La síndrome de la impostora en la dona migrant

Històricament, les dones hem ocupat labors de cura i manteniment de l'habitatge, labors que actualment estan poc reconegudes socialment. La laboral de la dona ha estat desprestigiada i considerada menys important, però no és així, la feina que ha realitzat la dona durant segles, ha sigut imprescindible perquè puguem evolucionar com a societat.

Davant d'aquesta percepció i la idea preconcebuda que aquesta labor és innatament de la dona ha propiciat que la visió social col·loqui a les dones en unes labors concretes i poc flexibles. A hores d'ara, es continua considerant laborals femenines ser mestresses de casa, infermeres, dones de la neteja, etc. Això ha tingut una transcendència rellevant en la confiança de la dona, ja que quan aquesta ocupa labors que es consideren propis d'homes, se sent obligada a demostrar que és capaç d'executar la tasca, per tant, la síndrome de la impostora, vindria a ser aquesta desconfiança que desenvolupa en part per la percepció de la societat en considerar que la dona és poc capaç per si mateixa d'efectuar algunes labors que històricament s'han atorgat a homes. El problema d'aquesta síndrome és que la dona no reconeix el seu propi èxit i el relaciona amb l'atzar o la sort.

Tot això, s'agreuja més quan són dones migrades, sobretot les dones racialitzades, ja que el fet de provenir d'un altre país se'ls relaciona menys amb labors pròpies d'homes i molt menys amb alts càrrecs. Per tant, la dona es veu a si mateixa amb poca confiança i amb la necessitat de demostrar les seves capacitats. Aquesta síndrome pot durar tota la vida si no es detecta, moltes dones se sentiran identificades amb això i és molt important que puguin treballar en si mateixes per a poder millorar. Com a dona migrada he pogut identificar en molts contextos, com m'he sentit fora de lloc inclús que no era capaç de dur a terme algunes tasques pròpies de dones no racialitzades o d'homes. Per tant, com a societat hem de reflexionar i desconstruir idees que reprodueixen estigmes per a poder prosperar i crear entorns sans i adequats per tothom.

Un exemple clar és com les dones que porten hijab tenen menys probabilitats d'aconseguir feina, o com les dones racialitzades se'ls relaciona amb feines de neteja. Cal afegir que moltes dones opten per no posar fotografies amb l'objectiu d'ocultar qui són, però aquesta no és la solució. La resposta aquest problema és detectar i visibilitzar la problemàtica amb el fi d'arribar a conscienciar la població. Per últim, hem de recordar que la lluita ha de ser no racista o no serà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.