L'any Pompeu Fabra a la Biblioteca Mestre Martí Tauler

 

L'any Pompeu Fabra se celebra a tots els territoris de parla catalana i Rubí també participa de les activitats que s'organitzen al voltant d'aquesta figura tan important per la llengua. 

 

El Servei Local de Català (SLC) se suma a aquesta commemoració, que recorda els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i el centenari de la publicació de la seva Gramàtica Catalana. 

 

La primera activitat és l'exposició 'Pompeu Fabra. Una llengua completa' i es pot veure a la Biblioteca Mestre Martí Tauler fins al proper dia 11, en l'horari de l'establiment municipal. Aquesta mostra presenta l'aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu del territori català i l'impuls a la llengua que va suposar el seu treball. Es tracta d'una exposició itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística i gestionada pels serveis territorials de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística. L'exposició s'ofereix en tres i en dues dimensions segons les necessitats de les organitzacions que vulguin acollir-la. 

 

Dins els actes commemoratius de l'Any Fabra també s'ha programat una ruta cultural entorn dels episodis més rellevants de la vida i l'obra del lingüista. Aquest recorregut té set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure de Fabra, així com la seva relació amb L'Avenç, l'Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. L'activitat tindrà lloc el 8 d'octubre i s'adreça exclusivament a l'alumnat del CNL de Terrassa i Rubí.

 

Seguint amb les activitats de l'Any Pompeu Fabra a Rubí, el dia 29 d'octubre tindrà lloc a l'auditori de la Biblioteca Municipal una conferència a càrrec de Joan Manent.

 

 

Any Pompeu Fabra

Enguany es commemorem els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch (1868-1948) i els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana.

 

Al final del segle XIX, la gent parla català però no el sap escriure. És una llengua viva a casa i al carrer, però sense presència en l'educació i l'Administració. La referència de la llengua escrita és sobretot el català de la literatura medieval i dels Jocs Florals, i està molt allunyada del català parlat.

 

Al final del primer terç del segle XX, amb la gramàtica, el diccionari i les normes ortogràfiques de Fabra publicades, el català esdevé una llengua completa i de futur. Un estàndard apte per a tots els territoris de parla catalana i una llengua digna i preparada per encarar els reptes dels segles XX i XXI. Pompeu Fabra és el lingüista i gramàtic que codifica la llengua catalana i li dona la forma definitiva.

 

El mateix Fabra explica, a partir de dues anècdotes d'adolescència, què l'empeny a dedicar la seva vida a la llengua, quina és la seva primera gran motivació.

 

Com els altres catalans, el jove Fabra parla en català, però escriu i llegeix en castellà. En aquest context, amb quinze anys, troba una llibreta de comptes del seu rebesavi, escrita en català, i constata que aquesta llengua també s'escriu i permet redactar documents de la vida diària. Poc després, mentre escriu una carta als seus nebots, tot començant amb un «Queridos sobrinos...», s'adona que no pot continuar. Perquè aquelles paraules li resulten artificioses, perquè aquella no és la llengua amb què es comunica amb ells.

És aleshores quan conclou que vol escriure en la llengua en què pensa i en què parla. I dedica tota la seva vida a fer-ho possible.