El festival La Nuu 2026 tindrà el retrat com a protagonista

La Nuu, el festival internacional de fotografia de Rubí, celebrarà de l’1 al 31 d’octubre la seva dotzena edició amb un programa centrat en el retrat, amb el leitmotiv El rostre com a mapa. La mirada dels dotze artistes convidats, procedents d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica, explorarà les múltiples formes de construir i representar la identitat en la fotografia contemporània.

El festival, organitzat per l’entitat cultural Ull x Ull amb el suport de l’Ajuntament de Rubí, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, tindrà el seu epicentre a l’Ateneu Municipal de Rubí els dies 2, 3 i 4 d’octubre, durant el cap de setmana FOCUS, i al llarg de tot el mes serà present al paisatge quotidià de la ciutat amb instal·lacions a l’Antiga Estació, la Biblioteca, Pich Aguilera, el carrer de Joaquim Blume i les places del Celler, la Nova Estació, Anselm Clavé, Doctor Guardiet i Salvador Allende.

Coneix les obres que s’exposaran:

Tres artistes prenen l’absència com a punt de partida per explorar la mort, el dol o la pèrdua i convertir-los en una nova forma de record. A Moisés, l’argentina Mariela Sancari parteix de la mort del seu pare, quan ella i la seva germana bessona eren joves. Davant la impossibilitat d’acceptar-ne plenament la seva absència, Sancari construeix una tipologia de retrats d’homes de 70 anys, l’edat que tindria avui el seu pare si fos viu. La sèrie converteix el retrat en una eina de ficció i de reconstrucció de la memòria.

A The Topography of Tears, l’estatunidenca Rose-Lynn Fisher transforma les llàgrimes en una cartografia de la nostra vida interior. Durant una etapa de dol, l’artista va començar a recollir llàgrimes produïdes per diferents emocions i a fotografiar-les a través d’un microscopi. Cada llàgrima revela una estructura diferent i converteix una experiència íntima en una imatge.

A Tua Sorella, Veronica Barbato recorda la seva germana Mary, que es va suïcidar als 23 anys després d’un període d’addicció a les drogues i depressió. L’artista italiana recupera la seva figura a través d’una intervenció artística i urbana que converteix Mary en una mena d’heroïna popular, una «santa de la transgressió i de l’amor». Amb fotografia, escultura, so i performance, Barbato reivindica l’espai públic com a escenari de la pràctica artística.

A través de la termografia, la imatge mèdica i els sistemes de reconeixement facial, tres artistes substitueixen el retrat convencional per imatges que converteixen el cos i el rostre en matèria, informació i dades. En aquesta línia, Portraits, del japonès Kenji Hirasawa, utilitza la termografia per capturar la calor interna dels organismes vius. Les seves imatges, nascudes d’una recerca sobre la calor corporal, eliminen la roba i la pell i redueixen el subjecte a una realitat biològica invisible a ull nu. En el cas de Manel Esclusa, Scantac parteix de l’experimentació amb imatges obtingudes mitjançant TAC mèdics per convertir el cap i el rostre en una successió de formes, volums i estructures internes. Iniciat en la fotografia al taller del seu pare, Esclusa és avui una figura fonamental de la fotografia catalana contemporània.

Finalment, Interfaces of Predictions, de Sheung Yiu, aborda el rostre com una interfície capaç de generar prediccions. Nascut a Hong Kong i establert a Hèlsinki, l’artista parteix de la fisiognomia, la pseudociència que pretenia deduir el caràcter a partir dels trets facials, i la relaciona amb les actuals tecnologies de reconeixement facial i aprenentatge automàtic. Yiu investiga la intersecció entre fotografia i computació i qüestiona que la visió humana pugui ser reduïda a un problema computable.

Alba Zari, Sabrina Komár i Miss Beige exploren la construcció i autorepresentació de la identitat des de llenguatges diversos, de la instal·lació fotogràfica a la intervenció urbana. Amb la instal·lació fotogràfica i escultòrica Fear of Mirrors, Alba Zari, nascuda a Bangkok i formada a Bolonya, Nova York i Milà, Zari explora com la revolució digital i les dinàmiques patriarcals han impactat en la representació del cos femení. Paral·lelament, Zari ha desenvolupat una carrera en el cinema documental, amb White Lies (2025) com a primer llargmetratge.

Amb Layer masks, la fotògrafa hongaresa Sabrina Komár trasllada aquesta reflexió a l’espai digital. La seva obra parteix de la sensació de fragmentació provocada per les notificacions permanents i els algoritmes i fa servir la quadrícula de Photoshop com a metàfora d’una identitat construïda per capes editables. Komár combina fotografia digital amb collage, brodat i teixit, desdibuixant les fronteres entre fotografia i arts visuals.

Taking the streets, de Miss Beige, porta aquesta qüestió directament al carrer. Creada el 2015, Miss Beige és una identitat contracanònica que qüestiona amb l’humor els models de feminitat i els nous cànons imposats a les xarxes socials. Vestida íntegrament de beix, l’artista construeix una heroïna sense capa ni sexualització: l’antiselfie.

Tres fotògrafs convidats enguany a La Nuu parteixen d’experiències personals i amplien la idea de retrat més enllà de l’individu, observant com la identitat es construeix en relació amb la comunitat i el territori. A Dry, Abdo Shanan explora la pertinença i el nacionalisme a partir de la seva pròpia història familiar. Nascut a Algèria de pare sudanès i mare algeriana, i criat en gran part a Líbia, durant anys va defensar la seva identitat algeriana mentre el seu pare insistia en la seva identitat sudanesa. En tornar a Algèria als 28 anys, va començar a qüestionar-se què significa la identitat nacional. Dry va rebre el CAP Prize de fotografia contemporània africana el 2019.

A Riverland, la fotògrafa neerlandesa Marjolein Martinot troba en la natura i en la relació amb els altres una via per reconstruir-se. Durant una etapa personal difícil, es va refugiar en els passejos al llarg d’un riu del sud de França, on va començar a fotografiar animals, famílies, paisatges i escenes quotidianes. El projecte es va convertir en un diari visual i poètic sobre la curació, on l’aigua funciona com a reflex d’un estat emocional canviant. Riverland es va convertir el 2025 en un fotollibre publicat per STANLEY/BARKER.

Finalment, I Saw Me Seeing Myself, de la britànica Liz Gorman, parteix del seu propi rostre, modelat en plàstic transparent i exposat sobre paper fotogràfic, per genera unes màscares mortuòries que confronten el desig humà de deixar una empremta amb el cost ambiental d’aquesta pulsió. Gorman treballa amb tècniques fotogràfiques sense càmera, sovint incorporant collage, escultura i performance, per qüestionar l’objectivitat fotogràfica i representar conflictes contemporanis com el capitalisme, el gènere i la catàstrofe ecològica.

Exposicions

• Dry (Abdo Shanan), Antiga Estació
• Fear of Mirrors (Alba Zari), plaça d'Anselm Clavé (CGT)
• I Saw Me Seeing Myself (Liz Gorman), Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler
• Taking the Streets (Miss Beige), carrer de Joaquim Blume
• Riverland (Marjolein Martinot), plaça del Doctor Guardiet
• Moisés (Mariela Sancari), Ràdio Rubí
• Scantac (Manel Esclusa), plaça del Celler
• Portraits (Kenji Hirasawa), Pich Aguilera
• Layer Masks (Sabrina Komár), plaça de la Nova Estació
• (Interfaces) of Predictions (Sheung Yiu), plaça de la Nova Estació
• The Topography of Tears (Rose-Lynn Fisher), plaça de Salvador Allende
• Tua sorella (Veronica Barbato), plaça de la Nova Estació

Afegeix TOT Rubí com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.