Javier Garrido i Xavier Mas, fundadors de Robin Hat i Robin Cam FOTO: TOT

EMPRESES

Garrido (Robin Hat): "Volíem humanitzar els quiròfans"

L'empresa rubinenca va revolucionar els quiròfans amb uns nous barrets personalitzats i divertits i ara han innovat amb uns que incorporen càmera

Javier Garrido i Xavier Mas van fundar el 2014 Robin Hat, un projecte de confecció de barrets de quiròfan estampats amb colors i dibuixos que buscava humanitzar aquests entorns. Durant la pandèmia, van regalar mé de tres milions de mascaretes. Ubicats a Rubí, estan associats a Sant Cugat Empresarial.

Com neix Robin Hat?

Javier Garrido: Cap al 2014, jo treballava a la indústria farmacèutica visitant clients sanitaris. Un dia, ens va arribar una senyora que feia casquets de quiròfan estampats amb colors. Ens van agradar i li vam encarregar 10 o 15 per regalar a clients. Vaig anar a un hospital i va ser una gran festa. Me’ls van voler pagar i en van voler més. I vam veure una oportunitat de negoci.

Què tenien d’especial?

Xavier Mas: Són de disseny exclusiu, reutilitzables i es poden rentar. Ara és més habitual de veure’n, però en aquella època no n’hi havia. Imagina un nen que l’han d’operar i veu el metge amb un d’aquests casquets.

J. G.: Anaven amb el verd d’un sol ús i et trobes amb casquets personalitzats amb l’Snoopy o el Come-cocos. Va ser disruptiu, fa vuit anys no es parlava gaire de la humanització del quiròfan.

Per què Robin Hat?

J. G.:  Els primers diners que vam fer van servir per ajudar una persona. Estàvem a una sala d’espera de l’hospital i vam sentir una conversa, on explicaven que no tenien diners per tornar a casa després d’un mes de tractaments. Els 50 euros que tenia els hi vaig donar.

Javier Garrido: "Qualsevol pot fer un casquet, nosaltres omplim la marca de contingut i valors"

Quan vau decidir fer el pas a emprendre el projecte?

X. M.: Quan veiem l’èxit, decidim crear un e-commerce i vendre-ho per internet i muntar l’empresa. Comencem a nivell nacional i a partir del 2016 ho portem a Amazon i anem a més països.

J. G.: Nosaltres no fem casquets, el producte és una excusa. Qualsevol pot fer un casquet, nosaltres omplim la marca de contingut i valors.

Per què esteu a Rubí?

J.G.: Bàsicament, perquè som d’aquí. Fa uns quants anys estàvem a Sant Cugat i vam buscar un espai més gran, perquè ens van començar comandes de 2.000, 3.000...Va haver un black friday que inclús gairebé ens peta el web. A les 23:59 i la gent seguia comprant perquè sinó s’acabava l’oferta. 

X.M.: Estem molt ben comunicats. Barcelona a un moment amb l'AP-7. És molt còmode.

J.G: Creiem que, pel que fa a les administracions, independentment del color polític, és senzill, bastant accessible.

Quins valors són els que voleu transmetre?

X. M.: Ser solidaris i la voluntat d’humanitzar el quiròfan i propiciar la distensió entre metge i pacient. Hem d’intentar relaxar aquest món, que és dur.

J. G.: Hi ha dos punts importants: la humanització del quiròfan, no cal ser avorrit per ser seriós; i la nostra aposta solidària. No és imatge i no és negociable: nosaltres no sabem dir que no i sempre estem disposats a ajudar. Això és Robin Hat, sempre amb bona actitud i optimisme.

Com reben metges i infermers aquests casquets?

J. G.: La humanització és important per cohesionar equips. I, de cara en fora, ho és molt més. Normalment no és una bona notícia anar al metge. Si aconseguim, per un moment, que aquell pacient s’oblidi de la seva situació,  ja és una victòria. Relaxar l’ambient també afavoreix una mica la recuperació.

Javier Garrido: "Vendre al Japó, que sembla exòtic, també és molt gratificant"

A partir del 2016 comenceu a exportar. Com va anar?

X. M.: Una manera fàcil d’internacionalitzar-se és ser a plataformes com Amazon. Si fas les coses bé, invertint més en publicitat a l’inici, després pots anar creixent. A països com Itàlia o Alemanya vam tenir vendes molt ràpidament. I ja hem anat a Austràlia o Japó. El nostre producte és lleuger, és barat enviar 5.000 unitats als Estats Units. És la manera més fàcil d’internacionalitzar-se sense risc.

J. G.: I hem treballat l’estratègia de xarxes socials. No es tracta només de posar un producte a Amazon. Estem al centre comercial més gran del món i ens hem de fer veure, a xarxes, congressos, amb entitats com Pallapupas o ONG. Tot això ens nodreix de marca i ens ajuda.

Quins són els països que més us han sorprès?

X. M.: Itàlia és brutal, no sé si pel caràcter del país o per què. Alemanya, Estats Units o Austràlia també van molt bé.

J. G.: Vendre al Japó, que sembla exòtic, també és molt gratificant. Fa 50 anys era impensable i per empreses locals és brutal. A banda d’Amazon, també venem molt a través de la nostra pròpia web, perquè ens busquen per marca.

Ara heu impulsat Robin Cam. Com neix?

X. M.: Hem anat a molts hospitals i veiem que els cirurgians, per motius formatius, graven moltes operacions. Però ho fan d’una manera precària, amb una gopro o amb el telèfon. I vam pensar, per què no posem una càmera lleugera i petita al casquet, que és indispensable en un quiròfan? I preguntàvem als cirurgians si gravarien cirurgies si fos fàcil i tots deien que sí.

J. G.: Una part positiva és que hi ha molts desplaçaments per anar a congressos i no tothom hi pot anar. Si posem a disposició dels sanitaris una eina com aquesta, democratitzem el coneixement i el posem a l’abast de tothom. No caldrà anar a Boston. I també col·laborem amb la descarbonització. 

Sembla una idea senzilla.

J. G.: Per nosaltres no ho ha estat. Ha de complir moltes premisses: que no caigui, no es pot tocar i s’ha de poder rentar. Ens ha complicat el desenvolupament del producte. Per exemple, hem dissenyat un sistema per encendre i apagar la càmera passant la ma pel costat. Feia anys que ho pensàvem, però sempre hem anat amb recursos propis, la tecnologia no estava preparada... Ara ja està a punt de ser una realitat al mercat, a principis de 2023. I hem comptat amb nous socis per Robin Cam, gent que ha volgut participar perquè creia en el projecte.

X. M.: El cirurgià s’ha d’ocupar de l’operació, no pot pensar en altres coses. Nosaltres li hem de facilitar la feina perquè tingui una bona gravació.

Xavier Mas: "Hi ha altres empreses que fan casquets de roba, nosaltres fem Robin Hat"

Com serà la venda?

J. G.: Nosaltres ja tenim els clients, comunicar-nos amb ells és senzill. I també en congressos. I hi ha algunes empreses grans que estan interessades en ser distribuïdors. Tenim la certesa que el mercat tindrà bona resposta.

X. M.: La venda no és ben bé igual que amb els altres casquets. Això ho volen provar, veure si funciona, no pot ser tant de compra per internet com fins ara. La gent ho vol tocar i veure.

Fins ara us autofinançàveu i ho decidíeu tot vosaltres. Amb Robin Cam han entrat nous socis. Com ho porteu?

J. G.: La part positiva és que les decisions les pots compartir amb més gent, que et dona la seva visió. Comparteixes punts de vista que enriqueixen el producte.

X. M.: A nivell econòmic hi ha un moment que no podem invertir més recursos per anar ràpid i per llançar-ho al mercat necessites molts recursos. A més, a banda de la càmera, també estem fent plataformes perquè els metges puguin treballar amb els vídeos.

Els casquets originals semblen fàcilment imitables per altres empreses, segur que us ha passat.

J. G.: L’únic que no poden copiar-te mai és la marca. Si nosaltres ens limitem a fer un producte, algú en podrà fer i, potser, millorar-lo. Tot i això, també hem anat innovant. Per exemple hem ideat un sistema per poder penjar la mascareta al casquet. Ara l’Agència Europea de Patents ens ha concedit la propietat intel·lectual dels casquets normals i de la càmera. En els casquets normals, la marca és més important que el producte; però a Robin Cam, el més important és el producte.

X. M.: Hi ha altres empreses que fan casquets de roba, nosaltres fem Robin Hat.

Xavier Mas: "Les residències ens trucaven plorant, que la gent se’ls hi moria i no tenien ni una mascareta"

Durant la pandèmia us van abocar a fer mascaretes. Com ho vau viure?

J. G.: Va ser molt dur. Era el diumenge 15 de març i ens comencem a arribar vídeos i fotos de cirurgians amics, que ens demanaven ajuda perquè s’estaven fent mascaretes amb llençols de l’hospital.

X. M.: Les residències ens trucaven plorant, que la gent se’ls hi moria i no tenien ni una mascareta.

J. G.: De camí a la feina, sentim que a RAC1 parlaven de la falta de mascaretes. Ja havíem decidit que tot el teixit que teníem el dedicaríem a fer mascaretes per regalar-les. Vam trucar a RAC1 amb l’oferiment i ens van durar dues hores. Vam entregar més de 3 milions de mascaretes gratuïtes durant les primeres setmanes, fent una crida a gent que tingués tela i persones que poguessin cosir. Es va crear una xarxa molt gran. Nosaltres vam treballar amb més de 150 ajuntaments catalans, milers de voluntaris, etc. Va venir gent de tot arreu per veure com des de Rubí s’estava organitzant la confecció de milers de mascaretes quan no n’hi havia enlloc.

Quants casquets fabriqueu a l’any?

J. G.: El 2021 en van ser 250.000.

I ho feu tot amb fabricants i tallers locals. Per què?

J. G.: Des del primer moment volíem tenir controlada la producció. I nosaltres som d’aquí i preferim donar feina a la gent de l’entorn. I fem tirades limitades de 100 o 200, treballem per col·leccions. No en podem encarregar 10.000 d’un mateix disseny. Per això tenim un petit taller propi i després encarreguem la feina a tallers de l’entorn.

Què ha de tenir una persona que emprèn un projecte?

J. G.: Sobretot il·lusió. Quan emprens una empresa, sempre hi ha il·lusió i por, però la por no pot superar la il·lusió. I si tu hi creus, no has de fer cas de les pors de la resta.

X. M.: Il·lusió i ganes. El més difícil és passar de ser emprenedor a empresari.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.

Veure Comentaris