets educatius.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.