La pacificació de l'av. de l'Estatut no passa només per eixamplar les seves voreres

Entre 1970 i 1974 Manuel Murillo, últim alcalde de Rubí abans de la transició democràtica, va treballar per retirar el trànsit de pas pel “carrer major” i que es dirigia cap a altres destins no rubinencs. Per la perifèria i aleshores poc habitada zona est de la ciutat, es construiria la “carretera d'enllaç”. Ens referim a la nostra actual avinguda de l'Estatut. Un vial que ha passat  de ser una variant de la carretera de Sant Cugat a Terrassa (i part de la carretera de Gràcia a Manresa) a un carrer oficial de plena titularitat rubinenca des del 2019. D'aquesta manera i encara avui dia, s'ha dividit i agredit a la ciutat durant 52 anys. 

El setembre de 2001 apareixia la Plataforma Pro Avinguda de l'Estatut impulsada per l'Associació de Veïns de Ca n'Oriol per reclamar la seva transformació en rambla i convertir-la en una via urbana. El seu primer resultat va ser la creació el 2002 de la rambleta entre el carrer Camí de Can Oriol i el carrer Aribau, promoguda per l'alcaldia de Núria Buenaventura (PSUC) i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. El cost va ser d'uns 2 milions d'euros. Des del 2003 fins a l'actualitat, el govern de la ciutat recau en el partit socialista català. Primer amb Carmen García i des del 2015 amb l'actual primer edil, Ana Mª Martínez. 

Des del 2001 s'ha reivindicat i treballat molt perquè aquesta via, que travessa 7 barris als seus 1,9 kms d'extensió habitats copiosament a banda i banda, fora de titularitat rubinenca i així poder reconvertir-la en un carrer de Rubí. D'aquesta manera, l'abril del 2017 el partit local amb representació al ple municipal Veïns per Rubí, presenta la seva primera moció sobre la pacificació de l'av. de l'Estatut. Va ser aprovada per unanimitat i instava l'ajuntament a negociar amb la Generalitat. 

L'alcaldessa de Rubí en una entrevista institucional concedida a El Periódico el gener del 2019 va pronunciar: “A Rubí, amb la Generalitat (Junts+ ERC) no tenim interlocutor: no és prioritari per a ells”. Martínez va remarcar en aquesta intervenció que l'avinguda de l'Estatut era un tema prioritari que “preocupava” enormement a nivell local, urgent a l'administració  autonòmica a seure a negociar per “trobar una alternativa a certs vehicles”, ja que compta amb un flux de 18.000 vehicles diaris dels quals el 44% són de pas cap a altres destinacions. El traspàs de la via, des de la Generalitat a l´Ajuntament de Rubí, finalment es va aconseguir el  13 de maig del 2019. Des d'aquesta data, la seva plena titularitat és de l'ajuntament local. Durant la darrera campanya per a eleccions municipals (2023), Salvador Illa va visitar Rubí per donar suport a la seva companya de partit i candidata local a ser reelegida. La mateixa alcaldessa, Ana Mª Martínez, en aquesta visita va defensar fermament que amb Illa a la Generalitat, “Rubí deixaria de ser la ciutat oblidada”; pel govern autonòmic, cosa que obriria una etapa d'interlocució directa després d´anys de desacords amb els governs anteriors. Tant en aquestes eleccions municipals (del 28 de maig del 2023), com a les autonòmiques de Catalunya (el 12 de maig del 2024), Martínez (PSC Rubí) obté el triomf local i Illa (PSC) a la Generalitat de Catalunya. 

En el discurs de la tercera investidura de la reelegida alcaldessa Ana Mª Martínez, el 17 de juny del 2023, proclamava: “Pacificarem de manera immediata l'av. de l'Estatut”. El juliol del 2023, Veïns per Rubí van presentar una nova ⁠moció per blindar la pacificació total de tota l'avinguda. L'objectiu era garantir que les obres i reformes urbanes no es limitessin a pegats aïllats, sinó que donessin continuïtat a la transformació de la via en un entorn urbà integrat a través de diverses fases encadenades. Amb el vot en contra del mateix govern local, va ser rebutjada. La pressió política i ciutadana va seguir i el projecte definitiu de la primera fase de la seva pacificació es va aprovar en ple municipal el 10 de setembre del 2024. 

A l'octubre del 2025, el projecte de pacificació de l'av. de l'Estatut (primera fase) obté la major puntuació en la darrera convocatòria als fons FEDER de la Unió Europea (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) entre totes les sol·licituds presentades per consistoris catalans de ciutats grans. Això va suposar una injecció econòmica de 3,7 milions d'euros, que permetran finançar el 40% del cost de l'obra. 

El pressupost de la primera fase de pacificació de l'avinguda de l'Estatut de Rubí puja a 5,8 milions d'euros. Aquesta actuació està cofinançada i la Unió Europea aporta 3,7 milions d'euros a través dels Fons Europeus FEDER. 

Després de període de licitació, finalment l'adjudicació d'aquestes obres requeia a l'empresa ROGASA Construcciones y Contratas, S.A.U per un import de 4.391.367,96 €. Aquesta formalització oficial a la baixa representa una optimització econòmica respecte al pressupost inicial de licitació de l'obra, de manera que l'estalvi total aconseguit entre el pressupost base de licitació i el preu final d'adjudicació és d'1.142.633,14 euros. 

Tot i les crítiques pels temps buits, l'equip de govern local emprenia el 12 de gener del 2026 la intervenció urbana pacificadora més transformadora i important de tot el seu mandat actual per a la compactació i seguretat de tota la ciutat, amb l'inici de la primera fase d'aquesta pacificació. No obstant des d'aquelles declaracions a la premsa catalana del 2019 de la nostra alcaldessa, no hem sabut públicament si l´Ajuntament de Rubí per fi ha establert conversa amb el Departament de Territori de la Generalitat per buscar via alternativa a aquest trànsit indegut que encara utilitza el nostre carrer municipal més gran i ja en vies de pacificació amb diners de les arques municipals. Cal suposar que ara, tant el govern local com l'autonòmic sent del mateix color, les enteses i l'empatia seran d'acord amb les necessitats de la ciutat. FEDER ha reconegut aquestes obres fins i tot amb aportació econòmica. 

El 2025, el govern de la Generalitat de Salvador Illa implanta el pla “Catalunya Lidera”. Un programa d'estratègia institucional on un dels seus principis fonamentals està enfocat a optimitzar i aprofitar les infraestructures ja existents. En comptes de centrar-se únicament a construir carreteres totalment noves des de zero, el Pla Especial d'Actuacions de Mobilitat està dissenyat per maximitzar el rendiment, la seguretat i la capacitat de la xarxa viària actual. És de  suposar que entre elles l'autopista C-16, que és via obligada en no comptar la carretera  provincial BP-1503 de continuïtat territorial per l'interior de Rubí. Ja hi ha diversos exemples a  tot Catalunya que en ser autopistes d´ús obligat gaudeixen de bonificacions als seus peatges. 

El departament de Territori de la Generalitat no ha demostrat, fins ara, veure's implicat en la pacificació transformadora de l'av. de l'Estatut per bé de la ciutat. L´Ajuntament de Rubí  sap perfectament que se´n necessita i així oferir una via alternativa oficial perquè la carretera  BP-1503 pugui tenir continuïtat territorial sense necessitat d'usar un carrer municipal pacificat.  És més, el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM de Rubí) del 2026 contempla de forma prioritària l'avinguda de l'Estatut. El document aprovat inicialment al ple municipal de juny de 2026 situa aquest eix vial com una de les seves peces de transformació urbana clau. Les principals directrius i intervencions ja iniciades són la pacificació del trànsit. Es busca reduir el caràcter de via ràpida com a carretera i d'una vegada transformar-la en un carrer de  caràcter plenament urbà i integrat. 

Però de moment tots els encaminadors digitals i mapes de carreteres en paper, continuen incloent el carrer rubinenc l’av. de l’Estatut com a part de la carretera provincial BP-1503 de la Generalitat. 

És reconfortant llegir i revisar aquest exhaustiu dossier del projecte de “Pacificació de l'av. de l'Estatut” a la seva primera fase, amb les seves 1.400 pàgines. Però és frustrant no trobar cap punt en què s'expliqui què es farà amb el trànsit no rubinenc que segueix usant el nostre carrer més gran i agressiu com encara part de la carretera provincial BP-1503, titularitat de la Generalitat.

Si Rubí i el seu govern (socialista), per fi i després d'un periple de 25 anys, ha decidit dignificar i pacificar el seu carrer més gran, fem-ho bé i no siguem servils i complaents permetent que la Generalitat (també socialista) continuï maltractant la ciutat mantenint un mal ús d'un dels nostres carrers i perpetuant-lo com a carretera BP-1503.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.