Enric Larreula, escriptor i professor: "Avui dia, els nens i nenes no parlen català entre ells"

 

 

Durant els anys 70, l'escriptor Enric Larreula va començar a dibuixar unes vinyetes criticant aquelles persones que s'oposaven que el català s'ensenyés a les escoles. "Vaig aprofitar aquesta habilitat que tenia per dibuixar per dir allò que en un discurs hauria necessitat moltes paraules", explica el rubinenc d'adopció. Aquests 'dibuixets', terme utilitzat pel mateix autor, es van publicar als butlletins elaborats per Òmnium Cultural per quedar posteriorment arxivats a carpetes antigues.

 

Durant unes jornades lingüístiques, Larreula va tornar a mostrar als seus col·legues aquestes vinyetes que feia anys que estaven guardades i, als seus convidats, els van semblar molt divertides i les van començar a compartir per les seves xarxes. "Aquests acudits relacionats amb la llengua, si no es posen al context per al qual van ser fets i a qui anaven dedicats poden ser molt malinterpretats", explica l'autor. I és per aquest motiu que es decideix a recopilar-los tots i donar-los forma de llibre amb 'La llengua dibuixada' per tal de situar-los en el context que va motivar la seva crítica. "Són d'aquella època en la qual se'ns acusava de 'querer imponer el catalan' i coses per l'estil", aclareix Larreula.

 

Una època complicada i lenta per la llengua, parlem del voltant de l'any 77, quan s'anaven formant professors de català i quan es lluitava perquè s'ensenyés a l'escola. S'anaven fent progressos, de vegades de manera clandestina, però de mica en mica, s'anava normalitzant l'ensenyament del català. "De les onades migratòries dels anys 60 que arribaven a Catalunya, s'hi trobaven persones molt interessades a què els seus fills i filles aprenguessin el català, la llengua de la terra que els havia acollit", explica Larreula.

 

Les vinyetes, tot i tenir 40 anys, continuen de rabiosa actualitat. Tot i que, segons l'escriptor, la situació avui dia és encara pitjor: "Era molt difícil però teníem l'esperança de salvar la llengua, teníem l'esperança que estàvem introduint la llengua a l'escola, que els nens l'aprendrien, que els nens l'usarien. Després de 40 anys, s'ensenya a l'escola, els nens no el parlen, els nens no l'usen, cap nen, entre ells, ni catalans ni castellans de família. Entre ells s'ha estabilitzat la llengua castellana i, és clar, això és un mal presagi". I afegeix que "ara legalment podem fer més coses i socialment estem molt pitjor que en aquella època. En aquella època guanyàvem batalles, ara les anem perdent".

 

En relació a aquelles formacions polítiques que afirmen que a Catalunya el castellà és perseguit i marginat, Larreula ho té clar: "Són a aquestes persones a qui jo ara criticaria si fes 'dibuixets' d'aquests perquè són els que en realitat volen és que català no s'ensenyi".

 

La introducció a la presentació del llibre ha anat a càrrec del president d'Òmnium Cultural a Rubí, Martí Pujol, qui ha fet "un reconeixement a tots aquells mestres de català durant el del Franquisme i els primers anys de transició a Rubí que van fer una feina increïble en aquells moments tan difícils on el català estava perseguit i prohibit". Pujol també ha lloat la gran tasca de Larreula a la ciutat: "Va venir a viure aquí fa vint anys i des d'aleshores s'ha implicat i ha participat en tota mena d'activitats i tots li estem molt agraïts i gairebé ens sentim obligats, des d'Òmnium, a col·laborar en la difusió d'aquest llibre".

 

En una segona part del llibre, Larreula hi ha afegit noves vinyetes que pretenen reflectir la situació actual de la llengua catalana. Aquí alguns exemples: