El Suprem redefineix la resposta a l'abús de temporalitat al sector públic
Un dels supòsits més habituals és el de les persones que van meritar triennis com a personal laboral abans de passar a ser funcionàries
Una recent sentència del Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem introdueix canvis rellevants en la doctrina sobre les conseqüències de l'abús de temporalitat en el sector públic. La resolució recull parcialment els criteris del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha advertit reiteradament que l'ordenament espanyol no disposa de mesures prou efectives i dissuasòries per sancionar l'ús abusiu de la temporalitat a les administracions.
Ara bé, la sentència no suposa una solució general ni l'accés automàtic a la fixesa per a totes les afectades. El seu abast és limitat: afecta únicament el personal laboral del sector públic, és a dir, persones amb contracte laboral al servei d'administracions, organismes, entitats o empreses públiques. En principi, no s'aplica al personal funcionari interí ni al personal estatutari, com ho és bona part del personal sanitari.
El Tribunal Suprem (TS) estableix que la fixesa només es podrà reconèixer en supòsits molt concrets: quan la persona treballadora acrediti que havia superat un procés selectiu per cobrir de forma estable una plaça convocada d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, però no va obtenir-la perquè altres aspirants van aconseguir millor puntuació. En canvi, haver superat proves per formar part d'una borsa de treball o accedir a contractacions temporals no és suficient per reclamar la condició de fixa.
Un dels aspectes més significatius de la sentència és la revisió del paper de la figura de l'indefinit no fix, creada jurisprudencialment per respondre a situacions de contractació laboral irregular en el sector públic. Fins ara, aquesta havia estat la solució habitual en molts casos, però el TJUE havia qüestionat que sigui una resposta adequada perquè no posa fi a la precarietat de la persona treballadora: no és fixa, la seva plaça pot sortir a concurs i pot perdre el lloc de treball. El TS assumeix aquest criteri i conclou que la condició d'indefinit no fix ja no pot ser la resposta ordinària quan existeix abús de temporalitat.
La resolució també diferència entre una irregularitat contractual i una veritable situació d'abús. No tota contractació temporal irregular donarà dret a les noves conseqüències indemnitzatòries. Caldrà analitzar cada cas i acreditar una situació de temporalitat prolongada, injustificada o anormalment llarga. En els contractes d'interinitat per vacant, el Suprem manté com a referència general el termini de tres anys per cobrir la plaça, tret que l'Administració justifiqui circumstàncies excepcionals.
Quan es constati l'abús i no sigui possible reconèixer la fixesa, el Tribunal Suprem obre la porta a reclamar una indemnització específica per reparar els danys derivats de la temporalitat. Aquesta indemnització és diferent de la que pugui correspondre per l'extinció del contracte. Si la persona perd el lloc perquè la plaça es cobreix reglamentàriament, podrà percebre, per analogia, la indemnització corresponent a l'acomiadament objectiu: vint dies de salari per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Però, a més, podrà reclamar una indemnització compensatòria pels danys materials o morals derivats de la situació l'abús.
Per fixar una quantia mínima orientativa, el Suprem pren com a referència les sancions de la LISOS: entre 751 i 7.500 euros per fets anteriors al 31 de desembre de 2021, i entre 1.000 i 10.000 euros per fets posteriors. Aquestes quantitats no operen necessàriament com a límit màxim, sinó com a referència mínima. La quantia final dependrà dels perjudicis acreditats.
La resolució també preveu que, quan es declari judicialment l'existència d'abús, es remeti testimoni a la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè pugui iniciar un procediment sancionador contra l'Administració infractora. Amb això, el TS intenta reforçar el caràcter dissuasori de la resposta judicial.
En definitiva, la sentència marca un punt d'inflexió: limita l'ús de l'indefinit no fix com a resposta a l'abús, admet la fixesa en determinats supòsits i reconeix el dret a percebre indemnitzacions específiques. Però no tanca el conflicte. La temporalitat abusiva continua sent un problema estructural i cada cas exigirà analitzar amb detall la trajectòria contractual, els processos selectius superats i els perjudicis patits.