L'AUP presenta més de 500 al·legacions al POUM

L'Alternativa d'Unitat Popular ha anunciat que presentarà més de 500 al·legacions al POUM. Ho han fet aquest divendres les dues regidores de la formació, Marina Dolset i Ester Gómez, amb una vintena de veïns i membres d'entitats amb qui s'han reunit al llarg dels últims mesos. La idea de l'Alternativa és compartir aquestes al·legacions en un format editable perquè si hi ha persones que volen modificar-la per al seu sector, ho pugui fer. Les al·legacions al POUM les pot presentar qualsevol persona, entitat o plataforma fins al 9 de novembre. L'Alternativa també té la intenció d'habilitar un punt per facilitar els tràmits de presentació d'al·legacions al CRAC en els pròxims dies.

L'AUP ha redactat més de 500 al·legacions, dividides en unes 40 àrees. Segons han explicat, aquestes al·legacions es basen en un model de ciutat concret "que no és el model que s'ha seguit per elaborar aquest POUM", i han recollit demandes en unes 45 reunions amb entitats veïnals, culturals, socials, de patrimoni...

La formació va votar en contra de l'aprovació del nou POUM al ple del mes de juny, i ja va esgrimir molts dels arguments que ara ha bolcat en aquest mig miler d'al·legacions.

Més info: El POUM, aprovat inicialment pel govern municipal i Veïns per Rubí

Les primeres al·legacions parlen, precisament, de la participació ciutadana, que l'AUP considera "insuficient". "El govern s'ha limitat a fer sessions informatives, però el que s'ha dit en aquestes sessions, que han estat molt poques, no està recollit com a tal en el POUM", ha lamentat Dolset. Per tant, el primer punt que demanen és que hi hagi "un procés de participació real, amb sessions presencials als barris, associacions de veïns, entitats... i que el que es pugui dir quedi recollit en un informe on es reflecteixi què s'admet i què no, per què no, i quines dificultats tècniques o jurídiques hi ha per aplicar algunes de les aportacions".

Una altra al·legació important és que es desenvolupin més de dues alternatives del POUM, que contemplin més d'un escenari, ja que ara mateix només n'hi ha dos: "Tenim poc a triar". L'alternativa que planteja construir a zones com Can Xercavins, Can Ramoneda i Can Roig es presenta com a desestimada, "com ho ha estat històricament", i per tant l'altra és l'única vàlida, amb la qual cosa, "de facto, no podem triar". Però Dolset encara va més enllà: aquesta única alternativa vàlida "és la que va ser desestimada amb l'anterior POUM - el text refós del 2017 -, amb la qual cosa aquest POUM ja neix invàlid de base". En definitiva, el que vol l'AUP és que es dibuixin més escenaris i hi hagi com a mínim quatre alternatives a estudiar sobre com ha de créixer la ciutat, si és que ha de créixer, i cap a on.

El creixement previst, una de les preocupacions de l'AUP

L'Alternativa d'Unitat Popular ha denunciat més d'una vegada que aques document és "ple de trampes" a nivell de números, especialment pel que fa al creixement. L'Alternativa creu que preveure un creixement fins a "només" 90.000 habitants no casa amb el fet de planificar 7.000 habitatges, ja que cadascun correspondria a 2,53 persones, i això dispara el creixement fins a més de 97.000 habitatges tenint en compte la població actual.

Respecte als números, Dolset també ha advertit que totes les previsions que fa el POUM es basen en l'IDESCAT, que diu que creixerem més. "Les previsions de l'IDESCAT no és una ciència exacta", i per tant les dades no es poden basar únicament en aquesta font. Així, l'AUP reclama que es faci un estudi de quants habitatges hi ha buits, quants blocs queden per construir de la bombolla immobiliària, quantes persones moriran i deixaran habitatges lliures, quin creixement demogràfic hi haurà...  "Que hi hagi un estudi propi del que hi ha de Rubí, abans de comptar amb la demanda exterior, com ara la gent que serà expulsada de Barcelona o de Sant Cugat". En definitiva, l'AUP proposa que les previsions de creixement es redueixin pràcticament a la meitat, i que només es construeixi ellà on es puguin assegurar els serveis públics, que hi hagi garantida una mobilitat en condicions... 

L'habitatge: des de promotores públiques i el màxim, de lloguer

L'AUP també denuncia l'incompliment de l'OSU - Objectiu de Solidaritat Urbana - que marca que el 2040 tots els municipis de Catalunya han de tenir un parc d'habitatge públic d'un 15%. Segons la formació, aquesta és una altra de les "trampes" del document, ja que es creix molt en nombre d'habitatges, però no s'arriba encara a aquest pecentatge. "El govern està dient que és el POUM de l'habitatge social, i no és cert perquè ni que arribéssim a créixer en els 7.000 habitatges possibles, s'estaria incomplint amb aquest percentatge". En aquest àmbit, la portaveu Marina Dolset també assegura que es fan servir dades de diferents documentacions oficials, amb dades diferents sobre el nombre d'habitatges buits, que varien entre els 60 i els 700. La formació remarca que el seu objectiu és "construir el menys possible, per una qüestió de canvi climàtic, per emissió de carboni, per no trinxar el territori i no afavorir l'especulació", sinó que cal tenir una "auditoria real" per saber amb quant habitatge podem comptar per rehabilitar.

Una última qüestió sobre l'habitatge que l'AUP no comparteix és que, tot i que la meitat dels previstos seran de protecció oficial, la meitat serà de compravenda, i l'altra meitat, de lloguer; mentre que la formació considera que s'ha de destinar "el màxim possible al lloguer" perquè no passi com ha passat ara, que al cap d'uns anys els habitatges construïts amb recursos i sòls públics perdin la seva consideració de protegits i els propietaris se'ls puguin vendre especulant. "És cert que hi ha una llei que ho evita, però el PP ja hi ha anunciat un recurs, i ja sabem que si governa la dreta i l'extrema dreta el primer que faran serà treure aquesta protecció", ha lamentat Dolset. Per aquest mateix motiu, la formació demana que els habitatges es facin des de promotores públiques, com PROURSA o altres a nivell català o estatal.

La peça més conflictiva: 2.060 habitatges a Can Pujol

A nivell del territori, l'AUP assenyala com la "peça més conflictiva" la que fa referència a Can Pujol, el sector de l'antiga FICOSA i on el POUM preveu 2.060 pisos, un "pelotazo", com l'han qualificat. La formació recorda que el Text Refós del 2018 plantejava 800 pisos, i que ja aleshores hi va votar en contra, ja que consideren que l'empresa no va complir el conveni segons el qual es comprometia a mantenir els llocs de feina a la ciutat.

Marina Dolset explica que els més de 2.000 pisos significarien uns 4.500 veïns nous, amb tota la mobilitat privada que generarien, i que ja avui en dia està saturada. Les inversions que preveu el POUM, que ascendeixen a prop de 10 milions d'euros, s'han d'assumir íntegrament per part de l'Ajuntament per tal de fer viable aquest sector. "El nivell d'inversió de l'Ajuntament no permet destinar tants diners en un sol sector sense afectar la resta de despeses: manteniment de carrers, equipaments municipals... Uns equipaments, per cert, que no s'especifiquen per a aquests sector, ja que la documentació diu que hi ha una reserva de sòl per a equipaments però no concreta quins seran.

Per altra banda, el sector afecta el connector ecològic que uneix Sant Llorenç del Munt amb Collserola, de la mateixa manera que el projecte de barri anunciat per l'Ajuntament de Sant Cugat a l'antic camp de golf - i que el govern municipal de Rubí va rebutjar de manera contundent. "No pot ser que el govern de Rubí es posicioni en contra d'aquell barri i tingui un altre criteri amb aquest connector".

Amb tot, la proposta de l'AUP per a aquests sectors són que es construeixi "només i exclusivament en zones malmeses", és a dir, on hi havia fàbriques i on el sòl ja no és recuperable a nivell agrícola ni de cap altra mena; que tot el sector sigui 100% públic, i que s'aprofitin els 4,7 milions d'euros que FICOSA deu d'aquest conveni per tirar-ho endavant.

El Vapor Nou

L'Alternativa també assenyala la problemàtica del Vapor Nou, on es preveu la construcció de 160 pisos, ja que es troba en una zona amb un "risc d'inundació evident", i l'últim estudi al respecte és de l'any 2018, amb la qual cosa consideren que "no és vigent" tenint en compte el context de canvi climàtic. Així, les al·legacions demanen o bé que no es construeixi o que es redueixi al màxim la construcció de pisos, i que s'ampliï la protecció del Vapor com a "últim vestigi del patrimoni industrial que tenim a Rubí". L'AUP recorda la problemàtica de la mobilitat generada per aquest nou sector, que considera "insostenible", i que el futur bloc de set plantes projectat té un dels pilars directament sobre el torrent de Can Xercavins.

En aquest sentit, Dolset ha lamentat que el govern municipal s'hagi "negat a revisar el pla de patrimoni" perquè potser, a través d'aquest pla, hi ha sectors on s'acaba determinant que no es pot construir. És per això que també han presentat una al·legació específica perquè es revisi aquest Pla i catàleg. 

Pich Aguilera

Una altra zona on es preveuen construir pisos (684) és a l'antiga fàbrica Pich Aguilera, tampoc sense anàlisi de zona inundable, i on hi ha menys habitatge de protecció oficial. L'AUP critica que no s'hagi definit a què es destinarà l'equipament que ja hi ha dibuixat: l'antiga fàbrica de la SuperSon, que es va adquirir ja fa anys amb la voluntat de fer-hi un equipament d'oci juvenil i que al mapa del POUM apareix pintat com a habitatge. El que havia de ser un equipament - i així consta en el Pla d'Equipaments 2023-2030 - no té ni tan sols una fitxa pròpia al Pla d'Ordenació, i tampoc no hi ha cap explicació a la memòria sobre què s'hi farà. En aquesta zona es preveuen construccions de fins a 9 alçades, el que l'AUP ha qualificat com una "aberració paisatgística". Segons el govern i l'equip tècnic, s'opta per la densificació, però l'Alternativa insisteix que això és "barraquisme vertical".

Les Torres Massana

Les Torres Massana, ara ja de titularitat municipal, es van expropiar per tal de fer-hi equipaments, però al nou POUM hi apareixen com a pisos: 81 pisos en blocs de fins a 5 alçades. L'AUP assegura que "la intenció del govern és enderrocar les torres", amb la qual cosa, assenyala, hi ha un altre incompliment del Pla d'equipaments, a més de "vulnerar la protecció d'aquestes torres", tot i que la mateixa fitxa reconegui que cal mantenir-la, en la mesura del possible. 

El Rubí Forma i l'aparcament de l'Escardívol

La construcció de 68 pisos a la zona del Rubí Forma i la previsió de construcció a l'entorn de l'Escardívol també és una qüestió que preocupa a l'AUP. Ambdues són qualificades com a zona verda, una altra del que la formació qualifica de "trampa", ja que en realitat la ciutadania no les pot gaudir com a tal, sinó que són aparcaments. El més greu, per a la formació, és que no només es perdran com a zones verdes, sinó que al Rubí Forma s'hi vol construir un "bloc encorsetat" darrere de l'estació Vella, un edifici de set plantes en una zona altament densificada i amb pocs espais lliures, i que tindrà un elevat impacte en la mobilitat, perquè fer aquest bloc implicarà, a més, retallar places d'aparcament.

Pel que fa a l'Escardívol, l'AUP recorda que és una zona inundable, i no només això sinó que és la "zona zero" de la Rierada del 1962. En aquesta zona s'hi volen construir 49 pisos, i l'AUP ja va presentar un contenciós administratiu per evitar que es pugui tirar endavant. L'AUP explica, però, que un nou decret del govern Sánchez, pendent de validació, prohibirà fer aparcaments o pisos en zones inundables com aquesta. Marina Dolset reitera que el POUM es basa en dos estudis que "són obsolets": un del 2013 i un del 2018, és a dir, que no reflecteixen allò que ja estem observant dels efectes del canvi climàtic. Així, el que demanen és que el Pla identifiqui, sector per sector, aquells que estan afectats per zones inundabñes, i que no es puguin tramitar fins que no hi hagi totes les mesures de seguretat establertes, a més de reubicar tots els equipaments que ja estan en zona inundable, com l'escola bressol Sol Solet.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.