Manuel Álvarez: "Volia indagar sobre la fauna i flora perduda a Rubí; va ser una escabetxina"

L'autor rubinenc va presentar la novel·la "Han vuelto" a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler

L’escriptor Manuel Álvarez va presentar el passat 9 de gener a la biblioteca municipal la seva darrera obra "Han vuelto" (Avant Narrativa), una història centrada en la defensa dels animals a Rubí durant la dècada dels cinquanta i els seixanta del segle passat.

La idea inicial de la novel·la, la vuitena publicada per l'autor, va sorgir mentre Álvarez preparava "La revolución de los menos", un llibre sobre la lluita obrera al Vallès Occidental. Documentant-se per aquesta obra, ja acabada però encara no publicada, l'escriptor rubinenc es va preguntar que com era possible que cap dels manuals sobre la comarca consultats parlés d'animals si "aquí tot es feia amb tracció animal". A partir d'aquí, "vaig voler indagar sobre la fauna i flora perdudes a Rubí aquella època", afirmà l'autor.

La revelació va fer que Álvarez se centrés especialment en "Han vuelto". El protagonista de la novel·la és el Ricard, un rubinenc nascut l'any 1945 que ja des d'infant es comença a preocupar per com la gent del seu entorn tracta als animals. El Ricard fa de la lluita animalista el seu estil de vida, no sense problemes: "les autoritats locals se li tiren a sobre", explicà l'autor abans de començar l'acte.

 

Efectivament, la conservació de la fauna i el medi ambient eren secundaris a Rubí en temps de modernització accelerada. Álvarez en va posar uns quants exemples: "Aquí es va fer una escabetxina terrible, moltes espècies van patir quan es trillaven els camps i els barrancs on vivien, o quan es van eliminar diverses fonts per construir l'autopista". "La riera baixava de molts colors per culpa dels tints de la indústria", va recordar. Tot i així, Álvarez va afirmar que s'ha avançat moltíssim en matèria d'animalisme, sobretot des de la dècada dels setanta.

L'ímpetu del Ricard fa que diverses persones es fixin en ell i l'ajudin. I és que, tal i com va afirmar Álvarez, "quan algú té unes certes motivacions o conviccions, sempre hi ha algú que s’hi acaba fixant com a exemple".