Els jaciments medievals i moderns més importants de Rubí

Rubí és una ciutat plena d'història. Per aquest motiu, repassem els jaciments medievals i moderns de la nostra ciutat.

Molí de la Bastida

En època alt medieval, Rubí es trobava en una zona fronterera entre el món cristià i el món àrab, on eren freqüents les incursions armades de l’exèrcit àrab. L’emplaçament altívol, els diversos camins que hi passaven i la proximitat de la riera van fer de la Bastida un emplaçament estratègic de guaita i defensa.

El 1140, el bisbe Arnau de Barcelona va establir el prevere Guillem al Molí  a canvi que hi construís una torre on refugiar gent i defensar-se dels sarraïns. Poc més tard, el molí va passar a mans de la família Bastida.

Aplec dels Xatos

L’agrupació dels Xatos era una de les més populars i característiques de la Barcelona vuitcentista, fundada a la primera meitat del segle XIX per artesans del Raval de Barcelona. Al seu barri, els Xatos veneraven Sant Muç a la capella de l'església de l'Hospital de la Santa Creu i a la de l'Àngel, però per les festes de Pasqua Granada anaven en romiatge fins a Rubí per trobar l’ermita que custodia la capella del seu patró. Venien a través de Collserola, passant pel camí dels Sagraments fins a Rubí, i la població sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. Arribats a l’ermita, però, l’ofici religiós se celebrava amb tota serietat i solemnitat i la bandera presidia els cants dels goigs del sant.

Els canvis de costums i els nous temps van anar desdibuixant la festa dels Xatos. L’antic aplec va anar perdent força i solemnitat, fins a desaparèixer i mantenir només un aplec simbòlic. L’any 1986, amb motiu de la celebració del mil·lenari de la ciutat, es va plantejar la recuperació de la festa a partir de l’aplec. Amb la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament, es va iniciar una campanya per instaurar de nou la festa dels xatos. Actualment, és una de les dues festes locals de la ciutat.

Ermita de Sant Muç

L'edifici actual és del 1759, segons la inscripció que hi ha damunt la porta, però l'ermita està documentada des de l'any 1307. L'edifici és d'una sola nau, a l'entrada de la qual hi ha un gran atri construït amb posterioritat. A l'interior de la nau es conserven unes pintures populars del segle XVIII amb escenes de la vida del sant. Cap al 1980 es va trobar al subsòl de l'estatge dels exvots una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç, que es conserva al Museu Municipal Castell.

Retaule barroc de l’església de Sant Pere

El retaule, que estava situat a l’absis de la capçalera, va ser desmuntat l’any 1882 quan es va ampliar aquesta part de l’edifici. Les taules es van guardar a les golfes de la rectoria fins a l’any 1924, quan van ser cedides a la Fundació Museu Biblioteca de Rubí pel Dr. Josep Guardiet i Pujol. Des de l’any 1992, després d’haver estat restaurades, es troben emplaçades a la capella del Santíssim de l’església de Sant Pere.

Església de Sant Pere

L’església apareix documentada per primera vegada el 986, tot i que a partir d’indicis sorgits de les excavacions de la plaça del Doctor Guardiet, es creu que es va construir a sobre d’un petit temple cristià o gòtic.  Durant la Guerra Civil es va cremar l’església i molts objectes de valor van ser destruïts. Un cop finalitzada la guerra, es va restaurar l’altar i d’aquesta època és el retaule barroc que hi ha.

El Castell de Rubí

El Castell es troba a la part de ponent de Rubí, dalt d’un tossal que domina la població. A més,  ha sofert diferents modificacions i transformacions al llarg dels anys. L’edifici té planta amb forma de ela  on el pati d’armes quedava enmig dels edificis. A la sala de la planta noble hi ha dues finestres gòtiques datades al segle XV i un peculiar grafit de la mateixa època que representa un vaixell. Actualment, al Castell s’hi ubica el Museu Municipal del Castell

Era de ca n'Oriol

De l'antiga masia es conserva a l'interior la sala central dels dos pisos amb l'escala, una sala lateral amb un petit lavabo i l'antic celler a la part posterior, construït amb una volta, i del que es poden veure les boixes de les tines. A la façana frontal es conserven les llindes de les finestres amb l'ornamentació gòtica original d'algunes d'elles, així com la portalada d'entrada a l'edifici. Es conserven també els festejadors de les finestres. Per informació oral se sap de l'existència d'una mina que ve des del bosc adjacent i que sembla que arriba en part cap a la zona dels cups.

L'era pertany a la masia de Ca n'Oriol. El 1775 es va unir un nou llinatge a la família arran del casament de la pubilla amb un Viver, de la masia de Can Viver de la Torre Bonica de Terrassa. El fill de l'hereu, Pau Viver i Oriol, va fer construir l'any 1848 una era per atendre la important recol·lecció de cereals que produïen les seves terres. L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries hi van organitzar i presidir els actes commemoratius i populars, als quals va acudir tota la població rubinenca.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.