Els voltants de l’església de Sant Pere el 1862

Presentem un detall d’un plànol del centre de Rubí fet el 1862, corresponent a un projecte de paret i terraplè que es pretenia construir al carrer de Terra i que va ser elaborat per Pau Tambrú, mestre d’obres, el 1862 a Barcelona. El nord es troba a la part esquerra del planell, el qual es conserva al Museu de Rubí.

Hi podem veure l’església de Sant Pere envoltada del “cementerio antiguo” a la part sud del temple i a l’oest, davant la façana d’època romànica, amb un pas enmig per poder accedir a l’església. El 1847 aquesta àrea d’enterrament, que ja es trobava al lloc des del segle IV, s’havia traslladat a l’actual plaça de la Sardana, però encara quedaven a l’entorn del temple parroquial els vestigis de l’antic fossar. D’aquí el qualificatiu d’“antiguo” que apareix al planell.

A la part esquerra es veu el carrer de Terrassa, que el 1862 ja tenia el mateix nom actual. A banda i banda es troben “cases en estado regular”. Davant l’església, a l’altra banda de la “Plaza” s’ubicava, igual que en l’actualitat, la “casa rectoral” i al seu costat, un estretíssim carreró en direcció a la riera (“callejón”), que avui en dia es troba tancat per una porta moderna, ja que forma part d’una propietat particular.

L’àrea que a principis del segle passat estava ocupada pel mercat i on posteriorment es construirien els edificis que allotjarien aquest servei fins als anys 80, estava formada per cases “en buen estado”.

A la dreta del planell poden observar el traçat del carrer de Xercavins, que vertebrava una zona que havia començat a poblar-se a partir del segle XVII, mentre que la part que hem estat descrivint fins ara correspondria a l’antiga Sagrera, formada en època medieval al voltant del temple de Sant Pere. Com a nota curiosa, les cases de la vorera est del carrer de Xercavins es troben en “buen estado”, contrastant amb el mal estat de les de la part oest, segons d’indica.

En aquell temps, 1860, Rubí tenia unes 3.000 ànimes repartides en 520 cases i és en aquet any quan es va començar a fer un pla d’urbanització de la zona de la plana del Castell, promogut per la seva propietària, la influent i poderosa marquesa de Moja. El fet és que el poble, a causa del seu creixement demogràfic i de la implantació de noves indústries al voltant de la riera, necessitava urgentment reformes que milloressin i eixamplessin els seus carrers, així com obrir-ne de nous. Com a botó de mostra està el planell que hem estat comentant, referent a un projecte d’obres que s’havia de fer al carrer de Terrassa.

Als anys 70 del segle XIX vindrien altres projectes urbanístics, com el de 1871 (Pla General d’Urbanització de Rubí) i, especialment el de 1874, el “Proyecto de Reforma, Mejora y Ensanche del Pueblo de Rubí”, que contemplava una gran expansió urbana tant a la part nord com a la sud.

Rubí estava creixent molt i, encara que la seva economia era bàsicament rural, noves fàbriques i tallers tèxtils anaven proliferant a poc a poc, cosa que va fer que la població adquirís paulatinament un caire més urbà i industrial que marcaria en el futur la seva fisonomia particular.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.