Els més petits aprenen a compartir amb 'Sopa de pedres'

 

 

Un espectacle diferent. 'Sopa de pedres' no és un contacontes a l'ús. El Moi, ha fet riure, ballar i cantar els petits, i els que no ho eren tant, amb la seva guitarra i les cançons de tota la vida. Entre melodia i melodia, el conte, 'Sopa de pedres'. Un homenatge a Xesco Boix i un record cap aquest animador i pedagog.

  

  

"És un espectacle que ens ensenya a compartir perquè de vegades som una mica egoistes, de vegades som de pensar en nosaltres i en un món com el d'avui dia és important transmetre aquests valors a la mainada" explica Moi Aznar, de la companyia jomeloguisjomelo.com.

  

  

'Sopa de pedres' parla d'un soldat que, després de fer la guerra, arriba a un poble on no hi ha ningú que li doni una mica de menjar i ha de descobrir la manera per aconseguir algun àpat. Aquest conte ens parla i ens fa pensar sobre els desastres que deixa la guerra, i de com és d'important compartir, sobretot en les situacions més difícils.

  

  

Segons l'animador, els contes que es trien per explicar són històries en les quals s'ho passin bé els nens i les nenes i són peces que formen part de l'art. Com tot el que té a veure amb el món artístic, com a contrapartida, també s'hi inclou una petita fabula que ajuda a dir les coses d'una altra manera molt més fàcil. A partir d'aquest gènere és molt més senzill d'assimilar i les cançons també ajuden perquè són divertides i les canten sense ser conscients del missatge que porten. "Pot ser que un dia cantis una cançó però que fins uns dies més tard no siguis conscient del significat de la seva lletra. És la màgia de la música", afirma Moi.

 

 

 

Xesco Boix

  

  

Francesc Boix i Masramon, més conegut com a Xesco Boix, va ser un gran comunicador, especialment entre els més petits. Influenciat pels cantants nord-americans dels anys 60, va fundar un grup de folk l'any 1966 començant per adaptar cançons dels Estats Units i posteriorment creant les seves pròpies. L'any 1971 va formar el grup 'Ara va de bo' per centrar-se en les cançons infantils, recuperant temes populars catalans i creant altres de nous que passarien a formar part de la cultura del país. Tres anys més tard va començar la seva carrera en solitari tot i que continuava vinculat a grups com 'El Sac' o 'Els cinc dits d'una mà'.

  

  

Al text de presentació d'algun dels seus discos, Xesco especifica el seu desig que les seves cançons es difonguin de boca a orella i que cada formador i cada alumne en faci la seva pròpia versió per afavorir l'aprenentatge i la utilitat de les cançons per aprendre. La seva discografia, formada per 35 discos i cassets ha estat molt valorada per educadors i animadors catalans. A més de la música, també va publicar 10 llibres.